“I tu, què en saps?! (“What the bleep you know ?!”). Controvertit per a alguns, aclamat per uns altres, aquest documental va ser tot un fenomen quan es va estrenar als cinemes. A Barcelona i altres ciutats es van generar trobades per compartir i comentar la pel·lícula.
Un ós polar que enfonsa els ullals a la cuixa d’un visitant d’un zoo; un home que s’estavella amb una moto de neu a molts quilòmetres d’un hospital; un altre que cau muntanya avall en un accident d’esquí; dues persones que topen amb un ós bru i una sortida de pesca que acaba molt malament. Aquestes són algunes de les històries que ens explicaran els mateixos supervivents.
Últim avís descriu l’últim moment on encara és possible el canvi. El film explora com la humanitat ha arribat a aquest moment: la manera com vivim, el nostre impacte sobre els ecosistemes de la terra i què podem fer per canviar aquest curs. La pel·lícula inclou diàlegs amb experts d’arreu del món, com ara l’antic primer ministre soviètic Mikhaïl Gorbatxov, el prestigiós científic Stephen Hawking, l’excap de la CIA R. James Woolsey i els experts en disseny sostenible William McDonough i Bruce Mau, a més de 50 científics capdavanters, pensadors i líders que presenten els fets i debaten els temes més rellevants que afronta el nostre planeta.
La Diada Nacional, com altres símbols de Catalunya, ha estat forjada durant anys amb constància per la societat civil, malgrat les prohibicions, les dictadures i l’oblit institucional.
El documental “Forjadors de la Diada” explica la història de la commemoració de l’Onze de Setembre, des del 1888, quan podem situar la primera convocatòria ciutadana en “honor als màrtirs de 1714”. Des d’aleshores, podem anar resseguint com la societat civil catalana forja un símbol, que mantindrà sempre una gran força, malgrat les prohibicions i persecucions continuades.
De l’aliança entre ZIP FILMS, Televisió de Catalunya i UTÒPIC i dels directors Enric Saurí i Marta Rovira, n’ha sortit un projecte documental que vol oferir una mirada sociològica al voltant de la Diada Nacional de Catalunya a partir dels preparatius per a la celebració de la Diada, l’any 2007, a Barcelona, Vic i Gironella. A la vegada, el documental realitza un recorregut històric que permet descobrir el naixement de la commemoració de la Diada a finals del segle XIX; la repressió durant la dictadura de Primo de Rivera; la institucionalització de la festa a partir de la proclamació de la República; la reivindicació nacional durant la Guerra Civil; la llarga nit del franquisme; la revifalla de la celebració en la clandestinitat; l’esclat multitudinari i reivindicatiu de les diades del 1976, a Sant Boi, i del 1977, a Barcelona; i, finalment, les diverses maneres de viure i sentir la Diada en l’actualitat.
Tots necessitem dormir. Però per què tenim tants problemes per mantenir el son? Mitjançant un reguitzell de consells i recomanacions útils, el documental explica per què és tan vital fer les vuit hores.
Dormir hauria de ser fàcil. Un està cansat, se’n va al llit i s’aixeca sentint-se fresc i a punt per encetar un nou dia. A vegades, però, independentment de com s’intenti, és impossible mantenir els ulls tancats. A través d’històries reveladores de problemes extrems de son, a més de mètodes genuïns per ajudar els que demanen a crits poder fer una becaina, el programa ofereix deu consells bàsics per enganyar el cos i aconseguir que s’adormi amb més facilitat.
Un descobriment extraordinari que va agafar per sorpresa la comunitat científica. Una cova plena de cristalls gegants a l’estat de Chihuahua, al nord de Mèxic, uns cristalls d’una mida que semblava impensable. Però aquest lloc màgic també és molt perillós. La temperatura i la humitat arriben a uns extrems que no hi pot sobreviure ningú més de 15 minuts sense protecció. Un grup de científics molt ben preparats emprèn un viatge cap al centre de la Terra per descobrir els secrets de Naica.
