Els tres representants de Dagoll Dagom es reuneixen per decidir quins fragments de les seves obres han de ser coneguts per la posteritat. Amb aquest objectiu, elaboren un documental i el tanquen en una «Càpsula del temps». Però els catalans del futur no semblen gaire interessats a conèixer la història d’aquesta companyia teatral que ha complert 40 anys. Un documental fora del comú amb la ironia característica de Dagoll Dagom
Els fragments dels musicals de la companyia que es podran veure al documental són de: «Yo era un tonto» (1974), «Nocturn per a acordió» (1975), «No hablaré en classe» (1977), «Antaviana» (1978), «Nit de Sant Joan» (1981), «Glups» (1983), «El Mikado» (1986), «Quartetto da Cinque» (1987), «Mar i Cel» (1988), «Flor de nit» (1992), «Historietes» (1993), «T’odio, amor meu» (1995), «Pigmalió» (1997), «Els Pirates» (1997), «Cacao» (2000), «Poe» (2002), «La Perritxola» (2003), «Boscos endins»(2007), «Aloma» (2008), «Cop de rock» (2011), «La família irreal» (2012), «Super3: el musical»(2013).
Pel que fa a les sèries, el documental inclou fragments d’«Oh Europa» (1993), «Oh Espanya» (1996), «La memòria dels Cargols» (1999), «Psicoexpress» (2001) i «La Sagrada Família» (2011).