Quan el mes de febrer va sorgir la idea de fer una estelada humana, a cap de nosaltres no ens movia cap altre motiu que el de la reafirmació de pertinença al país. Volíem fer visible el nostre desig de compartir aquest anhel de llibertat que omple carrers, places i viles de punta a punta del nostre país. I fer-ho des d’Igualada i amb la gent d’Igualada, la nostra comarca i tots aquells altres amics que ens volguessin acompanyar.
“Fora de joc” és un documental promogut per la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes que aprofundeix en les maniobres del govern espanyol contra l’oficialització de les seleccions esportives catalanes. El propòsit del documental és mostrar, a través de testimonis, fets i documents, els entrebancs polítics que ha viscut l’esport català a fi d’evitar un duel esportiu Catalunya-Espanya. El cas de la Federació Catalana de Patinatge, admesa provisionalment al si de la Federació Internacional d’aquest esport al març del 2004 i expulsada un any i mig després a causa de les pressions polítiques espanyoles, és l’eix central del documental, tot i que també se centra l’atenció en altres esports, com ara el futbol, el rugbi, les bitlles i el futbol sala, cadascuna amb una història i uns resultats ben diversos en la lluita per l’oficialitat internacional. A “Fora de joc” podrem sentir el testimoni de representants de l’esport català, però també de federacions esportives internacionals que han viscut en la pròpia carn la pressió de les autoritats esportives espanyoles. A més, també s’ha aconseguit el testimoni de representants d’altes institucions esportives de l’esport espanyol, com ara l’exsecretari d’Estat per a l’esport, Santiago Fisas, o el president de la Federació Espanyola de Patinatge, Carmelo Paniagua, així com d’esportistes implicats en les diverses trames politicoesportives.
El Camp Nou ha viscut un concert històric. Van ser sis hores d’actuacions musicals, durant les quals el públic va tenir una participació activa. 90.000 persones van omplir l’estadi blaugrana per reivindicar el dret a celebrar una consulta per decidir el futur del país. 450 artistes van fer emocionar els assistents amb cançons que formen part de la memòria musical col·lectiva, amb algun duet singular i…
Per molts, vivim el període democràtic més llarg i sòlid de la història de l’estat espanyol i la monarquia de Joan Carles I ha estat decisiva per consolidar-lo. Del regnat de Joan Carles s’ha dit que era una “república coronada”, una manera d’expressar el suport que el monarca ha rebut de partits tradicionalment republicans, com el Partit Comunista i el PSOE. Un ampli espectre polític, que va de la dreta a l’esquerra, passant per una part del nacionalisme català, considera que la monarquia és garantia d’estabilitat i continuïtat. O dit d’una altra manera, prefereixen un rei neutral i sense poders que un president de la república vinculat a un partit.
Però també hi ha sectors que es declaren republicans i que creuen que darrere de la imatge amable i “campechana” de Joan Carles I s’amaguen aspectes que no es volen aclarir: sabia, el rei, les intencions colpistes del 23-F? Ha participat en fosques operacions financeres que han incrementat la seva fortuna? Els seus afers privats o els de la seva família han acabat repercutint en les arques públiques? Aquests grups opinen que, després de la mort de Franco, s’havia d’haver preguntat al poble espanyol si volia monarquia o república, el sistema legalment escollit el 1931 i enderrocat pel cop d’estat militar. Per ells, la III República és un deute històric.
una última part amb un clar protagonista: Lluís Llach. En un final apoteòsic, públic i artistes van acabar «Tossudament alçats».
Flashmob per la independència de Catalunya, realitzat el 18 de març de 2012 a les 12h a la plaça Catalunya de Barcelona. Més de 8000 persones van omplir el centre de la plaça Catalunya amb barretines, senyeres i estelades en una acció flasmob que va durar menys de 5 minuts. L’objectiu d’aquesta iniciativa és donar a conèixer arreu del món la necessitat que té Catalunya de ser independent per tal d’assegurar el seu futur com a nació. Tots els pobles tenen el dret a ser lliures i el deure de ser-ho. Espanya ens roba la llibertat i és i ha estat la ruïna moral, política i econòmica dels catalans. Perquè Catalunya sigui un país més just, més digne, més avançat, més obert i més responsable ha de disposar del dret a decidir. A una Catalunya amb futur li cal la independència.
