Buscar rastres de neandertals a l’Abric Romaní de Capellades. Descobrir com vivien, com s’organitzaven, de què s’alimentaven, com es protegien… L’Abric Romaní està documentat com a lloc de pas de neandertals fa, aproximadament, entre 35.000 i 70.000 anys. En aquest capítol excavem el nivell corresponent a fa 60.000 anys. És a dir, que volen saber com era la vida dels neandertals a Capellades fa tots aquests anys.
Visitem la fortalesa ibèrica d’Els Vilars d’Arbeca, a la comarca de les Garrigues. Una fortalesa fundada fa uns 2.800 anys per la tribu ibèrica dels ilergetes i que té unes dimensions descomunals. Però els indicis que ens porten a Arbeca ens diuen que la fortalesa encara podria ser més gran: podria tenir un segon fossat defensiu! S’haurà d’excavar per confirmar o no aquesta hipòtesi. També excavem un enorme cisterna per esbrinar si era només una cisterna per guardar aigua o també era un pou. D’aquesta manera sabrem com s’abastien els ibers que vivien als Vilars. Com vivien? Com s’organitzaven? Quants eren? Quina estructura militar tenien? Per què aquesta fortalesa és en una gran plana quan els ibers les construïen damunt turons?
Vam localitzar un edifici en obres situat al carrer de Ripoll, número 25, de Ciutat Vella, a Barcelona. No és un edifici qualsevol. És un edifici, o millor dit un espai, amb 2.000 anys d’història. Perquè molt abans que s’hi alcés una sola paret, per aquí hi passava l’aqüeducte romà que abastia d’aigua la ciutat de Barcino. I, entre aquesta construcció romana i els equipaments municipals que ocuparan la finca durant el segle XXI, hi ha una franja de 20 segles en què Ripoll, 25 ha estat un hostal, un forn, seu d’estudis universitaris, una casa amb jardí, un bloc de pisos… El repte és excavar-hi i trobar-hi el màxim nombre de restes de tots aquests segles per poder reconstruir cronològicament la història que ha tingut aquest espai del barri vell de Barcelona.
Aquest és, sens dubte, el capítol més atípic de tots. El repte és tan original com apassionant: excavar en un abocador de deixalles. Excavar tres punts diferents per aconseguir treure i analitzar brossa de la dècada de 1990, de la dècada del 2000 i de l’actualitat. La idea és analitzar i classificar els residus amb el màxim rigor i la tècnica arqueològica per poder extreure’n tota mena de conclusions: hem canviat els hàbits de consum? Ha canviat el material amb què es fabricaven els productes? Ha augmentat el reciclatge? Continuem sent absolutament dependents del petroli? Podem definir el moment socioeconòmic a partir de l’anàlisi de la brossa? Fem el que faran els arqueòlegs del futur: analitzar les nostres deixalles per definir-nos com a espècie. És exactament el que fan els arqueòlegs actuals quan excaven i estudien el passat.
Amb la globalització i la democratització s’ha produït l’emergència de les nacions sense estat que aspiren a decidir el seu propi futur constitucional perquè:
a) No volen sotmetre les seves decisions a unes estructures estatals que no acullen el dret de la diferència (cultural, lingüística, econòmica, històrica).
b) Els estats centrals representen un topall a les pròpies capacitats de desenvolupament i no són interlocutors vàlids davant els organismes internacionals.
c) La independència és un dret democràtic. És la mirada d’un entomòleg que estudia la viabilitat d’uns processos que Occident, malgrat les resistències, sembla que viurà en els pròxims anys.“Adéu, Espanya?” és un treball que compara la realitat de Grenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya. Per fer-ho, el documental es pregunta: la independència/secessió és democràtica? El segon interrogant que formula “Adéu, Espanya?” és: els processos d’independència són jurídics – emparats en clàusules legals- o polítics –fruit d’una negociació?
El programa segueix el rastre del cèlebre cavaller medieval Arnau Mir de Tost, que va conquerir la vall d’Àger l’any 1047, després d’una llarga campanya militar. Si es confirma que la va conquerir als musulmans, podrem afirmar que aquí va començar la Reconquesta. Mir de Tost va aixecar a Àger una gran torre de defensa, un palau residencial i la col·legiata de Sant Pere. Buscar vestigis àrabs, que demostrarien que aquest era territori musulmà abans de l’arribada del cavaller Mir de Tost, és un dels grans objectius del programa. També s’investiga el diàmetre real de la torre de defensa, avui desapareguda, i s’excaven unes tombes per saber si hi havia enterrats musulmans o cristians i, per tant, saber qui habitava fa mil anys aquelles terres. Però el moment més espectacular del programa és quan s’obre una tomba de l’església de Sant Vicenç d’Àger on, segons diversos testimonis històrics, hi ha enterrades les restes del gran cavaller Arnau Mir de Tost.
