En el marc de la guerra de Successió, l’agost de 1714, va tenir lloc al poble de Talamanca una gran batalla entre l’exèrcit català i el borbònic de Felip V. El comandant de les tropes catalanes, el marquès del Poal, va deixar escrita la narració de l’enfrontament. Amb gran detall, explicava com havia transcorregut la victòria catalana, que seria la darrera abans de la desfeta de l’Onze de Setembre i de la capitulació final.
Anem a Caldes de Malavella, a la comarca de la Selva, a excavar al Camp dels Ninots, un antic volcà que amaga un gran secret. El Camp és un jaciment o … n s’excava des de fa força temps. S’hi han trobat nombroses restes arqueològiques de diferents segles, en general molt antigues: animals, eines lítiques, etc. Arribem amb un enigma per resoldre: se sap que fa 3,5 milions d’anys van morir de manera gairebé simultània una quantitat enorme d’animals. Per què van morir? Qui o què els va matar gairebé a la vegada? Busquem la resposta i també busquem més restes d’aquests éssers vius que van patir una tràgica i misteriosa desaparició. I la cirereta del pastís: volem recrear en imatges com era el paisatge a Caldes fa 3,5 milions d’anys: per aconseguir-ho haurem de trobar i analitzar el pol·len i les restes vegetals de l’època.
Furgar en una colònia industrial abandonada des de fa dècades. Entrar en un món on el temps s’ha aturat. Conèixer com funcionava una colònia industrial, un món tancat en el qual centenars de famílies treballaven i vivien durant tota la vida sense gairebé sortir-ne. La maquinària de la colònia es movia gràcies a dues fonts d’energia: l’aigua del riu Llobregat i el carbó de les mines de l’Alt Berguedà. Excavem per buscar el canal de desguàs original de la primera turbina que va tenir la colònia, i també ens endinsem en una mina per obtenir carbó a cop de pic i pala, com s’ha fet durant molts anys. Per arrodonir el programa, busquem un túnel colgat, totalment desaparegut, un túnel per on circulava el tren que unia totes les colònies i transportava persones, mercaderies i carbó amunt i avall de la comarca.
Inicialment, focalitzem la nostra atenció en dos aspectes de la ciutat romana d’Empúries. Volem saber si la trama urbana rectangular ja excavada té continuïtat per la part del recinte que encara mai s’ha excavat (és a dir, si la quadrícula de carrers és molt més gran del que se sap fins ara), i també volem confirmar o no que hi havia un misteriós mur que dividia en dos la ciutat romana d’Empúries. Una muralla de què avui queden unes poques restes visibles. Volem buscar doncs en l’Empúries mai no excavada per extreure’n conclusions potents: confirmem com es creu que l’Empúries romana era molt més gran que el que sabem ara? S’estructura en una quadrícula gegantina i absolutament regular? Tenia però un misteriós mur que la separava en dos? I si de passada trobem àmfores, estàtues, mosaics, estris de cuina o qualsevol resta arqueològica, molt millor!
Buscar rastres de neandertals a l’Abric Romaní de Capellades. Descobrir com vivien, com s’organitzaven, de què s’alimentaven, com es protegien… L’Abric Romaní està documentat com a lloc de pas de neandertals fa, aproximadament, entre 35.000 i 70.000 anys. En aquest capítol excavem el nivell corresponent a fa 60.000 anys. És a dir, que volen saber com era la vida dels neandertals a Capellades fa tots aquests anys.
Visitem la fortalesa ibèrica d’Els Vilars d’Arbeca, a la comarca de les Garrigues. Una fortalesa fundada fa uns 2.800 anys per la tribu ibèrica dels ilergetes i que té unes dimensions descomunals. Però els indicis que ens porten a Arbeca ens diuen que la fortalesa encara podria ser més gran: podria tenir un segon fossat defensiu! S’haurà d’excavar per confirmar o no aquesta hipòtesi. També excavem un enorme cisterna per esbrinar si era només una cisterna per guardar aigua o també era un pou. D’aquesta manera sabrem com s’abastien els ibers que vivien als Vilars. Com vivien? Com s’organitzaven? Quants eren? Quina estructura militar tenien? Per què aquesta fortalesa és en una gran plana quan els ibers les construïen damunt turons?
Vam localitzar un edifici en obres situat al carrer de Ripoll, número 25, de Ciutat Vella, a Barcelona. No és un edifici qualsevol. És un edifici, o millor dit un espai, amb 2.000 anys d’història. Perquè molt abans que s’hi alcés una sola paret, per aquí hi passava l’aqüeducte romà que abastia d’aigua la ciutat de Barcino. I, entre aquesta construcció romana i els equipaments municipals que ocuparan la finca durant el segle XXI, hi ha una franja de 20 segles en què Ripoll, 25 ha estat un hostal, un forn, seu d’estudis universitaris, una casa amb jardí, un bloc de pisos… El repte és excavar-hi i trobar-hi el màxim nombre de restes de tots aquests segles per poder reconstruir cronològicament la història que ha tingut aquest espai del barri vell de Barcelona.
