Un periodista americà acaba de publicar a la revista New Yorker un reportatge al voltant dels 50 anys de la bossa nova. La Jessica, una editora entusiasmada amb l’article, li proposa d’escriure un llibre sobre aquest moviment. Tot canvia quan sospiten sobre una possible desaparició i comença una trepidant investigació.
L’estiu del 1942, durant la Segona Guerra Mundial, sis nens jueus es refugien on a ningú se li acudiria buscar-los: dins del Castell de Chambord, on es troben amagades les obres d’art del Louvre. Malgrat el perill que els amenaça, aquests infants aprenen a viure el moment present.
Mike Williams és un pare de família que treballa en la plataforma petroliera Deepwater Horizon, situada al Golf de Mèxic. Un greu incendi desencadena una catàstrofe que posa en perill la seva vida i la dels seus companys.
Una locutora de ràdio estatunidenca, la Mildred Gillars, àlies Axis Sally, es dedicava a emetre propaganda nazi durant la II Guerra Mundial, però el seu paper com a promotora de la política del Tercer Reich fa que sigui capturada i posteriorment jutjada per traïció a la ciutat de Washington D.C.
Oh Jerusalem recrea la història de la creació de l’Estat d’Israel en 1948 a través de dos amics, un àrab i l’altre jueu. Comptada des de diferents punts de vista, en el film es barregen valor, violència, política i un fort sentit de la moralitat.
L’octubre de 1940, el submarí Cappellini de la Marina Reial italiana navega per l’Atlàntic. De nit, localitza un vaixell mercant amb els llums apagats, que resulta ser el Kabalo, un vaixell belga que porta armes i municions britàniques i que obre foc contra el submarí.
Abans de marxar de Mirat, el comte Bronowski explica a Guy les circumstàncies reals de la mort de Merrick. Mentre viatgen cap a Ranpur, Guy, Sarah, Susan i Fenny es troben cara a cara amb la violència sectària que està arrasant l’Índia els dies previs a la independència.
Som a l’agost de 1947 i Guy Perron, que ha tornat a la vida acadèmica, es troba a l’Índia per observar la transició cap a la independència. La seva arribada a Mirat hauria de ser una feliç reunió amb Nigel Rowan, Susan i el comte Bronowski, que planegen trobar-se amb ell a l’estació.
Amb la rendició japonesa i el final de la guerra, Perron posa en pràctica el seu pla per a una ràpida desmobilització. També escolta una història estranya d’una de les infermeres, “Sophie” Tucker, sobre el caporal Pinker, que va exercir com assistent del doctor Samuels, el psiquiatre de l’hospital.
La Sarah i el seu pare tornen a Pankot i intenten reprendre les seves vides normals. El coronel encara està preocupat pel benestar del seu havildar i ha escrit al governador demanant la seva ajuda en l’assumpte.
La Sarah viatja a Bombai per conèixer el seu pare, el coronel John Layton, que ha estat alliberat del camp de presoners de guerra. El coronel Layton està preocupat pel benestar d’un havildar del seu regiment, que sembla que es va unir al Frei Hind, la versió nazi de l’Exèrcit Nacional Indi, que va lluitar amb els japonesos.
La Susan ha tingut una crisi i està sota atenció psiquiàtrica a l’Hospital Pankot. La Mildred agafa les culleres que la Barbie va donar a la Susan com a regal de noces, i decideix donar-les a la col·lecció de plata de l’oficial Mess.
L’Stella es vol convertir en cantant de jazz, però la Gestapo l’arresta. Torturada i amenaçada amb la seva deportació i la de la seva família, es veu obligada a localitzar altres jueus amagats a Berlín durant la guerra. Inspirada en la història real de Stella Goldschlag.
Tornant a Pankot del seu viatge a Calcuta, la Sarah Layton coneix el comte Bronowski i Nigel Rowan, a l’estació de tren de Ranpur. Acompanyats per Ahmed Kassim, van a visitar el líder polític empresonat Mohammed Ali Kassim, el pare d’Ahmed.
Un dels enfrontaments més llegendaris de la història dels escacs: les 32 partides que al llarg de tres mesos van disputar el 1978 Anatoli Kàrpov i el seu antic mentor i desertor rus Víktor Kortxnoi.
