Fa vint anys el Club Super3 va decidir reunir per primer cop els seus socis, durant un cap de setmana, a l’ Estadi Olímpic de Montjuïc. Dues dècades després la Festa dels Súpers s’ha convertit en l’esdeveniment infantil més gran d’Europa.
L’actor Toni Albà ha pronunciat i interpretat el pregó alternatiu de les festes de la Mercè de Barcelona. La iniciativa va sorgir de manera espontània a les xarxes com a resposta des del món independentista. Ha estat una protesta per l’elecció del pregoner oficial de l’Ajuntament de Barcelona: l’escriptor Javier Pérez Andújar, que en un article va qualificar els independentistes de ‘aiatol·làs’. Albà, després d’un recorregut que ha començat al Fossar de les Moreres, ha comparegut al pla de Palau caracteritzat com el rei espanyol Felip V i, irònicament, s’ha adreçat als ‘ciutadans de la conquerida ciutat de Barcelona’.
Recull de les millors imatges d’aquesta segona temporada perfecta per reviure totes les emocions de la Lliga, la il·lusió per la Copa i el clímax amb la Champions de Berlín. Recordem algunes de les millors nits de futbol de l’equip barcelonista dirigit per Luis Enrique en les diferents competicions en què s’ha proclamat campió, actuacions i jugades memorables dels jugadors, i també reviu els moments clau de la temporada, com la derrota d’Anoeta, que va marcar l’inici d’una trajectòria imparable.
El passat mes de desembre, els combatents d’Estat Islàmic, el grup jihadista que ja controla àmplies zones territorials de l’Iraq i de Síria, va aconseguir rodejar completament la ciutat de Sinjar, al nord iraquià. Els residents kurds de creença yazidita d’aquesta ciutat muntanyosa situada a cinquanta quilòmetres de la frontera siriana van ser massacrats. Molts d’ells van protagonitzar un penós èxode a través de les muntanyes. D’altres, van quedar-hi atrapats. Però no derrotats. El autors del reportatge «Rodejats per Estat Islàmic» van ser transportats en helicòpter fins a Sinjar i van conviure amb els seus habitants. Han estat testimonis privilegiats de la seva lluita per la seva supervivència i per conservar la seva terra. El reportatge és el resultat d’aquesta resistència davant la barbàrie.
La resistència armada contra Estat Islàmic a Sinjar procedeix de diversos països i de militàncies diverses. Però tots estan units contra l’enemic comú. Entre els combatents hi ha ciutadans germans kurds procedents tant de Síria com de Turquia, cristians i musulmans. Fins i tot un ciutadà de nacionalitat nord-americana que va contactar des del seu país amb la resistència a través de Facebook.
En un univers de lluita armada dominat per homes, «Rodejats per Estat Islàmic» és testimoni de la presència compromesa de dones kurdes, peixmergues, en la primera línia del front. I del seu esforç per convèncer els homes de la importància de fer-se respectar com a dones, amb igualtat de drets i condicions.
La vida quotidiana continua a Sinjar entre duríssims combats diaris. Entre els testimonis dels crims comesos per Estat Islàmic, trobem, en els habitants que s’han quedat a la regió, la voluntat ferma de desafiar la milícia integrista de Daesh (acrònim en àrab d’Estat Islàmic), que vol aniquilar i destruir per sempre la seva forma de vida.
Recorregut de 1.400 quilòmetres per Escòcia. L’objectiu del viatge: recollir els arguments del «Yes» i del «No», les dues postures que s’enfronten en el referèndum del 18 de setembre. Aquest dia, els escocesos hauran de prendre la decisió més important dels últims 300 anys: si es mantenen o no dins del Regne Unit.
El recorregut comença a la frontera entre Anglaterra i Escòcia. I, a partir d’aquí, cada parada serveix per reflectir els diferents temes i arguments que han anat apareixent al llarg de la campanya. Què pensen de la independència a la costa pesquera, que sempre s’ha considerat maltractada per les quotes imposades des de la Unió Europea? Quina és l’opinió de les companyies petroleres del Mar del Nord? I què votaran les antigues grans ciutats industrials escoceses, ara convertides en zones deprimides on algunes famílies ja han arribat a la tercera generació consecutiva que viu de subsidis?
