El començament del segle XX, amb el progrés del capitalisme agrari, va veure com es consolidava a Catalunya un nou tipus de pagès, força més organitza t i combatiu. Amb dificultats van néixer cooperatives i sindicats agrícoles que van trencar l’aïllament i l’individualisme clàssic del món pagès. Per contra, davant d’un món que es perdia, folkloristes i costumistes van emprendre la feixuga tasca de preservar els costums, les cançons i les formes de vida tradicionals.