Reportatge sobre gols de Lionel Messi a la Lliga, des de el seu primer gols fins al número 100.
A partir dels mètodes de més èxit per desprendre’ns dels quilos que ens sobren a través de consells dietètics senzills i alhora pràctics, aquest programa d’entreteniment descriu el que en podríem dir la ciència de perdre pes.
Sovint sembla que tothom s’ha posat d’acord per començar a fer règim. Aquest programa entretingut i informatiu tracta de l’obsessió per perdre pes que hi ha arreu del món. El reportatge analitza els sistemes i mètodes que fa servir la gent per aprimar-se, descriu el que està demostrat científicament que funciona i, el més important, explica què s’ha de fer per no recuperar pes.
A llarg del programa, un grup de voluntaris, molts d’ells amb problemes de pes, se sotmetran a diverses proves per comprovar si les noves teories científiques per aprimar-se funcionen.
En lloc de donar consells d’or sobre quina dieta s’ha de fer, el documental va més enllà i pretén fer més entenedora l’autèntica ciència de perdre pes tot presentant les 10 Coses que heu de saber sobre perdre pes: casos científics que sorprenen, diverteixen i entretenen. Es mirarà de donar resposta a preguntes com “per què fracassen els règims massa estrictes?” o “als homes els costa menys aprimar-se que a les dones?”, i es tocaran temes com “vèncer la gana: menjar per notar-nos tips més estona”, “els lactis són els amics dels que fan règim”, o, fins i tot, “com podem cremar calories 24 hores després d’haver fet exercici”, en una guia molt valuosa per a homes i dones.
El lip dub per la independència fou un acte multitudinari, popular i festiu que tingué lloc a Vic el diumenge 24 d’octubre del 2010. L’esdeveniment fou concebut com un lip dub per donar suport a la causa de la independència de Catalunya i, al mateix temps, entrar al World Records Academy batent el rècord mundial de participació en una acció popular d’aquesta mena.
On es pot trobar el dinosaure més gran mai vist? I el més antic tros de vidre del món? Ho una cova de pintures rupestres de 12.000 anys que només l’han vist unes poques persones.
Amb aquest documental, farem un viatge a través d’una les meravelles naturals més espectaculars del planeta. Intentarem descobrir com es van crear aquestes formacions tan sorprenents i veurem les interaccions que hi ha amb zones molt llunyanes. Gràcies al grafisme informatitzat, veurem en acció els processos geològics que el van originar.
“La història veritable” va més enllà de la brillantor i el glamur de les llegendes del cinema per descobrir la veritat d’algunes de les pel·lícules més famoses de tots els temps. Aquesta sèrie analitza cada llargmetratge i desgrana la veritat de la ficció per presentar quins van ser els herois i els dolents autèntics.
La casa d’Amityville
Al novembre de 1974, sis membres de la família De Feo van ser morts a trets a Amityville, Nova York. El principal sospitós va ser el fill gran, Ronald De Feo. Quan es va vendre la casa de la família, els nous propietaris, George i Kathy Lutz, van denunciar que el lloc estava posseït per esperits diabòlics. La seva vivència es va convertir en un “best-seller” i en una pel·lícula molt taquillera: “Terror a Amityville”.
Pascual Maragall, per fer el documental «Jaume I, memòria d’un rei», va visitar els llocs més emblemàtics de la seva vida i es va fer acompanyar per alguns dels principals especialistes sobre el monarca.
El documental recorre, de la mà del president, des del castell de Montsó on es va criar Jaume I fins al monestir de Poblet on està enterrat, passant per Mallorca, València i Barcelona. Maragall s’entrevista amb historiadors com Antoni Furió, de la Universitat de València, o Antoni Riera de la Universitat de Barcelona; amb conservadors de museus com Maria Ángeles Mur, del castell de Montsó i fins i tot amb la presidenta del Consell de Mallorca o amb l’abat de Poblet.
