Els milers de súpers han aconseguit el gran repte d’aquest any: derrotar el malvat senyor Pla i i enviar el Biri Biri a casa seva. Quan passaven pocs minuts de la una del migdia, la nau espacial de la família del Birir Biri ha sobrevolat Barcelona i ha vingut a recollir el petit extraterrestre que va arribar de la Lluna.
L’ajut dels súpers ha estat decisiu perquè el Biri Biri es pogués retrobar amb els seus pares.
Una investigació oportuna i de gran abast sobre el paper dels mitjans de comunicació en la guerra quan es commemoren els 10 anys de l’inici d’un dels conflictes més controvertits del tombant de segle, el de l’Iraq.
El reportatge rastreja la història de la informació independent des de la carnisseria de la Primera Guerra Mundial fins a la destrucció d’Hiroshima i des de la invasió del Vietnam fins a la guerra de l’Afganistan i l’Iraq. A mesura que les armes i la propaganda són cada vegada més sofisticades, la naturalesa intrínseca de la guerra s’ha convertit en un ”camp de batalla electrònic”. Però, qui és el veritable enemic, avui?
Centrant-se en els conflictes a l’Afganistan i l’Iraq, Pilger reflexiona sobre la història de la relació entre els mitjans i el govern en temps de conflicte, que es remunta a la Primera Guerra Mundial, i explora l’impacte en la informació que es dóna a l’opinió pública i la pràctica de ”relacions públiques” que es fa avui sota l’aparença de militars reconvertits en portaveus de premsa.
Aquest Onze de Setembre té voluntat de tornar a ser històric, marcat per la cadena humana de més de 400 quilòmetres. És la Via Catalana cap a la Independència, sorgida de l’impuls de l’Assemblea Nacional Catalana.
Aquest Onze de Setembre té voluntat de tornar a ser històric, marcat per la cadena humana de més de 400 quilòmetres. És la Via Catalana cap a la Independència, sorgida de l’impuls de l’Assemblea Nacional Catalana.
Fa 24 anys, els països bàltics, Estònia, Letònia i Lituània, van protagonitzar una acció reivindicativa sense precedents: fer una cadena humana de més d’un milió i mig de persones que unís les tres repúbliques per cridar l’atenció mundial en favor de la recuperació de la seva independència i la superació històrica del repartiment territorial de l’est d’Europa entre l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica.
Inspirada en aquest precedent, l’Assemblea Nacional Catalana va decidir fer una rèplica a Catalunya en suport de les tesis sobiranistes. El repte també és majúscul: unir amb una cadena humana els 400 quilòmetres, a través d’un recorregut irregular i en alguns casos desdoblat, que separen les poblacions del Pertús i les Cases d’Alcanar.
Però de qui va ser la idea? Com es va preparar aquesta iniciativa que sens dubte tornarà a influir sobre el debat polític? «30 minuts» aborda un document d’urgència que, també amb la pinzellada de l’experiència bàltica, vol relatar el compte enrere de la Via Catalana: els dubtes d’última hora, els preparatius, el repte de la captura fotogràfica de la gran manifestació popular, el posicionament de la societat civil sobre l’acció… Un document viu, amb la veu dels testimonis, amb la vocació de servir d’instantània d’un esdeveniment que vol ser històric en el debat polític i en el procés de construcció nacional de Catalunya.
L’estelada va néixer entre els catalanistes radicals de principis del segle XX, els anomenats «separatistes». A més d’una bandera provisional, també ha estat considerada un símbol de combat; en alguns casos literal: va acompanyar els voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial, els partidaris de Macià que van intentar una insurrecció a Catalunya des de Prats de Molló o els milicians de la columna Macià-Companys durant la Guerra Civil.
També ha estat un símbol de la reivindicació catalanista en àmbits internacionals: va acompanyar els escrits dirigits pels nacionalistes catalans al president nord-americà Wilson i els participants en la conferència de pau de París posterior a la Primera Guerra Mundial; en diferents centres catalans d’arreu es va adoptar com a ensenya pròpia, la qual cosa va provocar la protesta de les autoritats diplomàtiques espanyoles, i fins i tot a la Constitució catalana aprovada a l’Havana en 1928 en presència de Macià es va fixar l’estelada com a bandera oficial de Catalunya.
Es recullen històries com la de l’estelada de seda que van regalar les dones catalanes de Cuba a Francesc Macià i que després l’hi van reclamar indignades perquè consideraven que el president les havia traït en fer-se «autonomista», o la de la foto d’una senyera penjada al telefèric de Montjuïc l’11 de Setembre de 1944 que va ser manipulada pels franquistes per convertir-la en una estelada i reclamar més mà dura contra els «separatistes». També s’explica el naixement, el 1968, en ple franquisme, de l’estelada amb l’estel vermell, creada pel PSAN -Partit Socialista d’Alliberament Nacional-, un partit independentista que volia remarcar el seu caràcter d’esquerra marxista.
Breakthru Films i Se-ma-for Studios, en col·laboració amb la directora guanyadora d’un BAFTA Suzie Templeton, i una orquestra filharmònica, porta aquest clàssic captivador i encantador a la pantalla gran.
