El 18 d’octubre del 2007, un home troba el seu company de pis mort a casa seva amb senyals evidents de violència: lligat de peus i mans, emmordassat i amb els pantalons abaixats. La víctima es diu Benito, un mestre de 52 anys molt estimat i respectat entre els alumnes i companys.
Un repartidor de menjar a domicili que es desplaça en bicicleta ha comès quatre agressions sexuals i una violació en menys de dos mesos, els dos darrers incidents amb només una hora de diferència. Aquests fets tenen la Unitat Central d’Agressions dels Mossos amb l’ai al cor, que feia esforços per capturar-lo.
El novembre de 2020, a Barcelona, hi ha toc de queda per la pandèmia de la covid-19 i les poques persones que es poden moure lliurement són els repartidors de menjar a domicili. N’hi ha un que assalta dones als portals de les seves cases i les agredeix se*ualment.
El 28 d’octubre de 2003 Ronny Tapias, un noi de disset anys d’origen colombià, surt de l’institut amb un amic per anar a casa. A la vorera de davant els espera un grup de joves, els quals l’increpen i l’ataquen. Un d’ells li diu que ja l’havien avisat mentre li clava un ganivet al pit que li produeix la mort.
Dos amics comparteixen edifici ocupat a Lleida. Tenen desavinences, i un d’ells desapareix. Pocs dies després troben la seva cama al pantà d’Utxesa. L’altre és acusat d’assassinar-lo i esquarterar-lo, però s’ha fugat.
Els tres fundadors i directors de la companyia catalana Dagoll Dagom, Anna Rosa Cisquella, Joan Lluís Bozzo i Miquel Periel tornen al Teatre Grec de Montjuïc per parlar de la seva història i del llegat que deixen: 34 espectacles, 5 sèries de televisió, 8.000 funcions, més de 4 milions i mig d’espectadors i l’incentiu de desenes de vocacions.
Les bambolines de l’espectacle “La gran nit de Dagoll Dagom” (festival Grec, 2024) són el punt de partida de l’especial sobre la companyia de teatre que després de 50 anys de trajectòria, ha decidit deixar els escenaris.
Àngel Vila, conegut com a Angelet, és el masover de Can Quintana, una masia dins del terme de Cànoves i Samalús on viu i acull ciclistes i muntanyencs que ronden la zona. Amb el seu veí, improvisa un petit restaurant que es fa famós per la carn a la brasa…
A Vilassar de Dalt, el 12 de novembre de 2010, Carme Blanch no es presenta a l’escola a recollir el fill d’uns veïns a qui fa de cangur. De seguida, aquests sospiten que li ha passat alguna cosa greu i entren a casa seva. Poc després arriba el seu marit, Joan Puigpey, que estava treballant.
La Carme Gallart, veïna dels Pallaresos, desapareix el 18 de juny del 2015. Queda per dinar amb un amic a Tarragona, però no hi arriba mai. Quan la seva filla denuncia la seva desaparició, apunta dos sospitosos: José Luis Rodríguez, un amic amb qui s’envia missatges i que li va al darrere…
A l’Everest, més enllà de l’aventura, s’amaga una tràgica realitat ambiental i humana. Aquesta tragèdia comença a 8.848 metres sobre el nivell del mar i acaba en els abocadors oberts de Katmandú, la ciutat més contaminada del planeta.
L’actor Jordi Sánchez no sap gairebé res de la guerra que van viure els seus avis paterns. La seva àvia, la Mercè Anaya, mai li va explicar res. De l’avi, l’Antoni Sánchez Díaz, l’únic que sap és que va ser escorta del president Companys, que va fer de policia a Vic i que va morir al final de la guerra.
L’actriu i presentadora Marta Torné recorda de manera molt especial al seu iaio Ramon. Quan als estius anava a Castellonroi, a la franja de ponent, s’asseia al seu costat per escoltar les històries de la guerra que l’avi narrava aferrat a un cigarro fet de picadura.
El cantant descobreix per què el seu besavi era tan esquerp i coneix el que va ser el seu destí. A Nueva Carteya, un poble de Córdoba, el iaio Antonio va veure en primera persona la terrible repressió dels franquistes quan el van ocupar.
En Quim Masferrer descobreix les històries de guerra dels seus dos avis. Coneixem tots els detalls de l’arriscada fugida de l’avi Quimet, que el va convertir en soldat de l’exèrcit franquista, i també sobre la marxa del seu avi matern, en el seu cas amb l’exèrcit republicà.
La Raquel Sans, presentadora del TN migdia de 3Cat, recorda que la seva àvia, la Carme Segarra, li explicava que durant la guerra feia d’infermera i que un dia, mentre estava a l’hospital, li va caure una bomba al damunt, i que una mà la va estirar i la va salvar la vida.
