Barcelona, 28 de març de 1460. Carles, príncep de Viana i duc de Nemours, primer fill de la reina Blanca de Navarra i de Joan de Trastàmara, arriba d’incògnit a Barcelona, després d’un exili de 10 anys, de pas cap a les terres de Ponent per encapçalar les forces beaumonteses i conquerir per la força el regne de Navarra, que li correspon per dret, i que li ha estat arrabassat pel seu pare en morir la reina Blanca. En aquests 10 anys, Carles s’ha convertit en un príncep errant, que ha recorregut les corts de França, Nàpols i Sicília, per recalar finalment a Mallorca, on el seu pare l’ha fet portar amb enganys. Durant l’absència del príncep, Joan de Trastàmara s’ha fet nomenar rei de Navarra i ha heretat la Corona d’Aragó en morir el seu germà, el rei Alfons.

A Barcelona, però, el destí del príncep prendrà un gir inesperat. La ciutat, dividida en lluites intestines i enfrontada amb Joan II, el rebrà com a ‘fill primer nat’ del monarca enmig de l’esclat popular, i Carles veurà en aquesta rebuda una nova oportunitat de desafiar el seu pare, l’oportunitat que ha estat esperant durant 10 anys d’exili per fer valer els seus drets i obligar que el rei el nomeni definitivament ‘primogènit de tots els seus regnes’ en la línia de successió. La notícia de l’arribada de Carles no es farà esperar a la cort d’Olite, on Joan II i la seva jove esposa, Joana Enríquez, començaran a tramar la manera de neutralitzar-lo. Especialment, la reina, connectada amb els interessos castellans de la casa del seu pare, els Enríquez, i amb qui manté secreta correspondència a través del cavaller Juan Carrillo, home de confiança de la família.

Després d’una dura, violenta i humiliant entrevista entre pare i fill, el rei Joan II imposarà a Carles el matrimoni amb Caterina de Portugal, un matrimoni llargament esperat pel rei que Carles tem perquè encara l’allunya més del tron. Carles no s’hi enfronta. Decideix guanyar temps mentre pacta…

Veure més detalls de la fitxa