L’Helga passa uns dies amb els seus avis, als que fa anys que no veu. Són dos vells sinistres que viuen en una enorme masia catalana perduda al mig del no res. La nena descobrirà que succeeix quelcom estrany quan la seva àvia li envia un missatge en clau mitjançant una sopa de lletres.
Dodu és un noi molt sensible i imaginatiu. Viu en una capsa de cartó que li serveix de refugi per crear mons extraordinaris habitats per criatures singulars que l’ajudaran a créixer i fer front a les seves emocions.
Un dia un nen petit està a la platja amb el seu oncle i descobreix el mar d’una manera diferent, fent-se interrogants i explorant totes les sensacions.
Mentre gaudeixen d’una bonica tarda d’estiu, tres llebres fan la migdiada al bell mig de la selva. Tot d’una, senten un soroll darrere el fullatge…
A l’Aston li agrada molt recollir pedres allà on en troba. Grans, petites, planes, grosses… Les agafa i se les emporta cap a casa. Però aviat els seus pares li faran veure que potser la casa està ja massa plena…
És de nit, i el bosc està il·luminat per la lluna plena. Un nen que passeja amb el seu gosset, decideix enfilar-se sobre la lluna i utilitza una escala per pujar fins a dalt. Ho aconseguirà?
Aquest parell de conills són molt curiosos, sempre tenen ganes d’aprendre coses noves! Un dia van al circ i, és clar, després volen imitar els acròbates. Això de fer tombarelles no és la seva especialitat i acaben bruts de cap a peus. O serà a l’inrevés?
Són les vuit del vespre i tot el poble –amb el ventre una mica buit- està davant del televisor mirant la recepta del dia: avui toca sopa de pedres. De sobte, una tempesta provoca un tall de llum general. Quins ingredients falten?
A comptar ovelles, L’aventura de vestir-se, La manopla, La galeta segueix corrent.
Cançons per a infants i bestioles és un film animat en què s’inclouen una sèrie de contes sobre la vida animal, l’amistat i la complicitat. Una declaració d’amor, la relació entre joves i grans i el desig de viure aventures meravelloses i fantàstiques.
Tipitips són els sons que fem quan caminem o ens movem de manera graciosa i lleugera. Així és com es mouen els personatges d’aquesta pel·lícula. Amb una estètica i unes temàtiques especialment dirigides al públic més petit, Tipitips es converteix en la perfecta primera experiència cinematogràfica.
Les històries de “Tipitips: Qui juga?” retraten moments de la vida quotidiana amb un traç senzill que recorda els dibuixos dels infants. Barallar-se amb les amistats, jugar, anar a dormir fora de casa, fer-se mal, o perdre’s al supermercat són situacions alegres i tristes…
Un conte de capa i espasa, de lladres, bandits i galetes. Una divertida història d’una rata que roba el menjar dels viatgers que troba pel camí.
Un petit tigre surt a buscar les seves ratlles perdudes sense saber que l’únic lloc on pot trobar-les és en ell mateix.
En Klick i en Tram: dos tramvies urbans surten cada matí de les seves bases. Una història preciosa sobre la nostra relació amb les màquines, el preu de l’edat i la importància de la solidaritat.
Un petit capgròs té pressa per convertir-se en granota, però finalment comprèn que la vida està plena d’oportunitats per créixer.
Seleccions de curtmetratges d’animació que comparteixen un fil conductor i una doble voluntat lúdico-didàctica. El personatge del Mussol introdueix les diferents històries adreçant-se directament als petits.
La Zibila és una zebra adoptada per una família de cavalls. En el seu primer dia d’escola, els seus companys la tracten diferent i se’n riuen d’ella per tenir ratlles, però gràcies a una gran aventura amb el seu amic Carino recuperarà la seva confiança.
Per a compartir un fondant de xocolata amb el seu amic, l’Anna ha de creuar el bosc gelat. En ell habita un temorós gegant amb barba que fa desaparèixer als animals que es troba pel camí. Però l’enorme barba del gegant és molt més calorosa del que sembla…
Un cocodril està caçant uns ànecs per esmorzar. De sobte, una nena intenta fer que canviï d’intenció i redirigir els seus hàbits. Però per què no l’accepta tal com és?
Una família de girafes passa les vacances en un bosc. La girafa petita es perd i es troba amb els animals que hi viuen. Al principi tots ells semblen no estar molt còmodes amb la seva presència, però gràcies a la seva amabilitat acabarà sent acceptada.
L’hivern s’abat sobre el regne i l’Ogre de les muntanyes s’emporta la bella princesa Mèlia Pa de Pessic. Gràcies a en Lleó i els seus amics, tornaran tots a casa sans i estalvis. Però, a la primavera, algú enverina l’aigua de la ciutat i hauran de descobrir qui ha inflat les panxes dels veïns abans de poder celebrar el Carnaval.
La Bruna gaudia d’una agradable revetlla de Sant Joan quan un vent fort se la va endur ben lluny de casa. Però ella i un teixó tenen algunes idees intel·ligents per ajudar-la a trobar el camí de tornada.
El papa bateria treballa tot el dia donant energia a les joguines, panys de portes i comandaments a distància. Quina feina més esgotadora!
Un helicòpter ple de turistes aterra a un paratge ple de neu, gel i agradable silenci. Després d’una ràpida roda de selfies tornen a allunyar-se, deixant enrere un munt de brossa i un petit gos que és adoptat immediatament per quatre llebres àrtiques.
Un rossinyol sense plomes canta al bosc. El seu cant calma a l’osset que plora, frena les baralles dels esquirols i entreté a la parella de cignes que neden a l’estany. Un dia, una tempesta colpeja el bosc. Com el rossinyol no té plomatge, es refreda i es queda sense veu.
Carles Santos interpreta algunes de les seves peces al piano. Film realitzat per a l’exposició sobre Carles Santos Visca el Piano!, celebrada en la Fundació Miró de Barcelona durant l’estiu de 2006.
Uns cossos nus se sotmeten al fort impacte de l’aigua, mentre sona la peça Il Temporale de l’òpera La Cenerentola i l’obertura de Il barbiere di Siviglia, ambdues de Gioacchino Rossini. La pel.lícula està pensada per a integrar-se a l’espectacle de Carles Santos El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora.
Projecció del text íntegre de l’obra teatral de Joan Brossa El sol amb cara conjuntament amb la lectura dramatitzada per Lina Lambert (veu) i Eva Maria utilitzant el llenguatge de signes. Es va representar a Barcelona al Convent de Sant Agustí…
Una professora (Carme Elías) i un director d’orquestra (Francisco Guijar) coincideixen en un còctel d’alt nivell amb un escriptor (Jordi Dauder) que ha guanyat un important premi literari gràcies al seu llibre El pont de Varsòvia. Un periodista pregunta a l’escriptor de què va la seva novel·la, però…
El film es divideix en dos grans segments. El primer, format per un parell de plans fixos del pianista Carles Santos executant el preludi Op. 45 en Do sostingut menor de Frederick Chopin. El segon, el mostra escoltant la seva pròpia interpretació a través d’uns altaveus…