A més, diversos moments de la vida de Jaume I han estat recreats expressament pel documental.
“Dels reis medievals s’ha escrit molta història i les seves gestes han donat peu a grans llegendes. Però malgrat haver-hi tanta literatura a penes se sap com eren físicament ni quin rostre tenien.
La ciència ens durà ara a fer un viatge de set segles enrere per aclarir les incògnites que envolten la vida del rei Pere II anomenat el Gran, mort prematurament amb només 45 anys la matinada de l’onze de novembre de 1285.”
Un equip de Televisió de Catalunya ha seguit dia a dia, al llarg de
vuit mesos, tots els treballs fets per un nombrós grup d’especialistes
dirigits des del Museu d’Història de Catalunya amb la voluntat de
treure les millors i més emocionants imatges resultants de l’obertura
d’una tomba, ubicada al Monestir de Santes Creus, que guardava un cos enterrat set segles enrere i el seu trasllat posterior a un centre
d’investigació.
En molts contes i en el cinema les nits de lluna plena són nits de metamorfosis hi ha llegendes que parlant de transformacions.
Així com les disfresses d’animals es el passaport a la llibertat. Les transformacions en animals ha estat un recurs del cinema.
George Lucas, és un director, productor i guionista estatunidenc creador del reeixit fenomen fílmic de La Guerra de les Galàxies (Star Wars) i posteriorment d’Indiana Jones, com a productor. Va dirigir la seva primera obra cinematogràfica, THX 1138 (1970)
El 1977 Lucas va escriure i va dirigir La Guerra de les Galàxies (episodi IV: una nova esperança), una pel·lícula que va trencar tots els records de taquilla i va guanyar set Oscar de l’Acadèmia.
Va iniciar la història de L’Imperi Contraataca (episodi V) i El retorn del Jedi (episodi VI), de les quals també va ser el productor executiu.
Al 1999 segueix la saga amb L’amenaça fantasma, el 2002 amb L’atac dels clons i finalment el 2005 amb Star Wars Episodi III: La venjança dels Sith.
En 1980 va escriure i va produir A la recerca de L’arca perduda dirigida per l’Steven Spielberg amb la qual va obtenir 5 Oscars. També va ser coproductor i creador de la història d’Indiana Jones i el temple maleït. Ha estat productor de Willow (1988), Parc Juràssic (1993), Parc Juràssic 3 (2000)
“La recerca de Tutankamon”, explica com l’arqueòleg britànic Howard Carter va descobrir la tomba de Tutankamon, que havia arribat a faraó a l’edat de 8 anys, després d’una apassionant història, que va començar, per casualitat, el 1898, i que es va acabar, feliçment, 24 anys més tard, el 1922. Al llarg d’aquest període, la recerca va tenir tota mena d’episodis, inclosa la Primera Guerra Mundial, la Gran Guerra, del segle XX.
Les peripècies per trobar la tomba van començar el 1898, a la zona del desert on hi havia el temple de Luxor i on Carter va tenir un accident quan el seu cavall es va estimbar a causa d’un obstacle que sobresortia de terra. La forma de l’obstacle va fer sospitar l’arqueòleg britànic que allà hi havia una tomba, i en diverses expedicions, i amb diversos acompanyants, entre els quals el seu patró, Lord Carnarvon, va fer recerques, sense èxit a causa de la falta de documentació, els anys 1905, 1912 i 1914. Finalment, el 1922, i després de la guerra, va trobar el camí fins a la tomba del faraó.
“La maledicció de Tutankamon”, recrea els fets posteriors al descobriment de la tomba i dels tresors que hi havia a la cambra funerària, amb tot un seguit d’accions per conservar-los i per impedir les intrigues dels que pretenien fer espolis.
“El faraó i el saltimbanqui” recrea les aventures de l’italià Giovanni Belzoni i la seva competició amb el francès Drovetti, cap al 1815, per descobrir el rastre de Ramsés II.
