El primer record que tinc de la meva mare és de quan tenia quatre o cinc anys: ens cridava als meus dos germans i a mi a la taula dient: «Nens, Guillaume, a sopar!» i l’última vegada que vaig parlar amb ella per telèfon, va penjar dient: «Cuida’t, la meva nena gran.» I, bé, entre aquests dos moments va haver-hi un bon nombre de malentesos.

Veure més detalls de la fitxa