Rodat deu anys després de l’alliberament dels camps de concentració nazis, aquest curt documental descriu la vida dels presoners alternant imatges d’arxiu i d’altres rodades als camps d’Auschwitz i Majdanek: la fam, els experiments mèdics, les execucions, les càmeres de gas…
El film alterna imatges d’arxiu i d’altres de rodades als camps d’Auschwitz i de Majdanek.
Buffffff quin documental més bo! Molt directe, amb frases que directament et bufetegen. I molt dur, amb algunes imatges duríssimes que no havia vist mai.
L’acabo de veure ara i tens raó, barrufet: és excel·lent (i molt ben subtitulat!)
Per a qui els documentals habituals sobre el tema els resulten massa llargs (com “Shoah”) o centrats en aspectes i personatges específics (com “Hotel Terminus”), aquesta és la síntesi perfecta sobre l’horror del nazisme i dels camps d’extermini perquè no s’oblida de res.
El que sobta i colpeix més no són les cambres de gas o els forns crematoris, sinó aquesta freda i meticulosa maquinària organitzativa que els portava, fins i tot, a aprofitar els cossos de les víctimes.
Sorprèn també el fet que, mentre que els camps de concentració de la 2a Guerra Mundial és un tema molt ben documentat, no passa el mateix amb els horrors d’altres països, com la Unitat 731 o el genocidi cambodjà. O, sense anar tan lluny, els morts i desapareguts de la Guerra Civil espanyola i la seva postguerra. Tret dels documentals (molts d’ells també excel·lents) produïts a casa nostra, poca cosa s’ha fet (la memòria històrica dels altres deu ser més feble 🙁 )