Els polèmics avions militars nord-americans no tripulats, els drones, castiguen a la penombra de l’opinió pública diversos llocs del planeta a la recerca de cèl·lules terroristes d’Al-Qaeda. Més d’una dècada després del començament de l’anomenada guerra contra el terrorisme del president Bush i just 10 anys després de la sagnant aventura militar iraquiana, dues estratègies que van aconseguir el contrari del que pretenien, ens preguntem per la força d’Al-Qaeda.
Documental sobre l’exposició RAIMON, AL VENT DEL MÓN, celebrada a l’Arts Santa Mònica del 7 novembre de 2012 al 26 de gener de 2013 amb motiu del 50è aniversari de la primera actuació a Barcelona del màxim exponent de la Nova Cançó. La mostra recull obres d’art vinculades a la carrera de Raimon, d’autors com Miró o Tàpies, fotografies de cartells i portades de discs realitzades per fotògrafs com Oriol Maspons o Colita, i la col·lecció de cartells originals del propi autor. També hi trobarem discs, LP’s, CD’s i projeccions audiovisuals de les seves actuacions. L’exposició es completa amb el treball intel·lectual de l’artista, cartes, texts i articles que Raimon havia escrit per la revista Destino i pel Diario de Barcelona, juntament amb tots aquells documents que passaren pel filtre de la censura franquista.
Reportatge que inclou entrevistes amb l’equip tècnic i artístic de la producció televisiva “El retaule del Flautista”
L’espai explica què és i què significa el Barça pels seus socis i simpatitzants, i per què es diu que és més que un club. El reportatge destaca els lligams de l’entitat amb Catalunya i el seu paper d’altaveu d’un sentiment, que s’expressa, cada partit, en un escenari com el Camp Nou, recinte del qual es mostren espais emblemàtics com els vestidors, la capella, les graderies o el Museu. A més, també inicideix en la feina que el FC Barcelona fa a La Masia amb els nens del futbol base. Aquesta tasca és un mirall en el qual s’està mirant la Major League Soccer (MLS) dels EUA per millorar el nivell dels seus futbolistes, ja que considera que el model Barça és un model d’èxit i d’espectacle, que l’ha dut a ser el millor equip de futbol del món.
El reportatge compta amb les intervencions del president Sandro Rosell i els futbolistes Cesc Fàbregas, Gerard Piqué, i Leo Messi.
Després de la manifestació de l’Onze de Setembre i de la negativa de Mariano Rajoy a negociar el pacte fiscal, la política catalana ha fet un salt qualitatiu: s’han convocat eleccions anticipades i el Parlament, per majoria, ha aprovat que durant la pròxima legislatura es faci una consulta perquè Catalunya pugui decidir sobre el seu futur.
Però és viable, des del punt de vista jurídic, el camí de la independència? De quina manera pot convocar aquesta consulta, el Parlament? La Constitució espanyola és un mur infranquejable? Quines mesures prendrà el govern espanyol enfront de les iniciatives del govern i del Parlament de Catalunya? És possible arribar a una negociació amistosa? Catalunya podria continuar dins de la Unió Europea? Com és que al Quebec i a Escòcia es poden fer referèndums sobre l’autodeterminació i aquí no? La independència és viable, econòmicament?
En el programa, hi participen el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón; el ponent de la Constitució Miquel Roca; el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics i exvicepresident del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi-Sunyer; els professors de Ciència Política i experts constitucionalistes Ferran Requejo, Joan Lluís Pérez Fransech, Juan Carlos Gavara, Antoni Abat i Javier Pérez Royo; els economistes Núria Bosch, Ángel de la Fuente i Xavier Cuadras; la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, i l’alcalde d’Arenys de Munt i impulsor de les consultes pel dret a decidir, Josep Manel Ximenis.
La manifestació ”Catalunya, nou estat d’Europa” amb gairebé 2 milions de participants va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l’any 2012. Fou organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que ”el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya”.
Trenta-cinc anys després de la històrica manifestació a Barcelona per reclamar l’estatut d’autonomia, l’Onze de Setembre un milió i mig de catalans van tornar a sortir als carrers de la capital catalana amb un lema inequívoc:”Catalunya, nou estat d’Europa”
La convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana va rebre la resposta multitudinària de catalans arribats de tots els racons del territori, que van envair els carrers de Barcelona amb crits d”’Independència”. La resposta ciutadana va desbordar les previsions de participació dels organitzadors i més encara les previsions de les formacions polítiques.
La Gran Via, el passeig de Gràcia, gran part de l’Eixample barceloní, la Via Laietana… fins a arribar al parc de la Ciutadella, on té la seu el Parlament de Catalunya, es van convertir en un mar de catalans, famílies senceres arribades en milers d’autobusos, amb les senyeres i estelades al vent per reivindicar els seus drets nacionals.
La marxa de Barcelona, massiva i cívica, marcara sens dubte un abans i un després en la relació entre Catalunya i espanya. el poble va parlar. Va protagonitzar la manifestació més gran viscuda mai a Catalunya, la manifestació que pot canviar la seva història.
