El terme saṃsara és una paraula en sànscrit que significa «món» o «existència cíclica», però és usada sovint per descriure activitats mundials.
Samsara va ser filmada a cent llocs de vint-i-cinc països i va necessitar cinc anys per realitzar-se.
Arxiu d'etiquetes: qatsi
Baraka
Documental filmat en 24 països que narra, en termes eminentment visuals, aurals i musicals, l’evolució de la Terra i de la Humanitat, al mateix temps que assenyala les formes en què l’ésser humà s’ha relacionat amb el seu medi ambient. L’aparent fragilitat de la vida humana és contrastada amb la grandesa de les seves obres, al mateix temps que se subratlla la desigual relació entre home i naturalesa. Enmig d’aquests contrastos, l’espiritualitat de la humanitat sorgeix com l’element més important que la distingeix d’altres espècies.
Naqoyqatsi
Naqoyqatsi en la llengua Hopi significa, món en guerra, vida plena d’assassinats mutus, guerra com a mitjà de vida, violència civilitzada. En aquest documental, que completa la Trilogia Qatsi, es revisen els conflictes bèl·lics de la humanitat i el ràpid desenvolupament de la tecnologia, fent èmfasi en la forma en què estan transformant el món, i a l’ésser humà que fa d’aquests avenços una fi i un mitjà de vida en si mateix.
Powaqqatsi
Powaqqatsi significa en el llenguatge hopi «vida en transformació» on es mostra la preferència de la tecnologia sobre la naturalesa i les cultures antigues, i com la manifestació d’aquesta manera de vida natural desapareix a causa de l’elecció de viure sense control. Representat per imatges del tercer món, impressions de les cultures natives d’Àsia, Índia, Àfrica i Sud-americà, retrats i detalls de tradicions amenaçades, un enfrontament amb els assoliments culturals i restes de tribus i races.
Koyaanisqatsi
Koyaanisqatsi ens mostra d’una manera dramàtica el contrast entre el mitjà natural i el construït per l’home, i com aquest últim ha portat a que la Terra perdi el seu equilibri. Mostra el paisatge urbà en diferents realitats, comercial, domèstica, vial, industrial, d’entreteniment, totes com una repetició infinita en competència amb el medi ambient. Res més que dir, només gaudir d’aquesta excel·lent obra cinematogràfica que a més compta amb la composició d’un mestre de la música incidental com és Philip Glass.
Koyaanisqatsi és un vell vocable dels indis Hopi per expressar la idea de ”vida fora de l’equilibri”. S’inspira en les profecies Hopi que ”excavar les riqueses de la terra és cridar el desastre”, que ”en apropar-se el dia de la purificació es teixiran teles d’aranya d’un extrem a l’altre del planeta”, i finalment que ”podria ser que algun dia sigui llançat del cel un receptacle de cendres que cremi la terra i evapori els oceans”. Amb aquestes tres idees la pel·lícula crea un escenari narratiu que es recolza en una tècnica cinematogràfica singular: la d’accelerar les imatges fins a crear un veritable efecte de vertigen a l’espectador.