Azaña és un retrat de l’últim president de la II República Espanyola, d’una república basada en teories idealistes i trasbalsada per violentes accions socials de tots els colors. El film recrea i humanitza a l’insigne figura política. Azaña, des dels apoteòsics inicis de la República, passant per la Guerra, fins els seus darrers dies d’exili a Montauban. Presenta al personatge debaten-se i reflexionant entre la ideologia i l’agitació social. Invita a la reflexió i el debat, que ja es genera entre els propis actors del repartiment i sobretot en les consideracions del propi protagonista Jordi Dauder.
1943. El plena postguerra, un jove mestre d’escola, l’Oriol Fontelles, és destinat a un petit poble dels Pirineus, on s’estableix amb la seva dona embarassada. L’alcalde del poble, en Targa, un falangista dur i temut, té la missió de neutralitzar els maquis que controlen aquella part de la frontera.
Cinquanta anys més tard, una mestra d’escola trobarà les llibretes on el jove va deixar constància de la seva veritat, diametralment oposada a la història oficial que ha passat de generació a generació.
Promesa al futur rei Lluís XVI, la ingènua Maria Antonieta és enviada als 14 anys a la opulenta cort francesa, plena de conspiracions i escàndols. Sola, sense guia i desorientada en un món perillós, la jove Maria Antonieta es rebel·la contra la aïllada atmosfera de Versalles i, en el procés, la jove princesa es converteix en la reina més incompresa de França, en mite i llegenda.
“Baaria” és un relat èpic que abasta tres generacions, des de la dècada de 1930 fins als temps moderns, usant com a teló de fons el sorgiment del feixisme, la Segona Guerra Mundial i els manejos polítics de la Itàlia de postguerra
La pel·lícula, produïda el 1915, és una de les grans fites de la història del cinema mut i explica la relació de dues famílies nord-americanes. Els germans Stoneman, Phil i Ted, visiten els seus amics Cameron a Piedmont, a Carolina del Sud. Aquesta amistat queda afectada quan, en començar la Guerra Civil, els Stoneman s’allisten en un bàndol i els Cameron en l’altre. Les conseqüències de la guerra a les seves vides personals es mostren a la pel·lícula en connexió amb els fets històrics, des del desenvolupament de la Guerra Civil mateixa, passant per l’assassinat de Lincoln fins el naixement del Ku Klux Klan.
Quan Victòria és coronada reina d’Anglaterra la cort decideix que s’ha de casar. Però durant un viatge secret a França la reina s’enamorarà perdudament d’un estudiant alemany, que no és un altre que el Príncep Albert. La declaració d’amor té lloc durant una festa que organitza la reina i en quà plegats decideixen unir les seves vides per sempre.
El 1883, Geronimo i els seus apatxes es rendeixen i firmen un tractat que els promet terra i aliments. Però aviat Geronimo s’adona que els han condemnat a viure en la pobresa. La gota que fa vessar el vas és la decisió del representant del govern de vendre les seves terres a una
gran empresa i obligar-los a traslladar-se novament. Atrapats a la frontera mexicana, els homes de Geronimo passen a l’altre costat per armar-se i declarar la guerra als Estats Units. La seva lluita es converteix en una mena de suïcidi perquè s’han d’enfrontar també amb les tropes mexicanes. Els rebels estan cada cop més acorralats fins que una patrulla descobreix el seu amagatall i demana un canó per fer-los rendir o eliminar-los.
La Diada Nacional, com altres símbols de Catalunya, ha estat forjada durant anys amb constància per la societat civil, malgrat les prohibicions, les dictadures i l’oblit institucional.
El documental “Forjadors de la Diada” explica la història de la commemoració de l’Onze de Setembre, des del 1888, quan podem situar la primera convocatòria ciutadana en “honor als màrtirs de 1714”. Des d’aleshores, podem anar resseguint com la societat civil catalana forja un símbol, que mantindrà sempre una gran força, malgrat les prohibicions i persecucions continuades.
