L’hivern de 1967 toca a la seva fi. La Laura, una nena de nou anys, apareix ofegada en un aiguamoll proper a un internat perdut en algun lloc dels Pirineus. Un mes més tard, Marco arriba de la ciutat i s’instal·la en les golfes d’una casa aïllada a la muntanya. Mentre, la Julia, directora de l’internat, és testimoni dels estranys successos relacionats amb la Mónica, companya d’habitació de la nena ofegada. És un lloc que a la petita l’espanta tant com l’atreu, perquè està convençuda que la Laura segueix allà.