Des que Manuel Carrasco i Formiguera va ser afusellat al penal de Burgos el 9 d’abril de 1938 per un piquet de la Guàrdia Civil, hi ha hagut un gran nombre d’hipòtesis sobre el que va passar durant el consell de guerra que el va condemnar a mort i les circumstàncies que van influir.


Però mai fins ara s’havia aportat cap prova documental. «Sumaríssim 477» descobreix l’al.legat de la defensa, l’argumentació del fiscal, els testimonis de càrrec i de descàrrec i els interrogatoris a què és sotmès l’encausat. En definitiva, les raons, els testimonis i les suposades proves que la justícia militar franquista va utilitzar per condemnar el polític republicà i catalanista a la pena de mort.


Si bé Carrasco va ser empresonat i executat a Burgos pel terror «blau», també va ser perseguit a la Catalunya republicana i revolucionària de començaments de la guerra. Carrasco era republicà i catalanista, però també era catòlic i, per tant, objectiu a abatre. Paradoxalment, la raó que va impulsar els «incontrolats» a perseguir-lo no va ser la religió, sinó la seva actuació com a assessor jurídic de la Generalitat. «Sumaríssim 477» demostra com els interessos econòmics i l’ambició personal van obligar Carrasco a abandonar Catalunya per acabar en mans de la repressió militar del bàndol dels «nacionals».


Manuel Carrasco i Formiguera és, en definitiva, la figura incòmoda que trenca esquemes. Un polític que per convicció i que per defensar la legalitat va ser perseguit a Catalunya i executat a Burgos.

Veure més detalls de la fitxa