De l’aliança entre ZIP FILMS, Televisió de Catalunya i UTÒPIC i dels directors Enric Saurí i Marta Rovira, n’ha sortit un projecte documental que vol oferir una mirada sociològica al voltant de la Diada Nacional de Catalunya a partir dels preparatius per a la celebració de la Diada, l’any 2007, a Barcelona, Vic i Gironella. A la vegada, el documental realitza un recorregut històric que permet descobrir el naixement de la commemoració de la Diada a finals del segle XIX; la repressió durant la dictadura de Primo de Rivera; la institucionalització de la festa a partir de la proclamació de la República; la reivindicació nacional durant la Guerra Civil; la llarga nit del franquisme; la revifalla de la celebració en la clandestinitat; l’esclat multitudinari i reivindicatiu de les diades del 1976, a Sant Boi, i del 1977, a Barcelona; i, finalment, les diverses maneres de viure i sentir la Diada en l’actualitat.
Any 1870. El capità Nathan Algren, un veterà de la guerra civil americana, va al Japó amb la missió d’ensenyar els japonesos com funcionen les armes que els venen els americans. La prioritat de l’emperador japonès, que vol modernitzar el seu país, és acabar amb els últims samurais. Katsumoto, l’últim líder d’aquest llinatge, captura el capità Algren, que ha resultat ferit. Durant la convalescència, Algren i Katsumoto establiran una relació que durà l’americà a aprendre el codi d’honor i les tradicions dels antics guerrers japonesos.
Any 1492. Rodrigo Borja, en presència dels seus tres fills, Juan, Cèsar i Jofré, és elegit Papa amb el nom d’Alejandro VI. El nou Papa somia d’augmentar territoris per al Vaticà. Nomena capità dels seus exèrcits a Juan i el casa amb una noble espanyola. A Cèsar l’anomena cardenal, i obliga Jofré a casar-se amb Sancha d’Aragó. Per a la seva única filla, Lucrecia, acorda el matrimoni amb Juan Sforza. Entre els germans Cèsar i Juan hi ha una gran rivalitat i una nit, després de tornar plegats d’una festa, el cadàver de Juan, el favorit d’Alejandro, és trobat en un riu. Cèsar llavors deixa els hàbits i és nomenat capità dels exèrcits…
La pel·lícula explica la vida de Joana d’Arc. L’any 1429, Joana era una noia francesa de disset anys que, a través de visions i de sentir veus, va tenir la revelació de ser l’escollida per Déu per salvar França i ajudar el príncep Carles a arribar al tron. Per aconseguir-ho, es va vestir d’home, va aprendre a lluitar amb armes i a dirigir un exèrcit. Al cap de poc, va conduir l’exèrcit francès a la victòria contra els anglesos a Orléans. Amb dinou anys la van empresonar i la van cremar a la foguera, sota l’acusació de bruixeria. L’any 1920 va ser canonitzada per l’església catòlica.
Les restes de l’exèrcit republicà creuen la frontera francesa. Entre els exiliats Lluis Companys, president de la Generalitat catalana i Aguirre, president d’Euskadi. Amb la invasió de França per les tropes alemanyes, acaba violentament l’exili de Companys. La Gestapo l’entrega, no respectant el seu caràcter de refugiat polític al govern de Franco. Conduït pel Comte de Mayalde és traslladat a Madrid i posteriorment a Barcelona. De les tortures polítiques es passa al simulacre? de judici i el President és condemnat a mort. Amb l’afusellament, motivat per l’odi i no per raons de seguretat, es tractava de tancar un procés de democratització i llibertat que havia adquirit les seves expressions més clarividents a Catalunya.
L’Apol·lo 13 inicia el seu viatge a la lluna a l’abril de 1970. Quan la tripulació està a punt d’arribar al seu destí, una explosió en l’espai les fa perdre oxigen, energia i el curs de la nau… Tot es converteix en una situació desesperada per als tres homes tripulants, especialment quan l’oxigen amenaça d’exhaurir-se. Mentrestant, el món sencer, que a penes un any abans va conèixer la glòria de l’aventura espacial quan l’home va trepitjar la lluna, conté la respiració a l’espera de veure com acaba tan angoixosa espera.