Ramsés II, el faraó que va viure prop de 100 anys i que va tenir una descendència de més de 100 fills. Els fets van passar en la zona de l’anomenat Alt Nil, a l’enclavament on es localitza el temple d’Abu Simbel.
“El misteri de la pedra de Rosetta” recrea la història de les curses i baralles que hi va haver a l’entorn del tercer gran argument històric que planteja “Egipte”, i que va començar en l’instant en què els soldats de Napoleó van trobar l’anomenada pedra de Rosetta (“Rosetta Stone”, en anglès)
“Els secrets dels jeroglífics”, la pedra de Rosetta, una pedra que tenia gravat un escrit del faraó Ptolemeu V, redactat en tres textos i en dues llengües diferents: en grec, la llengua comuna de l’època, i les sagrades escriptures dels jeroglífics.
El dia de Nadal de 2003, en Pasquale Scaturro i un equip d’exploradors inicien una gesta històrica per convertir-se en els primers en completar un descens total a través del Nil Blau, des de les fonts fins a la intersecció amb el Nil Blanc i, a partir d’allà, fins a la desembocadura al mar Mediterrani. Quatre mesos després, el 28 d’abril a les 7:01am, en Pasquale i el seu company d’expedició Gordon Brown, van arribar al Delta i a les platges d’Alexandria, convertint-se en els primers en tota la història en assolir aquest viatge de prop de 5.000 kilòmetres.
Aquest increïble viatge és la base d’El misteri del Nil, la primera pel·lícula catalana en gran format.
“La recerca de Tutankamon”, explica com l’arqueòleg britànic Howard Carter va descobrir la tomba de Tutankamon, que havia arribat a faraó a l’edat de 8 anys, després d’una apassionant història, que va començar, per casualitat, el 1898, i que es va acabar, feliçment, 24 anys més tard, el 1922. Al llarg d’aquest període, la recerca va tenir tota mena d’episodis, inclosa la Primera Guerra Mundial, la Gran Guerra, del segle XX.
Les peripècies per trobar la tomba van començar el 1898, a la zona del desert on hi havia el temple de Luxor i on Carter va tenir un accident quan el seu cavall es va estimbar a causa d’un obstacle que sobresortia de terra. La forma de l’obstacle va fer sospitar l’arqueòleg britànic que allà hi havia una tomba, i en diverses expedicions, i amb diversos acompanyants, entre els quals el seu patró, Lord Carnarvon, va fer recerques, sense èxit a causa de la falta de documentació, els anys 1905, 1912 i 1914. Finalment, el 1922, i després de la guerra, va trobar el camí fins a la tomba del faraó
El riu Yukon s’estén per una vasta àrea de les remotes terres salvatges del Canadà i d’Alaska. El càmera Andreas Kieling, guardonat en repetides ocasions, s’enfronta al major repte de la seva vida: explorar aquest riu llegendari durant un viatge esgotador de vuit mesos. L’experiència el durà a protegir-se d’óssos bruns, però també a presenciar una de les més grans meravelles naturals del món: el cel nocturn ple d’estrelles il·luminat per l’aurora polar.
Furgar en una colònia industrial abandonada des de fa dècades. Entrar en un món on el temps s’ha aturat. Conèixer com funcionava una colònia industrial, un món tancat en el qual centenars de famílies treballaven i vivien durant tota la vida sense gairebé sortir-ne. La maquinària de la colònia es movia gràcies a dues fonts d’energia: l’aigua del riu Llobregat i el carbó de les mines de l’Alt Berguedà. Excavem per buscar el canal de desguàs original de la primera turbina que va tenir la colònia, i també ens endinsem en una mina per obtenir carbó a cop de pic i pala, com s’ha fet durant molts anys. Per arrodonir el programa, busquem un túnel colgat, totalment desaparegut, un túnel per on circulava el tren que unia totes les colònies i transportava persones, mercaderies i carbó amunt i avall de la comarca.
