L’any 1931, a Espanya es proclama la Segona República. En aquest context les dones són elegibles però no poden votar. Clara Campoamor i Victoria Kent són les primeres dones diputades que trepitgen les corts i es plantegen molt fermament lluitar pels drets de la dona. Clara Campoamor sap que això passa per una primera i gran conquesta: el vot femení. Des d’aquest moment, la seva lluita no és gens fàcil. Molt aviat troba el seu primer obstacle, els seus propis companys de partit, republicans, d’esquerres, que temen que les dones votin influenciades per l’església i per la dreta, així que li donen l’esquena. Aquest argument es generalitza i fa que Clara Campoamor es vagi quedant sola al parlament en la seva defensa del sufragi universal. Després d’una lluita constant i de múltiples traïcions, l’1 de desembre de 1931, Campoamor aconsegueix el seu objectiu: el vot per a la dona.