En Martin, la Diana i en Java són a Oregon, al poble més tètric que et puguis imaginar per investigar tot de fenòmens que no tenen explicació: tots els camins que en surten tornen al poble i hi ha un noi amb cos de cabra… En una botiga d’antiguitats hi descobreixen una capsa que els duu a una altra dimensió.
El «professor» Marcus i els seus còmplices, fent-se passar per músics, lloguen una habitació a la vella Sra. Wilberforce, per preparar el robatori d’una transferència de fons a l’estació propera. Aconsegueixen el cop, però són descoberts per la senyora.
L’Ane li retreu a la Fie que per culpa d’ella el Jesper ja l’ha oblidat. L’Alice Frigh per fi aconsegueix parlar amb l’Otto. Aquest, però, li dona una notícia que la deixa glaçada. El Ditmar està fins al capdamunt de les pressions de la seva mare. L’Edward Weyse comença a pensar que potser no és tan mala idea donar un germanet al Severin.
La Dina és una multimilionària excèntrica que martiritza els seus fills amb regles estrictes que han de complir fil per randa si volen heretar algun dia la seva fortuna. Els tres fills, però, no estan disposats a aguantar més imposicions i contracten una dona, la Maggie, perquè els ajudi a tornar boja la seva mare.
El músic de jazz Jesper encara estima a la Fie, però ella ja no. Què passarà amb l’Ane? La Mitzi expressa la seva admiració per Hitler en una xerrada sobre Alemanya amb els Aurland. En Madsen fa negocis amb en Morten. L’Alice Frigh persegueix una jove actriu.
L’u d’abril de 1939 va acabar la Guerra Civil Espanyola. Tement una repressió cruenta, molts republicans van fugir del país, però altres no van poder o no van voler. Com les tretze noies, gairebé totes menors d’edat, protagonistes d’aquesta història real, que van ser afusellades el 5 d’agost de 1939 a les parets del cementiri de l’Almudena després de viure un calvari a la presó.
L’àvia de la periodista Natza Farré, la Montserrat, va tenir el seu primer fill el dia que va esclatar la guerra civil. I al cap de poc, el seu marit va ser mobilitzat i va haver de marxar cap al front. L’àvia Montserrat va escriure un dietari per explicar al seu fill com s’ho va fer per tirar endavant en una Barcelona sota les bombes.
Dos caçadors primitius i maldestres en Zed i l’Oh, després d’haver estat expulsats del seu poble per haver tastat la poma de l’Arbre prohibit, comencen un llarg viatge bíblic trobant en Caín, quan mata l’Abel, després són esclavitzats pels guàrdies de Sodoma…
Quan va esclatar la guerra, l’avi del periodista Albert Om, el Josep, estava casat i tenia dues filles. El maig del 1938, l’avi Josep va entrar en combat per primer cop al front del Segre i, en aquell moment, la seva dona, la Maria, estava a punt de tenir la tercera criatura.
Les alumnes d’una escola per noies, tot jugant a fer espiritisme, han fet aparèixer una bruixa que té intenció de convertir l’internat en una mena de Hogwarts malèfic. La Diana es fa passar per estudiant, però aviat esdevé una de les protegides de la bruixa. En Martin i en Java ho tenen molt pelut.
Nova versió corregida
Quan James intenta saber com evoluciona un projecte de construcció a la ciutat s’adona de com una cosa tan fàcil pot ser tan complicada.
La pel·lícula explica la història del que s’ha considerat l’escàndol legal més gran de la història de la justícia sueca. El periodista Hannes Råstam i la seva ajudant investiguen el cas de Thomas Quick, un assassí en sèrie condemnat per vuit assassinats i relacionat amb una vintena d’assassinats més.
L’avi d’en Peyu, l’Esteve, va morir quan ell era molt petit i no va tenir temps de preguntar-li com va ser la seva guerra i per què no en va parlar mai amb ningú.
Sense gaire informació, només un parell d’anècdotes, en Peyu sempre s’ha imaginat un avi espavilat i supervivent, però el sobta el silenci familiar.
La germana petita de la Fie, l’Ane, comença a treballar a l’hotel amb molt poca fortuna. El Georg Madsen no obté del banc el crèdit per poder comprar les propietats al Ditmar i es veu obligat a demanar-li els diners al Morten. L’Alice Frigh continua sense tenir notícies del seu home, i el Jesper encara empaita la Fie.
A en Jim no li agraden els aniversaris, i està a punt de fer setze anys. Aquest any, però, té un costat positiu, i és que per fi serà prou gran per provar una Vespa. Però, al final, l’aniversari es torça quan apareix un ocell trol assassí disposat a perseguir en Jim fins a liquidar-lo.
