Gràcies per la propina (1997)
Gràcies per la propina
La història d’una estranya família en què els tiets, aparentment solters, fan de mare i de pare als seus dos nebots orfes. Una escola repressiva, una església omnipresent i la força de la llei, prostíbuls tranquils i cafès confortables són alguns dels telons de fons d’aquesta pel·lícula que narra la infància i els records adolescents de Ferran Torres i el seu germà Pepín a la València dels anys 60 i 70. Una ciutat i una època on gairebé tot és possible i on ningú no se sorprèn de res. Una història tendra i plena d’humor i seducció.
Enllaços:
Per poder veure els enllaços has de ser membre de Mecanoscrit
Altres pel·lícules del director Francesc Bellmunt:
-
Lisístrata (2002)
Atenes, 411 a. de C. Els homes d'Atenes i Esparta estan immersos en una guerra que sembla no tenir fi. Per acabar d'una vegada per sempre amb ella, la bella Lisístrata liderarà a les dones de tots dos bàndols a una revolta sense precedents: una vaga de sexe amb conseqüències duríssimes per als violents combatents. Davant aquesta situació caòtica, la tropa defalleix. No obstant Hepatitos, capdavanter de la comunitat gai, aconseguirà convèncer als estaments militars que l'única forma de satisfer les necessitats sexuals de l'exèrcit i poder, així, guanyar d'una vegada per sempre la guerra és amb la pràctica de la «Homosexualitat Forçosa». Malgrat les reticències inicials, les ordres seran acatades per ateneses i espartans de tal forma que acabaran, fins i tot, petonejant-se en el camp de batalla. Però tot ha estat una il·lusió passatgera. Quan les dones descobreixin que els seus marits gaudeixen de la seva sexualitat amb companys i amics, abandonaran la vaga per tornar a casa i posar, definitivament, les coses en el seu lloc.
-
Monturiol, el senyor del mar (1993)
En plena època romàntica, l'empordanès Narcís Monturiol va imaginar, com el seu contemporani Jules Verne, que era possible viatjar amb una nau pel fons del mar. El seu sentit pràctic li va fer veure que el seu somni es podia transformar en realitat i no va voler conformar-se amb una fantasia i va posar tota la seva tenacitat en aconseguir que el seu somni es convertís en realitat. Barcelona iniciava en aquells moments una etapa de creixement industrial i va acollir amb entusiasme la idea de construir un submarí per a la recerca de coral. Va ser un llarg camí el que va haver de recórrer Monturiol, gairebé tota una vida lliurada a la conquesta del fons del mar. Una balada sobre un heroi del seu temps, un català que va saber resoldre els principals enigmes de la navegació submarina a mitjans del segle XIX.
-
Un negre amb un saxo (1989)
Hèctor Barrera, exboxejador i redactor de successos, recorre els intricats passadissos de la prostitució a la ciutat de València. Tothom li adverteix que és arriscat gratar massa endins en un món que de seguida apareix obscur, però Barrera, la millor esquerra europea del pes wèlter, vol arribar al final. Per aconseguir-ho, necessita la col·laboració del Xino, del detectiu Butxana i del Penjoll. Al bell mig de tot, Sam, un negre que l'únic que pretén és treure-li unes notes a un saxo desafinat i continuar amb la seva vida.
-
El complot dels anells (1988)
Mike O'Brian, un reporter nord-americà de la cadena de televisió SBC, arriba a Barcelona quan la ciutat enllesteix els preparatius per a la celebració dels Jocs Olímpics. Molt aviat, però, el seu contacte amb la realitat de Catalunya el porta a profunditzar en els aspectes polítics. Hi ha dues dones: Bàrbara Martí, de CTVC-4, que està ben disposada a col·laborar amb ell, i Muriel Basora, que l'incita a buscar les pistes d'un complot que pretén utilitzar els Jocs en benefici d'un grup armat, els independentistes del Front d'Alliberament Patriòtic, FAP.
-
Salut i força al canut (1979)
Per a molts, arribar als trenta anys és arribar a la plenitud, a les portes de la maduresa. Per a d'altres, aquest dia és la fi, l'inici d'una crisi energètica interior. D'entre tots ells ha sorgit un nou home. És un ocell! És un avió! Però no és Superman.
-
L'orgia (1978)
Un grup de nois i noies es tanquen un cap de setmana en una gran casa per fer una festa que poc a poc es convertirà en una orgia. Però no tot és se*e; hi ha divagacions cinematogràfiques, xocolata amb xurros, molt d'humor...
És una de les primeres pel·lícules amb alt contingut se*ual de la transició democràtica espanyola. És una obra clau de la memòria històrica d'un període i d'una generació reprimida.
-
Canet Rock (1976)
Documental-reportatge sobre les tradicionals, populars i concorregudes "Dotze Hores de Canet", intitulades l'estiu del 1975 "Dotze hores de música i follia". Aquella convocatòria, celebrada a la ciutat del Maresme Canet de Mar, fou organitzada conjuntament per Pebrots i Zeleste, i s'hi reuniren un bon nombre de cantants i conjunts de rock i música pop. L'assistència s'avaluà en uns vint-i-cinc mil espectadors, una manifestació-experiència que mai més no s'ha aconseguit repetir. El film n'és doncs un testimoni que la resumeix.