Una cinta que ens deixa unes seqüències memorables del desembarcament americà a les platges d’Iwo Jima (amb una factura tècnica i estètica impressionant) i que demostra que moltes vegades els herois són tan fal·libles i humans com qualsevol altra persona, fins i tot el director qüestiona aquest heroisme i també posa en dubte la capacitat de la societat americana a saber reconèixer als vertaders herois de la guerra, criticant també i de gairó els interessos financers d’aquest conflicte bèl·lic. La cinta es divideix clarament en dues parts: una és la situació bèl·lica en si que va nodrint a l’altra part on veiem com aquests “herois” tornen i han d’enfrontar-se a molts problemes i pressions marketineras per a les quals no estaven preparats. Allí està la força dramàtica de la pel·lícula, quan es retrata la humanitat de l’heroïcitat. En fi, una pel·lícula correcta feta per emocionar en forma flagrant mitjançant una mena d’autocrítica a l’honorabilitat americana, però que potser està molt pensada en funció al que es premia generalment en els Academy Awards i a la qual li sobra metratge portant inevitablement que un perdi la intensitat amb què viu el relat.