Des que Manuel Carrasco i Formiguera va ser afusellat al penal de Burgos el 9 d’abril de 1938 per un piquet de la Guàrdia Civil, hi ha hagut un gran nombre d’hipòtesis sobre el que va passar durant el consell de guerra que el va condemnar a mort i les circumstàncies que van influir.
Però mai fins ara s’havia aportat cap prova documental. «Sumaríssim 477» descobreix l’al.legat de la defensa, l’argumentació del fiscal, els testimonis de càrrec i de descàrrec i els interrogatoris a què és sotmès l’encausat. En definitiva, les raons, els testimonis i les suposades proves que la justícia militar franquista va utilitzar per condemnar el polític republicà i catalanista a la pena de mort.
Si bé Carrasco va ser empresonat i executat a Burgos pel terror «blau», també va ser perseguit a la Catalunya republicana i revolucionària de començaments de la guerra. Carrasco era republicà i catalanista, però també era catòlic i, per tant, objectiu a abatre. Paradoxalment, la raó que va impulsar els «incontrolats» a perseguir-lo no va ser la religió, sinó la seva actuació com a assessor jurídic de la Generalitat. «Sumaríssim 477» demostra com els interessos econòmics i l’ambició personal van obligar Carrasco a abandonar Catalunya per acabar en mans de la repressió militar del bàndol dels «nacionals».
Manuel Carrasco i Formiguera és, en definitiva, la figura incòmoda que trenca esquemes. Un polític que per convicció i que per defensar la legalitat va ser perseguit a Catalunya i executat a Burgos.
Des del moment en què es va cometre, l’any 1963, l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy, el fet ha provocat rumors sobre conspiracions. Cinquanta anys després, què en diu, la ciència moderna, de l’assassinat de Dallas ?
Un equip extraordinari d’experts intenta resoldre els misteris que encara envolten l’assassinat de Kennedy. Un cas que hauria d’haver estat senzill per a qualsevol policia, pel fet que el crim va ser comès amb claror de dia i davant de centenars de testimonis, es va convertir en el malson de qualsevol forense, perquè l’escenari del crim no va ser ben estudiat, l’autòpsia va ser polèmica i van matar un sospitós molt important mentre estava detingut.
L’assassinat de Kennedy va ser un moment crucial en la història dels Estats Units, i actualment encara no s’ha explicat del tot. Ara que ha passat mig segle, l’atemptat continua sent polèmic, ja que hi ha qui dubta que Lee Harvey Oswald actués sol, tal com va concloure la Comissió Warren. Aquest reportatge demostra la importància de tornar a analitzar les proves antigues fent servir la tecnologia i les eines actuals per intentar descobrir els secrets del passat i obtenir noves idees.
Els milers de súpers han aconseguit el gran repte d’aquest any: derrotar el malvat senyor Pla i i enviar el Biri Biri a casa seva. Quan passaven pocs minuts de la una del migdia, la nau espacial de la família del Birir Biri ha sobrevolat Barcelona i ha vingut a recollir el petit extraterrestre que va arribar de la Lluna.
L’ajut dels súpers ha estat decisiu perquè el Biri Biri es pogués retrobar amb els seus pares.
Una investigació oportuna i de gran abast sobre el paper dels mitjans de comunicació en la guerra quan es commemoren els 10 anys de l’inici d’un dels conflictes més controvertits del tombant de segle, el de l’Iraq.
El reportatge rastreja la història de la informació independent des de la carnisseria de la Primera Guerra Mundial fins a la destrucció d’Hiroshima i des de la invasió del Vietnam fins a la guerra de l’Afganistan i l’Iraq. A mesura que les armes i la propaganda són cada vegada més sofisticades, la naturalesa intrínseca de la guerra s’ha convertit en un ”camp de batalla electrònic”. Però, qui és el veritable enemic, avui?