El Santi Millán descobreix qui va ser el seu avi per part de pare, l’Antonio Millán Ballesteros, a qui no va conèixer i del qual ningú n’hi havia parlat mai. Amb l’actor i presentador català fem un recorregut pels escenaris de guerra on va estar el seu avi…
“L’èpic final de gira” és el concert amb què The Tyets tanquen, el 15 i el 16 de novembre del 2024, dos anys de gira del disc que els ha catapultat fins al cim de la indústria musical catalana, “Èpic solete”
Aquesta és la història d’en Rau? i en Pere, un alpinista i un cineasta units per un somni comú: pujar per primera vegada a una muntanya de més de 8.000 metres. Durant mesos, cineasta i alpinista es desplacen a la recerca d’experiències vitals per l’Himàlaia per acabar intentant ascendir la vuitena muntanya més alta del món, el Manaslu de 8.163 metres.
Visita el poble medieval de Peramea al Pallars Sobirà on l’esperarà el Jaume un veí del poble que li ensenyarà els racons secrets d’aquesta població. Entrarà a casa seva on visitarà un passadís secret de la seva família, que diuen era càtar.
L’Eva anirà a visitar el nucli de Puigcerver al Pallars Jussà on coneixerà l’Albeet i a la seva família. Ala seus pares els deien els “hippies” i van ser els primers a fer formatge ecològic de Catalunya.
En aquesta aventura l’Eva visita el poble de Senterada anirà a conèixer la història de Casa Leonardo un viatge en el temps de principis del s. XX que continua oberta i conservant l’essència d’èpoques passades. D’aquí, no marxarà sense fer un bon tastet de ratafia…
L’Eva visita el nucli de Bèixec al municipi de Montellà i Martinet on anirà a conèixer l’Enric i la seva ruca, La Xica. Va deixar la gran ciutat amb una feina que el portava a viatjar per tot el món, per anar a viure a Bèixec on hi ha viscut sol, gairebé durant catorze anys.
“L’administració a Madrid ha estat involucrada en una de les operacions d’espionatge més grans del món i a escala estatal.”
Aquestes són paraules del periodista del New Yorker, Ronan Farrow, referint-se a la vigilància il·legal que l’estat espanyol ha fet, i segueix fent, contra una setantena de persones de l’independentisme català, per motius estrictament polítics.
El documental mostra com el periodista va descobrint les insidioses formes en què els estats vigilen la nostra vida diària. Comença seguint les pistes i finalment exposa un món fosc de programes espia, pirateria i tràfic d’informació privada, on activistes i periodistes són perseguits i ningú no està protegit dels ulls vigilants i cruels de l’autoritarisme.
L’Eva visitarà a Bescaran l’escultor pirinenc Philippe Lavail, deixeble de Dalí. Després anirà a Estamariu per descobrir en què està treballant l’escriptor, Albert Villaró i també hi visitarà l’església de Sant Vicenç, una joia del romànic. La ruta continuarà amb bicicleta amb l’historiador Carles Gascón…
En aquest viatge, l’Eva anirà a visitar la casa rural de Cal Serni, a Calbinyà, a la comarca de l’Alt Urgell, on descobrirà com vivia una família del s. XV. A més a més, tastarà la famosa nyàmera i pujarà fins a un orri recuperat, on abans s’hi aixoplugaven els pastors.
El documental “No soc el teu negre” està basat en “Remember This House”, un manuscrit incomplet de l’escriptor, poeta i activista nord-americà James Baldwin, que va morir el 1987.
S’explica la història dels que van lluitar pels drets civils de la comunitat afroamericana als Estats Units durant el segle XX, com Medgar Evers, Malcolm X i Martin Luther King.
Aquesta actuació el 22 de maig del 2009 va ser la posada de llarg de Manel cap al seu univers líric, a mig camí entre l’artesania del folk i la frescor calmada i decidida del pop. Va ser un concert únic dins el Festival de Guitarra de Barcelona, tot i que en aquell moment l’instrument fetitxe de la banda fos l’ukelele.
Homenatge a un dels músics més prolífics del segle XX, inclou els testimonis d’artistes i directors de cinema, a més d’escenes de ficció, fragments de la seva música i imatges d’arxiu. També revela facetes poc conegudes de la vida privada de Morricone, com la seva passió pels escacs.
Recordem els seus orígens artístics com a actriu de teatre fins a la seva consagració com a artista total. Passegem per tots els registres i estils que la van convertir en una icona social i cultural del seu temps, esdevenint així, una de les dones més importants dels nostres temps.