La Lolle ja no pot aguantar més. I l’Sven, tampoc. Aquell petó que es van fer en un moment de debilitat va ser massa. Però la Lolle no té temps per a aquestes coses. Ara vol mirar de posar fi al terror del director de l’escola, el senyor Hagen. Decideix d’improvís escriure un fullet, colar-se a l’acadèmia i repartir-lo abans que arribin els estudiants. Missió acomplerta. Però tot d’un plegat la Lolle s’adona que no costarà gens esbrinar que les fotocòpies s’han fet a la universitat amb la targeta de l’Alex. No hauria hagut d’agafar-la. La Lolle i la Sarah es posen a recollir un altre cop tots els fullets, o, més ben dit, a intentar-ho. Només els queden 20 minuts per aconseguir-ho. I la Lolle n’havia tirat un per sota la porta del despatx del director. Això vol dir que la plaça a la universitat de l’Alex corre perill, per no parlar de la seva. L’Sven està histèric perquè acaba de deixar un missatge a la bústia de veu de la Lolle i li ha dit que l’estima. Però en Hart té raó: un no pot declarar-se en una bústia de veu. Malauradament, l’Sven ja hauria de ser a l’aeroport, se n’ha d’anar als Estats Units a fer una conferència. Només té 20 minuts per agafar el mòbil de la Lolle i esborrar la seva declaració d’amor.