“La història veritable” va més enllà de la brillantor i el glamur de les llegendes del cinema per descobrir la veritat d’algunes de les pel·lícules més famoses de tots els temps. Aquesta sèrie analitza cada llargmetratge i desgrana la veritat de la ficció per presentar quins van ser els herois i els dolents autèntics.
La casa d’Amityville
Al novembre de 1974, sis membres de la família De Feo van ser morts a trets a Amityville, Nova York. El principal sospitós va ser el fill gran, Ronald De Feo. Quan es va vendre la casa de la família, els nous propietaris, George i Kathy Lutz, van denunciar que el lloc estava posseït per esperits diabòlics. La seva vivència es va convertir en un “best-seller” i en una pel·lícula molt taquillera: “Terror a Amityville”.
L’any 1193 A.C., Paris (Orland Bloom), príncep de Troia, rapta Hel·lena (Diane Kruger), Reina d’Esparta, el que dóna lloc al començament de la guerra dels grecs contra els troians. L’exèrcit grec va assetjar a la ciutat de Troia durant més de deu anys. Aquil·les (Brad Pitt) era el gran heroi dels grecs, mentre Héctor (Eric Bana), el fill major de Príam (Peter O’Toole), rei de Troia, representava l’esperança del poble de la ciutat assetjada.
En el segle XV, el famós cavaller Tirant rep l’encàrrec de l’Emperador de Bizanci perquè l’alliberi de l’assetjament que els turcs estan infringint a la ciutat de Constantinoble. Tirant no defrauda les esperança que han dipositat en ell. Els seus homes són un transsumpte dels feroços almogàvers i ell, un astut estrateg que no -te’m la superioritat numèrica dels turcs. Sap vèncer i venç, no sols al camp de batalla, sinó també en l’amor, després de superar l’oposició de Carmesina, presumible i única hereva de l’Imperi Turc. Mentrestant, Muhammad III, el Gran Soldán dels turcs, home jove i atractiu, intenta cercar la pau amb l’imperi mitjançant la unió matrimonial amb Carmesina i evitar així un enfrontament al camp de batalla amb Tirant.
És l’any 1945 i els presoners del camp de concentració d’Auschwitz han estat alliberats. Ara han d’emprendre el viatge de tornada a casa. Un d’ells, l’humanista Primo Levi, viu una sèrie d’experiències que no oblidarà mai abans d’arribar a casa, a Tori. La pel lícula comença on la majoria dels films sobre el nazisme acaben, és a dir, en l’alliberament dels camps de concentració.
Joan Sala, àlies Serrallonga, es veu obligat a deixar la seva dona i fills i escapar de la justícia per haver comès un crim en defensa pròpia, i se suma a la colla de bandolers a la qual pertanyen els seus germans i de què és cap un vell enemic de la infància, Antic. Serrallonga i Antic s’enfronten; Antic és empresonat i s’allista a les tropes de l’exèrcit espanyol.
Serrallonga, per damunt de tot, és un rebel. Robatoris i assalts fan que sigui admirat pel poble i conegut com el rei de les Guilleries. Les dones el busquen i les autoritats li donen resguard. Gaudeix també de la protecció dels nobles que veuen en ell la possibilitat de lluitar pels seus propis interessos davant la Corona. La llegenda de Serrallonga creix imparablement.
En tornar de les campanyes a Itàlia, i veient en què s’ha convertit el seu antic rival, Antic accepta l’encàrrec del Virrei de donar caça a Serrallonga. La persecució és implacable. Comencen així anys de traïcions, paranys, emboscades i massacres de tots els qui encobreixin o simpatitzin amb el bandoler. Creix a la vegada la fascinació i l’odi d’Antic envers Serrallonga.
Els nobles que abans el protegien ara se li giren en contra. La colla de Serrallonga, perseguida fins al límit, és desmantellada. Serrallonga es va quedant sol i ha de fugir a França on sobreviu amb Joana, una de les seves amants. Quan Joanna queda embarassada, un Serrallonga feble i cansat torna a Catalunya. La seva dona, Margarida, està empresonada i els seus germans i amics han estat assassinats.
Serrallonga, carregant la culpa dels que van morir per ell i veient que ha arribat la seva hora, s’entrega. És jutjat i condemnat a mort… Però el mite segueix viu.
