Film surrealista, tot un clàssic del cinema d’art i assaig, una obra única i de culte, fruit de la poderosa imaginació de dues joves ments -Buñuel tenia 29 anys i Dalí 25- posseïdores d’un talent tan singular com a genial.
Segons declaracions del propi Luis Buñuel, “Un gos andalús va ser un film antivanguardista, gens tenia a veure amb l’avantguarda cinematogràfica de llavors. Escrivim el guió en menys d’una setmana, seguint una regla molt simple: no acceptar idea ni imatge que pogués donar lloc a una explicació racional, psicològica o cultural (…) va haver-hi 40 o 50 denúncies en la comissaria de policia de persones que afirmaven que calia prohibir la pel·lícula per obscena i cruel. Llavors va començar una llarga sèrie d’insults i amenaces que m’ha perseguit fins a la vellesa (…) Adoro els somnis, encara que els meus somnis siguin malsons i això són les més de les vegades. Estan sembrats d’obstacles que conec i reconec. Aquesta bogeria pels somnis, que mai he tractat d’explicar, és una de les inclinacions profundes que m’han apropat al surrealisme. “Un chien andalou” va néixer de la convergència d’un dels meus somnis amb un somni de Dalí.”