A l’episodi anterior, en Míldiu amb les seves maquinacions, havia aconseguit que en Toic enviés els dracs a l’illa dels Dracs. Els vikings del poblat no tenen armes perquè s’ha cremat l’arsenal i, just en aquell moment, l’Alvin el Traïdor aprofita per atacar-los.
Per a Sir Humphrey l’escàndol provocat per l’amenaça d’eliminació d’una colònia de teixons demostra que hi ha molts temes que és millor que un ministre no conegui.
La Claire demana a en Jim que cuidi el seu germanet, l’Enrique, que resulta que és un canviant. En Jim per fi ha trobat la prova que volia presentar a en Vendel, però no pot dir a la Claire que el seu germà és un monstre. Mentrestant, l’Aaarrrgghh!!! se’n va a viure amb en Toby i comencen una amistat molt curiosa.
L’àvia de la cantant Beth Rodergas, l’Aurora, al final de la guerra civil tenia 12 anys i es va quedar sola a casa amb dos germans més petits. Per a l’Aurora, com per a milers de nens i nenes durant la guerra, aquells van ser moments de gana, de violència i de por.
Venècia, segle XIX. Un ambiciós editor viu obsessionat amb el poeta romàntic Jeffrey Aspern i la seva curta i romàntica vida, viatja des dels Estats Units a Venècia decidit a aconseguir les cartes que l’Aspern va enviar a la seva amant i musa, una dona que guarda els seus secrets amb recel.
Fins fa ben poc, l’Andreu Buenafuente no sabia gairebé res del seu avi matern, del Mariano. Només que havia mort durant la Guerra Civil. La seva dona, l’àvia Francisca, va quedar viuda molt jove i no en va parlar mai.
L’Andreu accepta compartir una recerca amb l’Eloi Vila per trobar respostes sobre la guerra…
Lola Cercas ha escrit un llibre, però la inseguretat no la deixa continuar escrivint. Quan comença a investigar sobre l’afusellament de l’escriptor falangista Rafael Sánchez Mazas al monestir del Collell durant els últims dies de la Guerra Civil Espanyola…
De la novel·la d’en Javier Cercas, conegut per les seves idees reaccionàries i contràries al catalanisme.
L’Hotel Voramar torna a obrir un estiu més, aquest cop, amb canvis a la direcció. Entre els hostes hi ha cares noves, com l’actor Sophus Poulsen i la seva dona Bette, disposats a amargar-li l’estiu a l’Edward Weyse. L’Otto Frigh encara enyora la Kitty, l’Amanda s’ha tornat a casar, i el Georg Madsen continua endavant amb el seu pla d’arruïnar el Morten.
El 1936, a Barcelona, en ple esclat de la Guerra Civil, les milicianes Pilar i Floren coneixen l’exprostituta Charo i la novícia María, que s’havia amagat en un bordell per fugir de la violència revolucionària contra el clero. Enmig de l’entusiasme general de la revolució, la Pilar i les seves companyes…
A l’illa del Fred, a la nit, es produeixen una sèrie de desastres. Primer desapareixen les botes que els vikings havien deixat a fora de les cases, a airejar, després hi ha tot de destrosses a la Casa Gran i, finalment, es cala foc a l’arsenal.
La Faith és una noia d’un poble de Carolina del Nord que abandona la família i se’n va a Nova York per complir el somni de ser cantant. Actuant en un local coneix en Luke, que és fill d’una família molt adinerada, i s’hi casa, sense convidar a l’enllaç els seus parents del poble.
A les costes de Montecarlo ha aparegut el cofre d’un tresor molt antic. La bona notícia és que és ple de monedes d’or. La dolenta és que quan el treuen de l’aigua desperten el Leviatan, el monstre que protegeix el tresor. L’esgarrifosa és que, només arribar-hi, el monstre s’ha empassat la Diana!
En ocasió de l’inici del rodatge d’una pel·lícula en un castell, s’hi organitza una festa. Una noia de la regió beu una copa de xampany amb el seu ídol, l’actriu Marina Gregg, i mor enverinada. Scotland Yard hi envia un detectiu per investigar el cas i dedueix que la copa anava destinada a l’actriu.
Amb tot el Departament d’Afers Administratius sota amenaça, Hacker decideix crear un document nacional d’identitat europeu per salvar-lo.
Les forces armades americanes no saben què fer. S’avorreixen. Els comandaments estan amoïnats: les últimes guerres en què s’han ficat no han anat gens bé, i no se’ls acut què podrien envair ara. Qui els podria aconsellar? Convoquen el periodista i documentalista Michael Moore al Pentàgon per parlar-ne. O almenys, així comença el documental.