La candidatura, les obres i els esdeveniments previs al Jocs, fins la cerimònia inaugural.
El desenvolupament dels Jocs, fins la cerimònia de clausura, i el dia després.
Randy “The Ram” Robinson és un lluitador professional de wrestling que, després d’haver estat una estella en la dècada dels vuitanta, ara continua la seva carrera en el circuit independent, combatent en quadrilàters de tercera categoria. Quan s’adona que els brutals cops que ha rebut al llarg dels anys li comencen a passar factura, decideix posar una mica d’ordre en la seva vida: intenta apropar-se a Stephanie, la filla que va abandonar i intenta superar la solitud amb el seu amor per Cassidy, una streaper.
La crisi econòmica ha situat les autonomies en el punt de mira. Però com va començar tot? Qui va demanar autonomia després de la mort de Franco? Per què es van crear disset autonomies? Per què es va generalitzar el “café para todos”? Aquest reportatge ha volgut anar més enllà de la polèmica actual i ha volgut tornar als orígens: al naixement de l’estat de les autonomies, ara fa més de trenta anys.
Òmnium cultural és el nom d’una entitat catalana creada per la societat civil per superar les limitacions que el règim franquista imposava a la llengua, la cultura i el poble de Catalunya.
Òmnium celebra aquest any el cinquantenari de la seva fundació amb una sèrie d’actes que han evidenciat l’evolució que ha viscut l’entitat en aquest mig segle. Cinquanta anys donen per molt i el seguiment detall seria inabastable, però si es mira amb perspectiva, resulta que la història d’Òmnium és a la vegada la història del país i la de les tres generacions que hi ha conviscut.
Quan el mes de febrer va sorgir la idea de fer una estelada humana, a cap de nosaltres no ens movia cap altre motiu que el de la reafirmació de pertinença al país. Volíem fer visible el nostre desig de compartir aquest anhel de llibertat que omple carrers, places i viles de punta a punta del nostre país. I fer-ho des d’Igualada i amb la gent d’Igualada, la nostra comarca i tots aquells altres amics que ens volguessin acompanyar.
“Fora de joc” és un documental promogut per la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes que aprofundeix en les maniobres del govern espanyol contra l’oficialització de les seleccions esportives catalanes. El propòsit del documental és mostrar, a través de testimonis, fets i documents, els entrebancs polítics que ha viscut l’esport català a fi d’evitar un duel esportiu Catalunya-Espanya. El cas de la Federació Catalana de Patinatge, admesa provisionalment al si de la Federació Internacional d’aquest esport al març del 2004 i expulsada un any i mig després a causa de les pressions polítiques espanyoles, és l’eix central del documental, tot i que també se centra l’atenció en altres esports, com ara el futbol, el rugbi, les bitlles i el futbol sala, cadascuna amb una història i uns resultats ben diversos en la lluita per l’oficialitat internacional. A “Fora de joc” podrem sentir el testimoni de representants de l’esport català, però també de federacions esportives internacionals que han viscut en la pròpia carn la pressió de les autoritats esportives espanyoles. A més, també s’ha aconseguit el testimoni de representants d’altes institucions esportives de l’esport espanyol, com ara l’exsecretari d’Estat per a l’esport, Santiago Fisas, o el president de la Federació Espanyola de Patinatge, Carmelo Paniagua, així com d’esportistes implicats en les diverses trames politicoesportives.
El Camp Nou ha viscut un concert històric. Van ser sis hores d’actuacions musicals, durant les quals el públic va tenir una participació activa. 90.000 persones van omplir l’estadi blaugrana per reivindicar el dret a celebrar una consulta per decidir el futur del país. 450 artistes van fer emocionar els assistents amb cançons que formen part de la memòria musical col·lectiva, amb algun duet singular i…
Per molts, vivim el període democràtic més llarg i sòlid de la història de l’estat espanyol i la monarquia de Joan Carles I ha estat decisiva per consolidar-lo. Del regnat de Joan Carles s’ha dit que era una “república coronada”, una manera d’expressar el suport que el monarca ha rebut de partits tradicionalment republicans, com el Partit Comunista i el PSOE. Un ampli espectre polític, que va de la dreta a l’esquerra, passant per una part del nacionalisme català, considera que la monarquia és garantia d’estabilitat i continuïtat. O dit d’una altra manera, prefereixen un rei neutral i sense poders que un president de la república vinculat a un partit.
Però també hi ha sectors que es declaren republicans i que creuen que darrere de la imatge amable i “campechana” de Joan Carles I s’amaguen aspectes que no es volen aclarir: sabia, el rei, les intencions colpistes del 23-F? Ha participat en fosques operacions financeres que han incrementat la seva fortuna? Els seus afers privats o els de la seva família han acabat repercutint en les arques públiques? Aquests grups opinen que, després de la mort de Franco, s’havia d’haver preguntat al poble espanyol si volia monarquia o república, el sistema legalment escollit el 1931 i enderrocat pel cop d’estat militar. Per ells, la III República és un deute històric.