Centrant-se en els conflictes a l’Afganistan i l’Iraq, Pilger reflexiona sobre la història de la relació entre els mitjans i el govern en temps de conflicte, que es remunta a la Primera Guerra Mundial, i explora l’impacte en la informació que es dóna a l’opinió pública i la pràctica de ”relacions públiques” que es fa avui sota l’aparença de militars reconvertits en portaveus de premsa.
Aquest Onze de Setembre té voluntat de tornar a ser històric, marcat per la cadena humana de més de 400 quilòmetres. És la Via Catalana cap a la Independència, sorgida de l’impuls de l’Assemblea Nacional Catalana.
Aquest Onze de Setembre té voluntat de tornar a ser històric, marcat per la cadena humana de més de 400 quilòmetres. És la Via Catalana cap a la Independència, sorgida de l’impuls de l’Assemblea Nacional Catalana.
Fa 24 anys, els països bàltics, Estònia, Letònia i Lituània, van protagonitzar una acció reivindicativa sense precedents: fer una cadena humana de més d’un milió i mig de persones que unís les tres repúbliques per cridar l’atenció mundial en favor de la recuperació de la seva independència i la superació històrica del repartiment territorial de l’est d’Europa entre l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica.
Inspirada en aquest precedent, l’Assemblea Nacional Catalana va decidir fer una rèplica a Catalunya en suport de les tesis sobiranistes. El repte també és majúscul: unir amb una cadena humana els 400 quilòmetres, a través d’un recorregut irregular i en alguns casos desdoblat, que separen les poblacions del Pertús i les Cases d’Alcanar.
Però de qui va ser la idea? Com es va preparar aquesta iniciativa que sens dubte tornarà a influir sobre el debat polític? «30 minuts» aborda un document d’urgència que, també amb la pinzellada de l’experiència bàltica, vol relatar el compte enrere de la Via Catalana: els dubtes d’última hora, els preparatius, el repte de la captura fotogràfica de la gran manifestació popular, el posicionament de la societat civil sobre l’acció… Un document viu, amb la veu dels testimonis, amb la vocació de servir d’instantània d’un esdeveniment que vol ser històric en el debat polític i en el procés de construcció nacional de Catalunya.
L’estelada va néixer entre els catalanistes radicals de principis del segle XX, els anomenats «separatistes». A més d’una bandera provisional, també ha estat considerada un símbol de combat; en alguns casos literal: va acompanyar els voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial, els partidaris de Macià que van intentar una insurrecció a Catalunya des de Prats de Molló o els milicians de la columna Macià-Companys durant la Guerra Civil.
També ha estat un símbol de la reivindicació catalanista en àmbits internacionals: va acompanyar els escrits dirigits pels nacionalistes catalans al president nord-americà Wilson i els participants en la conferència de pau de París posterior a la Primera Guerra Mundial; en diferents centres catalans d’arreu es va adoptar com a ensenya pròpia, la qual cosa va provocar la protesta de les autoritats diplomàtiques espanyoles, i fins i tot a la Constitució catalana aprovada a l’Havana en 1928 en presència de Macià es va fixar l’estelada com a bandera oficial de Catalunya.
Es recullen històries com la de l’estelada de seda que van regalar les dones catalanes de Cuba a Francesc Macià i que després l’hi van reclamar indignades perquè consideraven que el president les havia traït en fer-se «autonomista», o la de la foto d’una senyera penjada al telefèric de Montjuïc l’11 de Setembre de 1944 que va ser manipulada pels franquistes per convertir-la en una estelada i reclamar més mà dura contra els «separatistes». També s’explica el naixement, el 1968, en ple franquisme, de l’estelada amb l’estel vermell, creada pel PSAN -Partit Socialista d’Alliberament Nacional-, un partit independentista que volia remarcar el seu caràcter d’esquerra marxista.
Breakthru Films i Se-ma-for Studios, en col·laboració amb la directora guanyadora d’un BAFTA Suzie Templeton, i una orquestra filharmònica, porta aquest clàssic captivador i encantador a la pantalla gran.
