Som a l’Espanya del 1947, acabada la II Guerra Mundial i en plena dictadura franquista, aïllats de la comunitat internacional. Franco convida els Perón a fer una visita oficial a l’Estat per recuperar els lligams diplomàtics. Perón, amic seu, li comunica que enviarà la seva dona a Madrid. Per al dictador, l’arribada d’Eva és una oportunitat de fer-se visible entre els líders democràtics, però Carmen Polo s’oposa a tractar la dona del president argentí, una exactriu, com una primera dama.
Als carrers les coses no han canviat gaire des del 36, les condemnes per manifestar-se contra la dictadura continuen i la Junta Militar segueix firmant penes de mort. Per a la família d’una condemnada, la visita d’Eva Perón, que tancarà el seu periple a Barcelona i que s’ha guanyat els argentins pel suport que brinda als treballadors pobres, pot ser una oportunitat de commutar la sentència. En una carta per demanar que intercedeixi per ells, una família s’hi juga el destí. «Senyora Perón, m’han afusellat el pare i ara afusellaran la mare.»