One thought on “A temps complet”

  1. No sabeu el fart de riure que m’he pegat en vore esta publicació!

    Una acastellanada (té cognoms valencians, però no el parla) del meu treball la va comentar i em va parèixer la típica pel·lícula per a dones.

    No la voré evidentment, però moltes gràcies per l’esclafit de riure que m’heu donat!

Deixa un comentari