Edward Graham, un agrimensor del govern que treballa en la construcció de la línia de ferrocarril del nord d’Ontàrio, cau fulminat davant de la comissaria. Les seves últimes paraules són “vol de l’àguila”. La doctora Grace està convençuda que la víctima ha mort enverinada per una substància que algú li ha posat a la petaca. I mentre en Brackenreid es presenta a un concurs de pintura a Toronto, en Murdoch i en Crabtree se’n van al nord a investigar el cas.
Avui en Doraemon ens presenta el Mocador del Temps, un aparell que permet deixar totes les coses com noves, fins i tot els éssers vius! Ara, que també pot tenir l’efecte contrari…
El Gat amb Botes fa de mestre als nens de l’orfenat perquè l’ajudin a defensar el poble de San Lorenzo. Content amb els seus progressos, decideix sorprendre’ls amb un dolç, però s’adona que no té ni un pessic de sucre. Al bar de la Pajuna troba un pot que indica “SUCRE” i, decidit, l’agafa. Malauradament, no és un sucre qualsevol i acaba enverinant els nens. L’únic remei: sorra del rellotge d’Euritió, protegit per la temible Esfinx, amb qui se les haurà de veure.
En Rob McTodd, que havia sortit molt de festa amb el rei Julien quan eren joves, torna al regne després d’haver passat anys fora perquè l’anterior rei l’havia expulsat. El rei Julien queda impressionat perquè sembla que hagi conservat la joventut i la marxa que tenia de jove, però tot és aparença, perquè està operat de tot arreu. En Rob el tempta a tornar a fer com quan eren joves, però porta males intencions.
Un accident provoca un estat d’amnèsia a l’Eduard. Tots es bolquen per ajudar-lo a recordar qui és, però aviat, més d’un membre de la família se sent temptat de rectificar-li els records per treure’n un benefici, i d’altres perquè l’Eduard retorni en una versió “millorada”. Mentrestant, la Carme està decidida a convertir el seu personatge de dolenta del “culebró” en bona, i la Marta, en el procés de buscar-se a si mateixa, es mostra cada vegada més extravagant.