En el marc de la guerra de Successió, l’agost de 1714, va tenir lloc al poble de Talamanca una gran batalla entre l’exèrcit català i el borbònic de Felip V. El comandant de les tropes catalanes, el marquès del Poal, va deixar escrita la narració de l’enfrontament. Amb gran detall, explicava com havia transcorregut la victòria catalana, que seria la darrera abans de la desfeta de l’Onze de Setembre i de la capitulació final.
Anem a Caldes de Malavella, a la comarca de la Selva, a excavar al Camp dels Ninots, un antic volcà que amaga un gran secret. El Camp és un jaciment o … n s’excava des de fa força temps. S’hi han trobat nombroses restes arqueològiques de diferents segles, en general molt antigues: animals, eines lítiques, etc. Arribem amb un enigma per resoldre: se sap que fa 3,5 milions d’anys van morir de manera gairebé simultània una quantitat enorme d’animals. Per què van morir? Qui o què els va matar gairebé a la vegada? Busquem la resposta i també busquem més restes d’aquests éssers vius que van patir una tràgica i misteriosa desaparició. I la cirereta del pastís: volem recrear en imatges com era el paisatge a Caldes fa 3,5 milions d’anys: per aconseguir-ho haurem de trobar i analitzar el pol·len i les restes vegetals de l’època.
Furgar en una colònia industrial abandonada des de fa dècades. Entrar en un món on el temps s’ha aturat. Conèixer com funcionava una colònia industrial, un món tancat en el qual centenars de famílies treballaven i vivien durant tota la vida sense gairebé sortir-ne. La maquinària de la colònia es movia gràcies a dues fonts d’energia: l’aigua del riu Llobregat i el carbó de les mines de l’Alt Berguedà. Excavem per buscar el canal de desguàs original de la primera turbina que va tenir la colònia, i també ens endinsem en una mina per obtenir carbó a cop de pic i pala, com s’ha fet durant molts anys. Per arrodonir el programa, busquem un túnel colgat, totalment desaparegut, un túnel per on circulava el tren que unia totes les colònies i transportava persones, mercaderies i carbó amunt i avall de la comarca.
Inicialment, focalitzem la nostra atenció en dos aspectes de la ciutat romana d’Empúries. Volem saber si la trama urbana rectangular ja excavada té continuïtat per la part del recinte que encara mai s’ha excavat (és a dir, si la quadrícula de carrers és molt més gran del que se sap fins ara), i també volem confirmar o no que hi havia un misteriós mur que dividia en dos la ciutat romana d’Empúries. Una muralla de què avui queden unes poques restes visibles. Volem buscar doncs en l’Empúries mai no excavada per extreure’n conclusions potents: confirmem com es creu que l’Empúries romana era molt més gran que el que sabem ara? S’estructura en una quadrícula gegantina i absolutament regular? Tenia però un misteriós mur que la separava en dos? I si de passada trobem àmfores, estàtues, mosaics, estris de cuina o qualsevol resta arqueològica, molt millor!
Buscar rastres de neandertals a l’Abric Romaní de Capellades. Descobrir com vivien, com s’organitzaven, de què s’alimentaven, com es protegien… L’Abric Romaní està documentat com a lloc de pas de neandertals fa, aproximadament, entre 35.000 i 70.000 anys. En aquest capítol excavem el nivell corresponent a fa 60.000 anys. És a dir, que volen saber com era la vida dels neandertals a Capellades fa tots aquests anys.
Visitem la fortalesa ibèrica d’Els Vilars d’Arbeca, a la comarca de les Garrigues. Una fortalesa fundada fa uns 2.800 anys per la tribu ibèrica dels ilergetes i que té unes dimensions descomunals. Però els indicis que ens porten a Arbeca ens diuen que la fortalesa encara podria ser més gran: podria tenir un segon fossat defensiu! S’haurà d’excavar per confirmar o no aquesta hipòtesi. També excavem un enorme cisterna per esbrinar si era només una cisterna per guardar aigua o també era un pou. D’aquesta manera sabrem com s’abastien els ibers que vivien als Vilars. Com vivien? Com s’organitzaven? Quants eren? Quina estructura militar tenien? Per què aquesta fortalesa és en una gran plana quan els ibers les construïen damunt turons?