En aquest capítol, excavem en diversos punts en què va tenir lloc la batalla de l’Ebre de la Guerra Civil Espanyola. Obrim diversos fronts: el punt de partida són unes restes humanes trobades fa poc. Excavem per intentar respondre diverses qüestions: Són restes de soldats morts? A quin bàndol pertanyien? Sabem per què van morir? També excavem les restes d’una de les dotzenes de trinxeres que encara avui s’endevinen entre la malesa amb l’objectiu de reconstruir-la i passar-hi una nit, tal com feien els soldats que van haver de lluitar i patir en aquesta terrible batalla. Visitem també un polvorí que s’ha trobat recentment, a la paret del qual descobrim un enigmàtic nom gravat: Owen. Les primeres investigacions apunten que és un brigadista internacional. En seguim la pista… Esbrinarem moltes més coses de la seva vida? El darrer punt d’atenció no és estrictament arqueològic, però sí d’una gran importància històrica i documental: rebem la visita de dos combatents del bàndol republicà, dos membres de l’anomenada “quinta del biberó”, dos supervivents d’aquella batalla, que ens donaran testimoni del que va ser aquell infern. Aquest és, sens dubte, un dels capítols més intensos, més emotius i, alhora, més necessaris del “Sota terra”.
L’objectiu d’aquest capítol respon a un titular molt directe: Trobarem indicis que a la Boella, és a dir, en terres tarragonines, hi havia presència d’homínids fa entre 800.000 i un milió d’anys? Als anys 70, un arqueòleg reusenc, Salvador Vilaseca, ja ho va afirmar, però com que no va poder demostrar-ho, no es va prendre en consideració. Nosaltres ho intentem demostrar científicament. Fa un milió d’anys, a la península Ibèrica hi vivia l’Homo antecessor, una espècie que s’ha descobert al jaciment d’Atapuerca. Per tant, la pregunta és: també hi havia l’Homo antecessor a la Boella? Buscarem restes directes d’aquest homínid, però també tenim altres maneres de confirmar aquesta presència. Si trobem restes d’animals i eines de sílex realitzades per homínids, les datem i: a)tenen a la vora d’un milió d’anys; b) aconseguim, analitzant-les al laboratori, evidenciar que animals i sílex estan relacionats (marques de tall als ossos, pedres desgastades, etc.), podrem confirmar que fa un milió d’anys també hi havia l’Homo antecessor per aquestes terres. Ah, i tenim un repte: Podrem esquarterar una vaca amb l’única ajuda de les pedres de sílex, com feien els homínids fa un milió d’anys?
A les acaballes del segle XX, la revista “Life” el nomenava la persona més influent de la seva generació. L’any passat, una altra revista, “Premiere”, el va citar com l’home més poderós i amb més influència de la indústria cinematogràfica. Durant les dècades dels setanta, vuitanta i noranta, tres de les pel·lícules d’Steven Spielberg van batre tots els rècords de l’època: “Tauró”, “E.T., L’extraterrestre” i “Jurassic Park”. Sens dubte, Steven Spielberg és el director de més èxit, més admirat i més ric de tot Hollywood.
El compositor canadenc Luc Sicard realitza un treeking pel Nepal visitant Kathmandu així com la serralada de l’Everest, el Cho Oyu i el Makalu, a continuació un dia de ràfting per acabar visitant la serralada de L’Annapurna.
Els fruits de les expedicions anteriors a la lluna ha proporcionat als científics una informació que sorprèn i idees que en els propers anys han d’ajudar en els avenços tecnològics en camps tan diversos com la biologia, la geologia, l’astrofísica i la química, però hi ha molt coses per aprendre i en el 2018, els astronautes tornaran a trepitjar la superfície de la lluna.
El seu objectiu, desenvolupar tecnologies que els portarà a Mart i més enllà. Sobreviure en la Lluna es una de les tasques més difícils que els científics han experimentat mai. Aquest documental explora les tecnologies s’estan posant en marxa per fer habitable la Lluna.
Documental força crític respecte les pel·lícules de ciència-ficció. Una mirada lúcida al gènere.
Les entrevistes amb l’equip, incloent Ridley Scott donant detalls del procés creatiu i els problemes durant preproducció. S’intercalen les entrevistes a tot el repartiment.
A les acaballes del segle XX, la revista Life el nomenava la persona més influent de la seva generació. L’any passat, una altra revista, Premiere, el va citar com l’home més poderós i amb més influència de la indústria cinematogràfica. Durant les dècades dels setanta, vuitanta i noranta, tres de les pel·lícules d’Steven Spielberg van batre tots els rècords de lèpoca: Tauró, E.T., l’estraterrestre i Jurassic Park. Sens dubte, Steven Spielberg és el director de més èxit, més admirat i més ric de tot Hollywood.
S’explica la història més important de les nostres vides: el miracle de la concepció humana. Per descriure aquest procés, el programa utilitza tres tècniques narratives diferents: un simulacre de l’esperma en el seu viatge dins l’úter, l’opinió de prestigiosos experts en reproducció i una història d’amor moderna representada a l’estil d’un “reality show”. Un narrador amb molt bon sentit de l’humor anirà guiant els teleespectadors a través d’aquesta experiència fascinant.
DVBrip
per HAL9000
Les entrevistes amb l’equip, incloent Ridley Scott donant detalls del procés creatiu i els problemes durant preproducció.
S’intercalen les entrevistes a tot el repartiment.
A través d’aquestes entrevistes aconseguim tenir la impressió de quant dificultosa i frustrant va ser la realització del projecte com a resultat d’un director exigent sense aliats i unes condicions dures, humides i caloroses; el que afegit a l’atmosfera pressionant que tots sentien cada vegada més mentre se sobrepassava i ultrapassava el pressupost, la relació tensa entre l’equip de rodatge i els inversors; que culminaria acomiadant a Deeley i Scott encara que continuen treballant a la pel·lícula.
