
Després de la declaració de la Rosa, l’Albert no pot creure que la seva ex-xicota l’hagi traït d’aquesta manera, culpant-lo a ell de tot. Ara és el torn de l’Albert que explica que la nit dels fets la Rosa…
Notice: Undefined variable: sessionId in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 118 Notice: Undefined variable: url in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 119
Després de la declaració de la Rosa, l’Albert no pot creure que la seva ex-xicota l’hagi traït d’aquesta manera, culpant-lo a ell de tot. Ara és el torn de l’Albert que explica que la nit dels fets la Rosa…
La jutgessa crida a declarar a la parella de la víctima, també agent de la Guàrdia Urbana, Rosa Peral. Explica que la nit dels fets, ella, les seves filles i el Pedro van arribar a casa al voltant de les 9 del vespre.
La tarda del 4 de maig de 2017, un excursionista que acostuma a sortir a caminar pel Pantà de Foix veu un cotxe cremat al voral d’un dels camins. El dia anterior no hi era. Decideix trucar als mossos qui, al seu interior, localitzen el cos d’una persona cremada.
La vida tranquil·la mai tornarà a ser la mateixa. És 1982 i el cos encarregat de portar a terme la investigació és el de la guàrdia civil, amb tanta voluntat com falta de preparació. Després de mesos posant potes enlaire gairebé tot el Montsià el cas s’arxiva sense cap culpable clar.
La nit del primer ball de Carnestoltes que es permet després de quatre dècades de dictadura franquista acaba en tragèdia a un petit poble del Montsià. Una família que passejava per la muntanya ha trobat el cos sense vida d’una noia.
El 21 de novembre de 2012 una dona es presenta al Centre d’Atenció Primària situat al carrer Rambla de Ferran de Lleida en estat de xoc i d’ansietat. El seu nom és Ángeles Sala Ruiz i assegura haver estat segrestada en el seu propi domicili.
L’Anna Permanyer és una psicòloga i mare de família. La tarda del 27 de setembre de 2004 es dirigeix a fer una breu gestió a l’edifici Atalaya, a la confluència entre Diagonal i Avinguda Sarrià de Barcelona.
L’Anna Permanyer és una psicòloga i mare de família. La tarda del 27 de setembre de 2004 es dirigeix a fer una breu gestió a l’edifici Atalaya, a la confluència entre Diagonal i Avinguda Sarrià de Barcelona.
El 21 de febrer de 2008 el servei de neteja d’un apartament que es renta a turistes al carrer Camprodon truca a la policia perquè s’han trobat el cos d’una dona estirat al sofà. La noia té una bossa al cap i està totalment nua.
El 8 de març de l’any 2000, en Josep, un home de 80 anys, torna a casa seva a Montgat després d’haver passat la jornada en un centre per a gent gran. Com cada dia, truca a la porta esperant que l’obri l’home que el cuida i que viu amb ell.
El 25 de juliol de 2009, mentre tota Catalunya està pendent de com avança el foc a la zona d’Horta de Sant Joan, quatre persones desapareixen. Són dues parelles que conviuen en una mateixa casa, a la urbanització de Ca n’Amat, Abrera, al Baix Llobregat.
El dilluns 9 de febrer de 2009 és un dilluns aparentment rutinari. A primera hora del matí la ciutat de Barcelona es prepara per començar la setmana amb un ambient fred d’hivern quan al carrer Santaló cantonada Travessera de Gràcia un home s’apropa per darrere a un altre i li dispara…
El Paco està preocupat pel seu client Ricardo Piris Piris. L’home és allò que es diu un parroquià de l’establiment que regenta a Lloret de mar, però fa uns quants dies que no el veu a la seva barra. És molt estrany perquè el Ricardo és un jubilat extremeny sense fills que si no és a casa seva, és al bar Pensión Rosi.
El jutge que instrueix el cas Jubany ordena la detenció de Muntsa Careta. La policia està convençuda que també hi ha prou motius per detenir la seva parella, Santi Laiglesia. És més, afirmen que probablement qui va matar la bibliotecària és ell, no ella.
El primer capítol del cas comença la matinada de l’1 al 2 de desembre del 2001, a Sabadell, amb una noia de 27 anys morta. És Helena Jubany i el seu cos apareix en un pati interior, nu i ple de cremades.
El novembre del 2004, els Mossos troben a Lleida el cadàver de Maria Isabel Bascuñana embolicat amb bosses d’escombraries al maleter del seu cotxe. Diverses pistes porten els investigadors fins a un vigilant de pàrquing.
