El doctor Sayer comença a treballar a l’hospital Bainbridge pensant-se que li ha tocat una feina al laboratori de neurologia. És un home solitari i intel·ligent, més fet per a la investigació que no pas per al tracte amb pacients i no hi té cap experiència perquè sempre ha viscut aïllat en laboratoris. Justament es troba destinat en una sala apartada de l’hospital on vegeten malalts crònics amb afeccions neurològiques profundes. Sayer sent l’amenaça de no poder viure entre ells i això el porta a estimular-los, a fer despertar la seva sensibilitat per l’alegria i el sofriment de viure.