Aquest és, sens dubte, el capítol més atípic de tots. El repte és tan original com apassionant: excavar en un abocador de deixalles. Excavar tres punts diferents per aconseguir treure i analitzar brossa de la dècada de 1990, de la dècada del 2000 i de l’actualitat. La idea és analitzar i classificar els residus amb el màxim rigor i la tècnica arqueològica per poder extreure’n tota mena de conclusions: hem canviat els hàbits de consum? Ha canviat el material amb què es fabricaven els productes? Ha augmentat el reciclatge? Continuem sent absolutament dependents del petroli? Podem definir el moment socioeconòmic a partir de l’anàlisi de la brossa? Fem el que faran els arqueòlegs del futur: analitzar les nostres deixalles per definir-nos com a espècie. És exactament el que fan els arqueòlegs actuals quan excaven i estudien el passat.
Amb la globalització i la democratització s’ha produït l’emergència de les nacions sense estat que aspiren a decidir el seu propi futur constitucional perquè:
a) No volen sotmetre les seves decisions a unes estructures estatals que no acullen el dret de la diferència (cultural, lingüística, econòmica, històrica).
b) Els estats centrals representen un topall a les pròpies capacitats de desenvolupament i no són interlocutors vàlids davant els organismes internacionals.
c) La independència és un dret democràtic. És la mirada d’un entomòleg que estudia la viabilitat d’uns processos que Occident, malgrat les resistències, sembla que viurà en els pròxims anys.“Adéu, Espanya?” és un treball que compara la realitat de Grenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya. Per fer-ho, el documental es pregunta: la independència/secessió és democràtica? El segon interrogant que formula “Adéu, Espanya?” és: els processos d’independència són jurídics – emparats en clàusules legals- o polítics –fruit d’una negociació?
A les acaballes del segle XX, la revista “Life” el nomenava la persona més influent de la seva generació. L’any passat, una altra revista, “Premiere”, el va citar com l’home més poderós i amb més influència de la indústria cinematogràfica. Durant les dècades dels setanta, vuitanta i noranta, tres de les pel·lícules d’Steven Spielberg van batre tots els rècords de l’època: “Tauró”, “E.T., L’extraterrestre” i “Jurassic Park”. Sens dubte, Steven Spielberg és el director de més èxit, més admirat i més ric de tot Hollywood.
El compositor canadenc Luc Sicard realitza un treeking pel Nepal visitant Kathmandu així com la serralada de l’Everest, el Cho Oyu i el Makalu, a continuació un dia de ràfting per acabar visitant la serralada de L’Annapurna.
Els fruits de les expedicions anteriors a la lluna ha proporcionat als científics una informació que sorprèn i idees que en els propers anys han d’ajudar en els avenços tecnològics en camps tan diversos com la biologia, la geologia, l’astrofísica i la química, però hi ha molt coses per aprendre i en el 2018, els astronautes tornaran a trepitjar la superfície de la lluna.
El seu objectiu, desenvolupar tecnologies que els portarà a Mart i més enllà. Sobreviure en la Lluna es una de les tasques més difícils que els científics han experimentat mai. Aquest documental explora les tecnologies s’estan posant en marxa per fer habitable la Lluna.
S’explica la història més important de les nostres vides: el miracle de la concepció humana. Per descriure aquest procés, el programa utilitza tres tècniques narratives diferents: un simulacre de l’esperma en el seu viatge dins l’úter, l’opinió de prestigiosos experts en reproducció i una història d’amor moderna representada a l’estil d’un “reality show”. Un narrador amb molt bon sentit de l’humor anirà guiant els teleespectadors a través d’aquesta experiència fascinant.
DVBrip
per HAL9000
Documental força crític respecte les pel·lícules de ciència-ficció. Una mirada lúcida al gènere.
Les entrevistes amb l’equip, incloent Ridley Scott donant detalls del procés creatiu i els problemes durant preproducció. S’intercalen les entrevistes a tot el repartiment.
A les acaballes del segle XX, la revista Life el nomenava la persona més influent de la seva generació. L’any passat, una altra revista, Premiere, el va citar com l’home més poderós i amb més influència de la indústria cinematogràfica. Durant les dècades dels setanta, vuitanta i noranta, tres de les pel·lícules d’Steven Spielberg van batre tots els rècords de lèpoca: Tauró, E.T., l’estraterrestre i Jurassic Park. Sens dubte, Steven Spielberg és el director de més èxit, més admirat i més ric de tot Hollywood.
Les entrevistes amb l’equip, incloent Ridley Scott donant detalls del procés creatiu i els problemes durant preproducció.
S’intercalen les entrevistes a tot el repartiment.
A través d’aquestes entrevistes aconseguim tenir la impressió de quant dificultosa i frustrant va ser la realització del projecte com a resultat d’un director exigent sense aliats i unes condicions dures, humides i caloroses; el que afegit a l’atmosfera pressionant que tots sentien cada vegada més mentre se sobrepassava i ultrapassava el pressupost, la relació tensa entre l’equip de rodatge i els inversors; que culminaria acomiadant a Deeley i Scott encara que continuen treballant a la pel·lícula.