Una cinta que ens deixa unes seqüències memorables del desembarcament americà a les platges d’Iwo Jima (amb una factura tècnica i estètica impressionant) i que demostra que moltes vegades els herois són tan fal·libles i humans com qualsevol altra persona, fins i tot el director qüestiona aquest heroisme i també posa en dubte la capacitat de la societat americana a saber reconèixer als vertaders herois de la guerra, criticant també i de gairó els interessos financers d’aquest conflicte bèl·lic. La cinta es divideix clarament en dues parts: una és la situació bèl·lica en si que va nodrint a l’altra part on veiem com aquests “herois” tornen i han d’enfrontar-se a molts problemes i pressions marketineras per a les quals no estaven preparats. Allí està la força dramàtica de la pel·lícula, quan es retrata la humanitat de l’heroïcitat. En fi, una pel·lícula correcta feta per emocionar en forma flagrant mitjançant una mena d’autocrítica a l’honorabilitat americana, però que potser està molt pensada en funció al que es premia generalment en els Academy Awards i a la qual li sobra metratge portant inevitablement que un perdi la intensitat amb què viu el relat.
Pascual Maragall, per fer el documental «Jaume I, memòria d’un rei», va visitar els llocs més emblemàtics de la seva vida i es va fer acompanyar per alguns dels principals especialistes sobre el monarca.
El documental recorre, de la mà del president, des del castell de Montsó on es va criar Jaume I fins al monestir de Poblet on està enterrat, passant per Mallorca, València i Barcelona. Maragall s’entrevista amb historiadors com Antoni Furió, de la Universitat de València, o Antoni Riera de la Universitat de Barcelona; amb conservadors de museus com Maria Ángeles Mur, del castell de Montsó i fins i tot amb la presidenta del Consell de Mallorca o amb l’abat de Poblet.
A més, diversos moments de la vida de Jaume I han estat recreats expressament pel documental.
Obra mestra del cinema, una crònica històrica de la revolució russa que el 1905 va aixecar al poble bolxevic contra els tsars. 80 minuts que van descobrir el muntatge al cinema mundial.
“La recerca de Tutankamon”, explica com l’arqueòleg britànic Howard Carter va descobrir la tomba de Tutankamon, que havia arribat a faraó a l’edat de 8 anys, després d’una apassionant història, que va començar, per casualitat, el 1898, i que es va acabar, feliçment, 24 anys més tard, el 1922. Al llarg d’aquest període, la recerca va tenir tota mena d’episodis, inclosa la Primera Guerra Mundial, la Gran Guerra, del segle XX.
Les peripècies per trobar la tomba van començar el 1898, a la zona del desert on hi havia el temple de Luxor i on Carter va tenir un accident quan el seu cavall es va estimbar a causa d’un obstacle que sobresortia de terra. La forma de l’obstacle va fer sospitar l’arqueòleg britànic que allà hi havia una tomba, i en diverses expedicions, i amb diversos acompanyants, entre els quals el seu patró, Lord Carnarvon, va fer recerques, sense èxit a causa de la falta de documentació, els anys 1905, 1912 i 1914. Finalment, el 1922, i després de la guerra, va trobar el camí fins a la tomba del faraó.
“La maledicció de Tutankamon”, recrea els fets posteriors al descobriment de la tomba i dels tresors que hi havia a la cambra funerària, amb tot un seguit d’accions per conservar-los i per impedir les intrigues dels que pretenien fer espolis.
“El faraó i el saltimbanqui” recrea les aventures de l’italià Giovanni Belzoni i la seva competició amb el francès Drovetti, cap al 1815, per descobrir el rastre de Ramsés II.
Ramsés II, el faraó que va viure prop de 100 anys i que va tenir una descendència de més de 100 fills. Els fets van passar en la zona de l’anomenat Alt Nil, a l’enclavament on es localitza el temple d’Abu Simbel.
“El misteri de la pedra de Rosetta” recrea la història de les curses i baralles que hi va haver a l’entorn del tercer gran argument històric que planteja “Egipte”, i que va començar en l’instant en què els soldats de Napoleó van trobar l’anomenada pedra de Rosetta (“Rosetta Stone”, en anglès)
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