El juny del 2006 la ciutat de Barcelona es va convertir en el tauler de joc d’una insòlita partida: més de dos-cents Mossos enfrontats a una ombra de la qual només en tenien una imatge borrosa. Una dona, ni gaire alta, ni gaire baixa, ni gaire gran, ni gaire jove, havia començat a assaltar dones grans als seus domicilis.
Josep Talleda surt en llibertat després de passar 10 anys a la presó. És l’any 2000. Tres anys més tard, el 2 d’abril del 2003, es presenta a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Girona amb el cos ple de cops i ferides, com si algú l’hagués apallissat…
La tranquil·litat es trenca a Sant Hilari Sacalm, la vila de les cent fonts, el diumenge 12 de juliol de 1987, quan és trobada morta una nena de 14 anys al voral d’una carretera, amb un cop molt fort al cap.
L’11 de gener del 2003 apareix morta una dona de 49 anys sota les escales d’un pàrquing del carrer Bertran de Barcelona. Es crea una gran alarma social a la ciutat: hi ha un assassí lliure que pot tornar a matar.
Quan el metge que feia el torn de matinada a les urgències de l’Hospital Sant Jaume d’Olot va veure aquelles taques a la boca d’una dona que acabava de morir es va negar a signar l’acta de defunció. Aleshores, encara ningú podia sospitar que aquelles petites taques eren només…
Els Mossos i la Guàrdia Civil continuen rere la pista dels dos fugitius. Els mitjans comencen a publicar històries sobre la relació que tenen entre ells i l’ascendència -gairebé de líder espiritual- de Brito sobre Picatoste.
A Lleida, el diumenge 14 d’octubre del 2001. Una parella de Mossos d’Esquadra són a l’Hospital Arnau de Vilanova custodiant un intern del Centre Penitenciari Ponent. En sortir, un home se’ls acosta, dispara als policies a boca de canó i fuig amb el presoner, a qui acaben d’enguixar el braç.
“El xoc” és una pel·lícula documental que permet conèixer de primera mà els esdeveniments històrics viscuts del 4 de juliol al 27 d’octubre del 2017 a Catalunya, en un retrat vertiginós dels moviments dels seus protagonistes.
Ha passat un any de l’1 d’octubre. En aquest temps, els fets i la història s’han precipitat. Però… hi haurà una generació marcada per l’1 d’octubre? Quin pes tindrà l’1 d’octubre amb el pas dels anys? Serà un dia més d’un llarg procés o tindrà un capítol a part en la història del país?
L’avinguda Diagonal de Barcelona ha esclatat amb el clam independentista de la Diada 2018, que s’ha fet amb el lema “Fem la República Catalana”.
El color corall ha estat un dels protagonistes de la manifestació d’aquest 11 de Setembre, que ha omplert la Diagonal de Barcelona
L’onada sonora organitzada per l’ANC i Òmnium Cultural ha tornat a ser multitudinària.
A Catalunya encara hi ha 5.063 famílies que reclamen un parent desaparegut durant la Guerra Civil. Per identificar el major nombre de casos possible i revertir aquesta situació, al juliol del 2017, es va endegar un pla d’excavació de les fosses de la Guerra Civil Espanyola que encara queden a Catalunya, i va crear el Programa d’Identificació Genètica, amb un banc que permet creuar les dades familiars amb les restes que es vagin localitzant. Actualment hi ha unes 500 fosses localitzades.
Què va passar a la mobilització davant de la Conselleria d’Economia i Hisenda a Barcelona el 20 de setembre del 2017?
Reconstrucció minuciosa d’una jornada en què, en resposta a múltiples escorcolls en seus de la Generalitat i a la detenció de 14 alts càrrecs del govern, hi va haver una enorme mobilització popular i reivindicativa davant de la Conselleria d’Economia i Hisenda a Barcelona.
El reportatge dona veu a molts dels activistes informàtics que van aconseguir mantenir viu el cens universal de votants durant el referèndum l’1 d’octubre contra atacs informàtics de primera magnitud. L’espai investiga alguns aspectes més desconeguts, com què hi havia al darrere de l’atac al referèndum, el paper de les grans teleoperadores espanyoles en la censura. Però el ciberactivisme voluntari va permetre el referèndum. Destapem la ciberguerra soterrada d’aquell dia.
Una conspiració policial va actuar contra el procés sobiranista. Proves falses, manipulació de dades, informes irregulars, agents secrets, filtracions interessades a la premsa, amenaces per obtenir informació confidencial.
Una operació policial opaca que ha estat actuant de manera anònima. Què és l’operació Catalunya? Qui la va impulsar? Existeix la policia política? S’ha fet a l’esquena de jutges i fiscals amb la idea d’intoxicar?