Inicialment, focalitzem la nostra atenció en dos aspectes de la ciutat romana d’Empúries. Volem saber si la trama urbana rectangular ja excavada té continuïtat per la part del recinte que encara mai s’ha excavat (és a dir, si la quadrícula de carrers és molt més gran del que se sap fins ara), i també volem confirmar o no que hi havia un misteriós mur que dividia en dos la ciutat romana d’Empúries. Una muralla de què avui queden unes poques restes visibles. Volem buscar doncs en l’Empúries mai no excavada per extreure’n conclusions potents: confirmem com es creu que l’Empúries romana era molt més gran que el que sabem ara? S’estructura en una quadrícula gegantina i absolutament regular? Tenia però un misteriós mur que la separava en dos? I si de passada trobem àmfores, estàtues, mosaics, estris de cuina o qualsevol resta arqueològica, molt millor!
Buscar rastres de neandertals a l’Abric Romaní de Capellades. Descobrir com vivien, com s’organitzaven, de què s’alimentaven, com es protegien… L’Abric Romaní està documentat com a lloc de pas de neandertals fa, aproximadament, entre 35.000 i 70.000 anys. En aquest capítol excavem el nivell corresponent a fa 60.000 anys. És a dir, que volen saber com era la vida dels neandertals a Capellades fa tots aquests anys.
Visitem la fortalesa ibèrica d’Els Vilars d’Arbeca, a la comarca de les Garrigues. Una fortalesa fundada fa uns 2.800 anys per la tribu ibèrica dels ilergetes i que té unes dimensions descomunals. Però els indicis que ens porten a Arbeca ens diuen que la fortalesa encara podria ser més gran: podria tenir un segon fossat defensiu! S’haurà d’excavar per confirmar o no aquesta hipòtesi. També excavem un enorme cisterna per esbrinar si era només una cisterna per guardar aigua o també era un pou. D’aquesta manera sabrem com s’abastien els ibers que vivien als Vilars. Com vivien? Com s’organitzaven? Quants eren? Quina estructura militar tenien? Per què aquesta fortalesa és en una gran plana quan els ibers les construïen damunt turons?
Vam localitzar un edifici en obres situat al carrer de Ripoll, número 25, de Ciutat Vella, a Barcelona. No és un edifici qualsevol. És un edifici, o millor dit un espai, amb 2.000 anys d’història. Perquè molt abans que s’hi alcés una sola paret, per aquí hi passava l’aqüeducte romà que abastia d’aigua la ciutat de Barcino. I, entre aquesta construcció romana i els equipaments municipals que ocuparan la finca durant el segle XXI, hi ha una franja de 20 segles en què Ripoll, 25 ha estat un hostal, un forn, seu d’estudis universitaris, una casa amb jardí, un bloc de pisos… El repte és excavar-hi i trobar-hi el màxim nombre de restes de tots aquests segles per poder reconstruir cronològicament la història que ha tingut aquest espai del barri vell de Barcelona.
Aquest és, sens dubte, el capítol més atípic de tots. El repte és tan original com apassionant: excavar en un abocador de deixalles. Excavar tres punts diferents per aconseguir treure i analitzar brossa de la dècada de 1990, de la dècada del 2000 i de l’actualitat. La idea és analitzar i classificar els residus amb el màxim rigor i la tècnica arqueològica per poder extreure’n tota mena de conclusions: hem canviat els hàbits de consum? Ha canviat el material amb què es fabricaven els productes? Ha augmentat el reciclatge? Continuem sent absolutament dependents del petroli? Podem definir el moment socioeconòmic a partir de l’anàlisi de la brossa? Fem el que faran els arqueòlegs del futur: analitzar les nostres deixalles per definir-nos com a espècie. És exactament el que fan els arqueòlegs actuals quan excaven i estudien el passat.