Vam localitzar un edifici en obres situat al carrer de Ripoll, número 25, de Ciutat Vella, a Barcelona. No és un edifici qualsevol. És un edifici, o millor dit un espai, amb 2.000 anys d’història. Perquè molt abans que s’hi alcés una sola paret, per aquí hi passava l’aqüeducte romà que abastia d’aigua la ciutat de Barcino. I, entre aquesta construcció romana i els equipaments municipals que ocuparan la finca durant el segle XXI, hi ha una franja de 20 segles en què Ripoll, 25 ha estat un hostal, un forn, seu d’estudis universitaris, una casa amb jardí, un bloc de pisos… El repte és excavar-hi i trobar-hi el màxim nombre de restes de tots aquests segles per poder reconstruir cronològicament la història que ha tingut aquest espai del barri vell de Barcelona.
Aquest és, sens dubte, el capítol més atípic de tots. El repte és tan original com apassionant: excavar en un abocador de deixalles. Excavar tres punts diferents per aconseguir treure i analitzar brossa de la dècada de 1990, de la dècada del 2000 i de l’actualitat. La idea és analitzar i classificar els residus amb el màxim rigor i la tècnica arqueològica per poder extreure’n tota mena de conclusions: hem canviat els hàbits de consum? Ha canviat el material amb què es fabricaven els productes? Ha augmentat el reciclatge? Continuem sent absolutament dependents del petroli? Podem definir el moment socioeconòmic a partir de l’anàlisi de la brossa? Fem el que faran els arqueòlegs del futur: analitzar les nostres deixalles per definir-nos com a espècie. És exactament el que fan els arqueòlegs actuals quan excaven i estudien el passat.
En els exòtics paisatges dels mars del Sud, un home blanc, jove i atractiu i una jove polinèsia s’enamoren. Com que la seva relació vulnera els tabús de la tribu, han de fugir a una illa deserta, on instal.len la seva llar. Allà viuen com al paradís, però la noia està preocupada pel càstig que la seva cultura assigna als que han pecat: morir dins d’un volcà.
La reina Isabel I d’Anglaterra ha d’enfrontar-se a una traïció en el si de la seva pròpia família i també amb el poderós rei espanyol Felip II, que està decidit a restaurar el catolicisme a Anglaterra amb l’ajuda del seu exèrcit.
A les acaballes del segle XX, la revista “Life” el nomenava la persona més influent de la seva generació. L’any passat, una altra revista, “Premiere”, el va citar com l’home més poderós i amb més influència de la indústria cinematogràfica. Durant les dècades dels setanta, vuitanta i noranta, tres de les pel·lícules d’Steven Spielberg van batre tots els rècords de l’època: “Tauró”, “E.T., L’extraterrestre” i “Jurassic Park”. Sens dubte, Steven Spielberg és el director de més èxit, més admirat i més ric de tot Hollywood.
Ingrid, una dona totalment descentrada, mata el seu company. La filla d’Ingrid, Astrid, està present quan la policia deté la seva mare i a partir d’aleshores viurà en cases d’acollida. Astrid endurirà el seu caràcter i, fins que no es fa adulta, haurà de lluitar molt per alliberar-se del passat.
Anna torna d’Àfrica, on ha treballat dos anys com a cooperant en una ONG, i ara treballa com a guàrdia de seguretat en un exclusiu centre de salut als afores de Barcelona. En trencar amb el seu marit i anar-se’n de casa, un company de treball li deixa una autocaravana com a habitatge provisional. Passa unes setmanes en un càmping desert, i després s’instal·la en l’aparcament d’una àrea de servei de l’autopista. En una ronda nocturna del treball coneix un jove, ingressat per ordre judicial, que no camina per causa d’una paràlisi, i que es nega a revelar la seva identitat. Ella sentirà una creixent atracció, que es materialitzarà en una relació fosca i de dependència. Però Anna no pot treure’s Àfrica del cap.-
“El llegat de Laporta” fa un repàs i un balanç del seu mandat.
Amb el suport d’una entrevista en exclusiva i les imatges més significatives d’aquests set anys, el treball analitza la gestió del club des del 2003 fins al traspàs de poders al nou president, Sandro Rosell. Hi ha una anàlisi dels grans encerts (resurrecció del club el 2003, gestió esportiva, guerra als violents, Unicef…), i també una dels moments més polèmics (dimissió de directius, moció de censura, projecte Foster…). I al llarg del documental, Joan Laporta parla també de Catalunya, de la família i del seu futur.El documental, a més, ofereix imatges de dos rodatges inèdits. D’una banda, el del seguiment que se li va fer durant 24 hores, el 15 de maig passat, dia del seu últim partit de la Lliga a la llotja del Camp Nou com a president, i jornada en què el Barça va guanyar per 4-0 el Valladolid i es va proclamar campió. I de l’altra, el d’un viatge pel Museu del Barça, ple d’emocions i d’imatges inoblidables.