Els polèmics avions militars nord-americans no tripulats, els drones, castiguen a la penombra de l’opinió pública diversos llocs del planeta a la recerca de cèl·lules terroristes d’Al-Qaeda. Més d’una dècada després del començament de l’anomenada guerra contra el terrorisme del president Bush i just 10 anys després de la sagnant aventura militar iraquiana, dues estratègies que van aconseguir el contrari del que pretenien, ens preguntem per la força d’Al-Qaeda.
Documental sobre l’exposició RAIMON, AL VENT DEL MÓN, celebrada a l’Arts Santa Mònica del 7 novembre de 2012 al 26 de gener de 2013 amb motiu del 50è aniversari de la primera actuació a Barcelona del màxim exponent de la Nova Cançó. La mostra recull obres d’art vinculades a la carrera de Raimon, d’autors com Miró o Tàpies, fotografies de cartells i portades de discs realitzades per fotògrafs com Oriol Maspons o Colita, i la col·lecció de cartells originals del propi autor. També hi trobarem discs, LP’s, CD’s i projeccions audiovisuals de les seves actuacions. L’exposició es completa amb el treball intel·lectual de l’artista, cartes, texts i articles que Raimon havia escrit per la revista Destino i pel Diario de Barcelona, juntament amb tots aquells documents que passaren pel filtre de la censura franquista.
Reportatge que inclou entrevistes amb l’equip tècnic i artístic de la producció televisiva “El retaule del Flautista”
L’espai explica què és i què significa el Barça pels seus socis i simpatitzants, i per què es diu que és més que un club. El reportatge destaca els lligams de l’entitat amb Catalunya i el seu paper d’altaveu d’un sentiment, que s’expressa, cada partit, en un escenari com el Camp Nou, recinte del qual es mostren espais emblemàtics com els vestidors, la capella, les graderies o el Museu. A més, també inicideix en la feina que el FC Barcelona fa a La Masia amb els nens del futbol base. Aquesta tasca és un mirall en el qual s’està mirant la Major League Soccer (MLS) dels EUA per millorar el nivell dels seus futbolistes, ja que considera que el model Barça és un model d’èxit i d’espectacle, que l’ha dut a ser el millor equip de futbol del món.
El reportatge compta amb les intervencions del president Sandro Rosell i els futbolistes Cesc Fàbregas, Gerard Piqué, i Leo Messi.
Després de la manifestació de l’Onze de Setembre i de la negativa de Mariano Rajoy a negociar el pacte fiscal, la política catalana ha fet un salt qualitatiu: s’han convocat eleccions anticipades i el Parlament, per majoria, ha aprovat que durant la pròxima legislatura es faci una consulta perquè Catalunya pugui decidir sobre el seu futur.
Però és viable, des del punt de vista jurídic, el camí de la independència? De quina manera pot convocar aquesta consulta, el Parlament? La Constitució espanyola és un mur infranquejable? Quines mesures prendrà el govern espanyol enfront de les iniciatives del govern i del Parlament de Catalunya? És possible arribar a una negociació amistosa? Catalunya podria continuar dins de la Unió Europea? Com és que al Quebec i a Escòcia es poden fer referèndums sobre l’autodeterminació i aquí no? La independència és viable, econòmicament?
En el programa, hi participen el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón; el ponent de la Constitució Miquel Roca; el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics i exvicepresident del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi-Sunyer; els professors de Ciència Política i experts constitucionalistes Ferran Requejo, Joan Lluís Pérez Fransech, Juan Carlos Gavara, Antoni Abat i Javier Pérez Royo; els economistes Núria Bosch, Ángel de la Fuente i Xavier Cuadras; la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, i l’alcalde d’Arenys de Munt i impulsor de les consultes pel dret a decidir, Josep Manel Ximenis.
La manifestació ”Catalunya, nou estat d’Europa” amb gairebé 2 milions de participants va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l’any 2012. Fou organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que ”el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya”.
