El Max i el Píxel tenen cura del gos d’un amic que ha marxat de vacances per demostrar als seus pares que són responsables, però la Teresa clona el gos i comença a entrenar un exèrcit d’animals al seu servei que podrà col·locar amb la intenció de ficar-ne per totes les cases.
La Violeta perd el seu diari secret, la qual cosa no seria cap problema si no hi hagués anotat el codi per destruir el quarter general de l’Equip Alien en cas d’emergència, i si la Teresa no s’hagués assabentat de la pèrdua.
Per als Kemii, el fet que les petites mentides ajuden els humans a conviure amb més harmonia, és una gran revelació i decideixen veure què passaria a la societat si tothom digués la veritat.
Quan en Víctor rep un paquet de supervivència equivocat per al seu club d’acampada extrema (una escala, un pot de galetes i unes quantes bales), el “concurs de resistència a l’aire lliure” entre en Max i la Teresa agafa unes proporcions d’allò més estranyes.
Si el Simó no aconsegueix superar la por que el deixa paralitzat quan ha de fer algun examen abans que s’hagi de renovar el carnet de conduir, els de l’Equip Alien tindran problemes. Per tant, la Teresa se les empesca per assegurar que el Simó fa el pitjor examen de conducció de la història.
La Teresa té previst fer que els Volgoths, uns extraterrestres omnívors, es mengin els mòbils de tothom perquè la ciutat quedi incomunicada del món. Per aconseguir-ho, ha d’enganyar el Simó, que té un talent especial per arruïnar-li els plans, perquè que se’n vagi de la ciutat.
Els de l’Equip Alien celebren al seu quarter general que la Teresa està farta de la incompetència del Goliat fins que s’adonen que un substitut podria beneficiar la Teresa i perjudicar-los a ells. El Max i el seus amics engeguen una campanya per aconseguir que el babau…
Sembla que el Píxel ha descobert la Ciutat Perduda de Kemii Rodor, que van deixar els Avantpassats a la Terra, camuflada en forma de pedra. Per tal d’enganyar els de l’Equip Alien perquè la duguin fins on és la pedra, que li donarà uns poders fora de mida, la Teresa ha de fer creure al Max i…
Ens trobem als inicis dels anys 30 del segle XX, a Itàlia. Els cels són dominats per pirates, caçadors de recompenses i aviadors de tota mena. Un d’ells és en Porco Rosso, un home que carrega la maledicció de tenir un cap de porc.
Nova versió millorada
Un grup d’enginyers de diversos països es reuneix a l’illa de Hachijo-jima, al Japó, per seguir en directe la posada en marxa d’un nou sistema de seguretat que connecta els dispositius de càmeres policials d’arreu del món i fa possible el reconeixement facial
Haquivaqui és un bosc fantàstic, però els animals petits han de vigilar que els grossos no se’ls mengin. Per això el ratolí Morten fa unes noves normes de convivència que prohibeixen menjar animals. El problema és que la guineu Marvin sempre té gana.
La Teresa vol que es faci la invasió mentre s’emet el capítol final de la telenovel·la més popular perquè així tots els veïns de la Vil·la Carabassa estaran tancats a casa mirant la televisió. Afortunadament per a l’Equip Alien, la Teresa també es queda enganxada a la pantalla…
Quan els Kemii s’assabenten que els humans no tenen por dels actors que interpreten papers d’extraterrestres, preparen el rodatge d’una pel·lícula falsa a la Vil·la Carabassa amb el líder de l’equip invasor de veritat com a protagonista.
Quan la colla d’en Yusuke enfila cap a casa no poden deixar d’especular sobre què farà la Genkai. I més encara quan resulta que en trama alguna amb l’ajuda d’en Toguro.
La Teresa utilitza el fang kemii de la indecisió per deixar els seus pares, el Max i els seus amics totalment incapaços de prendre cap decisió i per poder dur a terme el seu pla d’anul·lar la capacitat de decisió de tota la ciutat davant d’un Equip Alien paralitzat.
Dodu és un noi molt sensible i imaginatiu. Viu en una capsa de cartó que li serveix de refugi per crear mons extraordinaris habitats per criatures singulars que l’ajudaran a créixer i fer front a les seves emocions.
Un dia un nen petit està a la platja amb el seu oncle i descobreix el mar d’una manera diferent, fent-se interrogants i explorant totes les sensacions.
Mentre gaudeixen d’una bonica tarda d’estiu, tres llebres fan la migdiada al bell mig de la selva. Tot d’una, senten un soroll darrere el fullatge…
A l’Aston li agrada molt recollir pedres allà on en troba. Grans, petites, planes, grosses… Les agafa i se les emporta cap a casa. Però aviat els seus pares li faran veure que potser la casa està ja massa plena…
És de nit, i el bosc està il·luminat per la lluna plena. Un nen que passeja amb el seu gosset, decideix enfilar-se sobre la lluna i utilitza una escala per pujar fins a dalt. Ho aconseguirà?
Aquest parell de conills són molt curiosos, sempre tenen ganes d’aprendre coses noves! Un dia van al circ i, és clar, després volen imitar els acròbates. Això de fer tombarelles no és la seva especialitat i acaben bruts de cap a peus. O serà a l’inrevés?
En Yusuke fa besar la lona a en Toguro. L’equip de l’Urameshi és el guanyador del torneig. Què passarà amb els plans d’en Sayko?
La Marinette i els seus amics estan molt preocupats per la creixent contaminació amb plàstics del Sena i de tots els rius i els mars del planeta. Es fabriquen massa objectes de plàstic que només es fan servir una vegada i després es llencen.
Són les vuit del vespre i tot el poble –amb el ventre una mica buit- està davant del televisor mirant la recepta del dia: avui toca sopa de pedres. De sobte, una tempesta provoca un tall de llum general. Quins ingredients falten?
A comptar ovelles, L’aventura de vestir-se, La manopla, La galeta segueix corrent.
El documental recorre els últims quatre anys de l’extraordinària vida del pilot i escriptor Antoine de Saint-Exupéry. Un període intens, en el qual es van barrejar les intrigues amoroses, polítiques i artístiques.
23 de juny al poble de Navell, durant la nit de Sant Joan, la més llarga i màgica de l’any, en Rovelló es veurà immers en un munt d’aventures i s’enfrontarà al seu etern rival, el Gran Danès.
En assabentar-se de què és l’amor, la Teresa veu que podria aprofitar una versió extrema d’aquesta emoció tan absurda per fer que tots els humans no servissin per res.
Una papallona valenta i adorable que només té una ala s’embarca en una aventura increïble en colar-se com a polissó en un remolc per tal de poder participar en el llarg viatge migratori de les seves companyes d’espècie.
Cançons per a infants i bestioles és un film animat en què s’inclouen una sèrie de contes sobre la vida animal, l’amistat i la complicitat. Una declaració d’amor, la relació entre joves i grans i el desig de viure aventures meravelloses i fantàstiques.
Tipitips són els sons que fem quan caminem o ens movem de manera graciosa i lleugera. Així és com es mouen els personatges d’aquesta pel·lícula. Amb una estètica i unes temàtiques especialment dirigides al públic més petit, Tipitips es converteix en la perfecta primera experiència cinematogràfica.