Als temps de Bréjnev, Andreï Filipov era el millor director d’orquestra de la Unió Soviètica, al càrrec de la cèlebre orquestra del Bolchoï. Però com es va negar a acomiadar els músics jueus, al seu millor amic Sacha inclòs, va ser expulsat en ple zenit de la seva carrera artística. Trenta anys després, continua treballant en el Bolchoï… però aquesta vegada d’home de la neteja. Una tarda en què Andreï es va quedar fins molt tard netejant el despatx del director, descobreix un fax dirigit al director del Bolchoï en el que el Teatre del Châtelet invita a l’orquestra a donar un concert en Paris… De sobte, a Andreï se li ocorre una idea peregrina: per què no reunir els seus companys músics d’abans que tan mal viuen i portar-los a París com si fossin els músics de l’orquestra oficial del Bolchoï? Una oportunitat única de prendre’s la revenja…
El compositor canadenc Luc Sicard realitza un treeking pel Nepal visitant Kathmandu així com la serralada de l’Everest, el Cho Oyu i el Makalu, a continuació un dia de ràfting per acabar visitant la serralada de L’Annapurna.
La bona sort no és que ens toqui la loteria; això és atzar, i l’atzar no el podem controlar. És per això que, en aquest capítol del “Bricolatge emocional”, treballarem aquest nou concepte, que, en definitiva, fa referència a la voluntat i l’esforç personal que contribueixen a assolir objectius determinats. Els especialistes ens donaran eines per aconseguir les nostres fites. I sabrem, per exemple, si l’empresari Justo Molinero ha arribat on ha arribat fruit de l’atzar o si hi ha una feina i una perseverança intensa al darrere.
Existeix la parella ideal? Els experts asseguren que no, però que val la pena intentar buscar algú que s’hi aproximi. La qüestió radica a saber què és el que hem de buscar i com ho hem de fer. És millor que sigui algú que s’assembli a nosaltres, o que sigui radicalment diferent? El més important en una parella és el se*e o l’amistat? Tots aquests dubtes i d’altres els aclarirem en el programa dedicat a la parella ideal, en què s’oferiran totes les eines per trobar parella i per esbrinar si la que tenim és la que ens convé més. Un capellà que va penjar els hàbits per amor a una dona i l’experiència de l’escriptor Lluís Racionero, que s’ha casat sis vegades, ens ajudaran a entendre millor aquestes relacions personals.
Dir “no” és difícil, però és possible. Per què ens costa tant? És possible aprendre a dir que no sense resultar ofensius? Sociòlegs i psicòlegs donaran resposta a aquestes qüestions i detallaran les pautes que cal tenir en compte per poder expressar les nostres voluntats i opinions en llibertat. Dir “no” és, en definitiva, això, i no sempre és fàcil. El testimoni de Quim Monzó il·lustrarà aquest capítol i ens explicarà quines són les eines que utilitza per dir que no.
La mort és de les poques certeses de la vida, i tots hi arribarem. Això ho sap tothom, però són molt pocs els que ho tenen en compte i, en general, aquest fet inevitable ens fa més por que una altra cosa. En aquest capítol del “Bricolatge emocional” parlarem de la mort sense embuts ni eufemismes, amb gent que hi està molt en contacte des de diferents vessants. Fins i tot coneixerem el testimoni de la Núria Echeverría, que des dels 15 anys i a conseqüència d’una malaltia congènita sap que es pot morir en qualsevol moment, i sempre ho té tot a punt, per si de cas.
Què passa quan alguna cosa es trenca, quan les nostres previsions no es compleixen, o quan una sorpresa desagradable capgira la nostra vida de sobte? D’això en diuen crisi, i últimament n’hem sentit a parlar molt. Són moments dolents de passar, però són inevitables. Sempre n’hi ha, de crisis, més grans o més petites, i només depèn de nosaltres que ens ajudin a créixer. Créixer per superar-les i créixer per treure’n alguna mena de profit. Assumir el dolor i el patiment d’una crisi, això és el que aprendrem en aquest capítol de “Bricolatge emocional”.
Tots tenim por. Por de coses concretes o pors més aviat existencials: por del futur, por dels canvis, por del ridícul… Totes aquestes pors es poden superar i no és gaire complicat aconseguir-ho. Ho aprendrem amb l’ajuda d’especialistes que ens explicaran com ens hem d’enfrontar amb allò que temem, ja que aquesta és la solució: mirar la por de cara. Dos testimonis que han superat pors molt concretes i a la vegada molt habituals -la por de volar i la por de parlar en públic- ens descobriran els seus secrets.
