La Bernarda, una monja nouvinguda, vol salvar el campament amb la seva cançó, “Viviremos firmes en la fe”. La germana Milagros, una jove amb dubtes, recorda com li agradava Presuntos Implicados. I la Maria i la Susanna, dues adolescents castigades…
6 thoughts on “La llamada”
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
A veure, perquè volen traduir una película espanyola al català? Que tradueixin japoneses o xineses. El castellà l’entenem tots.
Entenc el que dius però, si han participat d’alguna manera, tenen tot el dret a fer-ho, a més quan es va emetre a TV3 estava la V.O com a alternativa, ho vaig comprovar personalment.
D’orientals encara que sigui en menor mesura també en doblen, l’última és la de Gintama i no fa gaire que va sortir (1 mes aprox.)
Sí, acostumen a doblar les pelis espanyoles quan el director és català o algun dels protagonistes principals és català.
Per exemple Mortadelo y Filemón (dibuixant Ibáñez, actor Benito Pocino , Los últimos días (directors germans Pastor, actor Quim Gutiérrez), Mientras duermes (director Jaume Balagueró), El orfanato (director Bayona), Platillos volantes (director català Óscar Aibar, actor Jordi Vilches), etc
Es pot fer estrany sentir un espanyol com el Jose Coronado doblat amb una altra veu però és el que hi ha. El que hauria de desaparèixer és el doblatge en general, i que ens acostuméssim tots a sentir les V.O.S.
“El que hauria de desaparèixer és el doblatge en general, i que ens acostuméssim tots a sentir les V.O.S.”
Hemmmm, NO.
No estic d’acord en absolut amb l’enunciat de l’Eloi, sobretot amb la part de “El castellà l’entenem tots”.
1) Segons l’Institut Ramon Llull més de 6.000 estudiants a 150 universitats arreu del món segueixen cursos de llengua i literatura catalana i, evidentment, no estan obligats (com nosaltres) a saber espanyol.
2) A la Catalunya Nord i a la ciutat sarda de l’Alguer encara hi ha milers de persones que parlen català i tampoc estan obligats a saber espanyol.
3) Per últim, el català és, per sí mateix, una llengua autònoma no subordinada a altres llengües, no és cap dialecte i el seu coneixement i ús diari no s’ha de supeditar de cap manera a les altres llengües que coneixen els seus parlants. És més, l’objectiu a llarg termini del doblatge de pel·lícules espanyoles i en altres llengües al català (i també de moltes altres activitats de divulgació de la nostra cultura) és revertir l’actual estat de coses i transformar la societat, fent possible que la llengua “que entenem tots” sigui el català i, en canvi, la llengua “que entendemos todos”… sigui la de l’estat veí.
(Cinquanta anys després que Filipines s’independitzés d’Espanya, ben poca gent parlava ja espanyol o recordava amb nostàlgia l’antiga metròpoli. Nosaltres hauríem d’anar passant també i ja fem tard…)
Estic taaaaaaaaaant d’acord amb tu, Topolino. Sobretot en el tercer punt, i amb l’epíleg.
Tot i que també em sembla raonable el que diu en Barrufet sobre els doblatges.