Per molts, vivim el període democràtic més llarg i sòlid de la història de l’estat espanyol i la monarquia de Joan Carles I ha estat decisiva per consolidar-lo. Del regnat de Joan Carles s’ha dit que era una “república coronada”, una manera d’expressar el suport que el monarca ha rebut de partits tradicionalment republicans, com el Partit Comunista i el PSOE. Un ampli espectre polític, que va de la dreta a l’esquerra, passant per una part del nacionalisme català, considera que la monarquia és garantia d’estabilitat i continuïtat. O dit d’una altra manera, prefereixen un rei neutral i sense poders que un president de la república vinculat a un partit.
Però també hi ha sectors que es declaren republicans i que creuen que darrere de la imatge amable i “campechana” de Joan Carles I s’amaguen aspectes que no es volen aclarir: sabia, el rei, les intencions colpistes del 23-F? Ha participat en fosques operacions financeres que han incrementat la seva fortuna? Els seus afers privats o els de la seva família han acabat repercutint en les arques públiques? Aquests grups opinen que, després de la mort de Franco, s’havia d’haver preguntat al poble espanyol si volia monarquia o república, el sistema legalment escollit el 1931 i enderrocat pel cop d’estat militar. Per ells, la III República és un deute històric.
“Fora de joc” és un documental promogut per la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes que aprofundeix en les maniobres del govern espanyol contra l’oficialització de les seleccions esportives catalanes. El propòsit del documental és mostrar, a través de testimonis, fets i documents, els entrebancs polítics que ha viscut l’esport català a fi d’evitar un duel esportiu Catalunya-Espanya. El cas de la Federació Catalana de Patinatge, admesa provisionalment al si de la Federació Internacional d’aquest esport al març del 2004 i expulsada un any i mig després a causa de les pressions polítiques espanyoles, és l’eix central del documental, tot i que també se centra l’atenció en altres esports, com ara el futbol, el rugbi, les bitlles i el futbol sala, cadascuna amb una història i uns resultats ben diversos en la lluita per l’oficialitat internacional. A “Fora de joc” podrem sentir el testimoni de representants de l’esport català, però també de federacions esportives internacionals que han viscut en la pròpia carn la pressió de les autoritats esportives espanyoles. A més, també s’ha aconseguit el testimoni de representants d’altes institucions esportives de l’esport espanyol, com ara l’exsecretari d’Estat per a l’esport, Santiago Fisas, o el president de la Federació Espanyola de Patinatge, Carmelo Paniagua, així com d’esportistes implicats en les diverses trames politicoesportives.
Òmnium cultural és el nom d’una entitat catalana creada per la societat civil per superar les limitacions que el règim franquista imposava a la llengua, la cultura i el poble de Catalunya.
Òmnium celebra aquest any el cinquantenari de la seva fundació amb una sèrie d’actes que han evidenciat l’evolució que ha viscut l’entitat en aquest mig segle. Cinquanta anys donen per molt i el seguiment detall seria inabastable, però si es mira amb perspectiva, resulta que la història d’Òmnium és a la vegada la història del país i la de les tres generacions que hi ha conviscut.
Reportatge exclusiu en el que es fa un intens i detallat recorregut per l’interior de l’edifici estrella de la Ciutat Esportiva durant tot un dia ensenyant les diferents activitats que fan els 74 residents que ara mateix hi viuen: les habitacions, la cuina, el menjador, la sala de jocs, les aules d’estudi, etc. Amb una atenció especial a la particular estructura, tan interior com exterior, de l’edifici.