Encara a Calcuta, la Sarah accepta una invitació de Jimmy Clarke per assistir a una festa. També descobreix que Clarke no és del tot el cavaller que la seva tieta Fenny s’imagina. A Pankot, la Mabel Layton revela a Barbie Batchelor per què ella i Mildred Layton no es porten gaire bé.
Després d’haver celebrat un servei commemoratiu per en Teddie Bingham, els Layton se n’assabenten de més coses respecte les circumstàncies de la seva mort. Aleshores la Susan rep una carta del seu comandant.
L’any 1941, l’Alemanya nazi de Hitler envaeix la Unió Soviètica i la guerra es complica enormement. Per evitar més pèrdues, els aliats es veuen obligats a ajudar. Combois de vaixells de càrrega civils replets de material de guerra inicien el perillós viatge cap a les ciutats russes…
Sense dir-li res a l’Anaïs, la Isabelle truca a la Léa, la mare de l’Anaïs, que viu a Mont-real. Quan rep la trucada, la Léa vola de seguida cap a Suïssa: vol entendre per què la seva filla s’ha convertit a l’islam. La Isabelle, però, creu que si la seva neta s’hi ha convertit deu ser per algun motiu
Amb el casament acabat i en Teddie i Susan fora de lluna de mel, Merrick torna a ser assetjat i humiliat a l’estació de tren. Demana disculpes a la Sarah per tot el que ha passat. Els Layton tornen a Pankot, igual que la Susan, quan en Teddie torna al servei, i reprenen la seva vida normal.
Amb només una certesa del 75% que en Kappen és l’assassí, en Paul demana a la Jackie que sol·liciti l’exhumació del cadàver per obtenir-ne l’ADN. La Jackie ho accepta, però avisa en Paul de les conseqüències que pot tenir per la reputació de la policia.
Colin Dark aconsegueix reduir la llista d’homes que comparteixen el marcador genètic de l’assassí a només tretze noms. Començant per en Willoughby, busquen coincidències al seu arbre genealògic, però sense resultat.
Amb l’operació de presa de mostres d’ADN en marxa, en Paul està convençut que s’ha de pressionar en Dai Williams, el padrastre de la Sandra Newton, que la nit dels crims va sortir a treballar amb el taxi i no tenia una coartada sòlida.
El 2002, a la localitat gal·lesa de Port Talbot, la policia decideix reobrir la investigació de tres assassinats comesos el 1973. En Paul Bethell, un policia veterà que va treballar en aquells casos de jove, demana als seus superiors que li assignin la nova investigació.
El documental “No soc el teu negre” està basat en “Remember This House”, un manuscrit incomplet de l’escriptor, poeta i activista nord-americà James Baldwin, que va morir el 1987.
S’explica la història dels que van lluitar pels drets civils de la comunitat afroamericana als Estats Units durant el segle XX, com Medgar Evers, Malcolm X i Martin Luther King.
La família Layton ha viatjat a Mirat però els plans del casament fan aigües. La Susan està, naturalment, nerviosa i les voltes de la seva tia Fenny no ajuden a la situació.
Daphne Manners mor durant el part i el nadó queda a càrrec de la seva tia, Lady Manners. Tot el cas de Manners és el que parla a la comunitat britànica i mentre està de vacances en una casa flotant al Caixmir, Sarah Layton decideix trucar i presentar els seus respectes a Lady Manners que s’allotja a prop.
Un jove somia amb la creació d’un avió que voli pels aires tan ràpid com el vent mateix. Pel fet de ser curt de vista, però, no se li permet volar, i això fa que s’uneixi a la divisió aeronàutica d’una companyia d’enginyeria. Pel·lícula inspirada en la vida de Jiro Horikoshi, dissenyador d’avions de combat japonesos a la Segona Guerra Mundial.
Daphne i Hari desenvolupen un afecte profund l’un per l’altre. Quan es troben als jardins de Bibighar són atacats i Daphne és violada. Ronald Merrick aprofita la situació i arresta Hari i diversos amics seus, torturant-los per obtenir una confessió.
El febrer de 1942 Daphne Manners, la neboda de l’antic governador del districte, arriba a Mayapore, Índia, plena d’entusiasme. S’allotja amb la seva “tia” Lili, una amiga íntima de la seva veritable tia. Aviat s’introdueix en la dualitat de la societat i el fet que els indis i els anglesos es troben poques vegades i encara més poques vegades es socialitzen junts.