La timidesa forma part del procés de creixement de qualsevol persona. És la prudència cap als altres que ens ajuda a crear la nostra personalitat quan som infants. Però quan no som capaços de superar aquesta timidesa, fins al punt que ens altera la nostra vida diària, és el moment de posar fil a l’agulla. Cultivar l’empatia i l’autoestima són algunes de les pautes per fer-ho que trobarem en aquest capítol. Posar-ho en pràctica no sempre és fàcil, però tampoc impossible.
El se*e es troba en l’ordre del dia; el trobem pertot arreu: al carrer, al diari, a la televisió… Però la imatge que es dóna d’allò que és la se*ualitat no sempre es correspon amb la realitat. És per això que dediquem un capítol al se*e intel·ligent, aquell en què la passió i els instints manen, però en què hi ha un component racional que ens ajudarà a gestionar-lo millor. Aprendrem a fer-ho i reviurem l’experiència d’una dona que ha recuperat la se*ualitat després d’un problema greu.
L’estrès és necessari o és un problema? La resposta no pot ser general, sinó que depèn de cada cas, i el millor de tot és que en la majoria dels casos podem escollir quina ens agrada més. A través del “Bricolatge emocional” aprendrem a distingir entre l’estrès positiu i el negatiu, i descobrirem que controlar l’estrès és una qüestió de voluntat i que la gran arma és la bona gestió del temps. Una infermera d’Urgències del Clínic i un agent de borsa ens ensenyaran els seus trucs per controlar i superar la pressió i demostraran que és possible viure sense estrès.
Tots tenim amics, coneguts o, si més no, gent amb qui d’una manera o una altra convivim. Però què passa quan alguna circumstància ens porta a quedar-nos sols? Una separació, un canvi de feina, un trasllat de domicili? L’home és un animal social i necessitem tenir amics. Com ho podem fer? La resposta a aquesta pregunta és el que oferirem en aquest capítol del “Bricolatge emocional”. Aprendrem a cultivar l’empatia i a utilitzar-la per acostar-nos a la gent, i entendrem fins a quin punt les relacions interpersonals condicionen la nostra existència.
Com podríem aconseguir més diners? Aquesta és la gran pregunta que es fa molta gent. Però l’error no és que no hi hagi resposta; l’error és en la pregunta mateixa. Es poden aconseguir més diners sempre que aquest no sigui l’objectiu. Aconseguirem més diners el dia que siguem capaços de fer allò que realment volem, de fer-ho amb il·lusió i ganes, i el dia que aconseguim donar valor a la nostra feina i al nostre esforç. Després, diuen els especialistes, els diners vindran sols. I demostrarem que això és possible amb l’exemple de dues persones que, a través de la creativitat i l’esforç, han aconseguit fer allò que volien i han guanyat diners.
Enfadar-nos és un fet natural, però són pocs els que assumeixen que senten ira. Un sentiment desagradable per als altres, però igual de desagradable per a un mateix. Els episodis d’ira no ens deixen ser feliços i no sempre som capaços de controlar-los. Els experts del “Bricolatge emocional” ofereixen com a possible solució el tradicional “comptar fins a 10 abans de parlar” quan ens enfadem, però van una mica més enllà. Coneixerem les claus que hauríem de tenir presents per estalviar-nos mals moments per culpa de la ira.
“Què és la felicitat?” és una pregunta que té tantes respostes com persones hi ha al món. A “Bricolatge emocional” en plantejarem algunes, però, al marge de definicions, en el que tothom coincideix és que hi ha una sèrie d’elements que segur que ens impediran ser feliços. No podrem ser feliços si tenim por, si anem estressats, si no sabem controlar la nostra ira, si no tenim amics, si la nostra autoestima és molt baixa, si no sabem dir que no quan és que no… El divulgador científic Eduard Punset i la metge i religiosa benedictina Teresa Forcades són dues persones que ens explicaran com s’ho fan per ser feliços des de la raó i l’espiritualitat.
Estiu de 1954. Els agents judicials Teddy Daniels (Leonardo DiCaprio) i Chuck Aule (Mark Ruffalo) són destinats a una remota illa del port de Boston per investigar la desaparició d’una perillosa assassina (Emily Mortimer) reclosa a l’hospital psiquiàtric Ashecliffe, un centre penitenciari per a criminals pertorbats dirigit pel sinistre doctor John Cawley (Ben Kingsley). Aviat descobriran que el centre guarda molts secrets, i que l’illa amaga quelcom més perillós que els pacients… Thriller psicològic basat en la novel·la homònima de Dennis Lehane (autor de “Mystic River” i “Gone Baby Gone”).