Les tres germanes April, May i June, filles cadascuna d’un pare diferent, es troben a casa de la mare quan fa temps que no s’han vist. La reunió no és casual: la mare els vol fer saber que té un càncer terminal i es morirà, però sobretot vol aclarir què serà del seu germà Jan, que és autista i viu amb ella.
Aquesta pel·lícula holandesa m’ha interessat molt.
La conclussió que en trec és que el “wokisme” només pot funcionar en països avançats.
Una dona amb càncer terminal amb tres filles de diferents homes i un fill autista d’un altre. Família extensa (amb homes que han fet canvi de sexe, fills asiàtics adoptats i la protagonista que decideix fer servir l’eutanàsia amb tothom present).
Tot sembla solucionar-ho l’amor. I un sentit comú poc freqüent en societats que no siguin europees avançades. Ni França ni Espanya, per descomptat.