En el programa es recullen les opinions del director de la Masia, Carles Folguera; el director del futbol formatiu del Barça, Guillermo Amor; l’entrenador del Juvenil ‘A’, Òscar García; el coordinador pedagògic, Rubén Bonastre; l’arquitecte que va dissenyar l’edifici, Josep Llobet; la tutora de batxillerat, Pilar Gobierno; la professora de castellà, Leire Crowley; el cuiner, Fernando Redondo i el conserge, Ferran Gómez.
A través dels seus comentaris veurem la importància que es dona a la formació esportiva dels residents i a la formació acadèmica, però sobretot, descobrirem que el més important de tot per als responsables de l’equip educatiu de la Masia és la formació i l’educació de les persones basada en la transmissió dels valors del Barça.
Lionel Messi ja ha marcat més de 200 gols amb la samarreta del Barça. El canal Esport3 emet un programa, d’una hora, que repassa els moments més vibrants de les actuacions del golejador argentí, des del dia del seu primer gol contra l’Albacete (1 de maig del 2005) fins al darrer partit de lliga jugat pel de Rosario a l’estadi de San Mamés de Bilbao (6 de novembre del 2011).
Durant aquests sis anys, Lionel Messi:
– ha marcat 158 gols amb la cama esquerra
– 35 amb la dreta
– 8 de cap
– 18 de penal
– 1 amb la mà! I 1 amb l’escut!I s’ha convertit:
– en el rei dels “hat-trick”: n’ha fet 13
– en el malson d’Iker Casillas: 13 gols al Reial Madrid
– el botxí de l’Atlètic de Madrid: és l’equip que més gols ha rebut del davanter argentí: 17 (3 “hat-trick”)
– Ha marcat un pòquer de gols (4) en una nit històrica de Champions contra l’Arsenal“Messi 200” és un recull d’aquests grans moments a través de gols; musicals; opinions de companys, futbolistes rivals, entrenadors d’altres equips…
Una llengua que camina demostra que l’avanç en la normalització lingüística al País Valencià és conseqüència del naixement de l’ensenyament en valencià fa més de 25 anys. El documental deixa en evidència que no hi una implantació òptima, arreu del territori valencià, dels programes d’ensenyament en valencià perquè el govern autonòmic posa continus entrebancs a la seua extensió generalitzada.
No obstant, el prestigi de l’ensenyament en valencià és indubtable i, malgrat que s’han fet i s’estan fent intents de marginar-lo, per part de l’administració valenciana, la societat el valora i el defensa.
Després de més de 25 anys, les primeres generacions de valencians que han estudiat en la nostra llengua són persones adultes que fan tots els possibles per viure en català a casa, al carrer i al treball. Aquesta idea és la que ha donat nom al documental Una llengua que camina. La vivesa del valencià la sustenten les persones i el camí ferm de la normalització és real gràcies als passos, al compromís individual de multitud de ciutadans que incorporen el català als diferents àmbits de la vida, que el fan útil i necessari. Són avanços lents, com qui camina per una costera, però ferms i efectius.
El dia 28 de maig de 2011, el Barça torna 19 anys després a l’Estadi de Wembley de Londres, on va guanyar el 1992 la primera Copa d’Europa de la història del club. El Barça va guanyar la quarta Lliga de Campions davant del Manchester United, repetint així la final del 2009 Lliga de Campions, amb un resultat final de 3 a 1 amb gols de Pedro, Messi i David Villa i el gol de l’honor del Manchester United de Wayne Rooney. Amb aquesta quarta Lliga de Campions, Josep Guardiola entra a la història del futbol com l’entrenador més jove en guanyar dues Champions Leagues.
L’aventura del Romànic descobreix els secrets d’un segle de recuperació d’un art genuïnament català. En aquests cent anys, les obres del romànic català han viscut una autèntica peripècia en què no ha faltat de res: robatoris, vendes clandestines, espoliació i exili, el retrat d’un segle convuls a Catalunya en què l’art va patir les seves conseqüències. Testimonis inèdits ens expliquen aquest periple farcit d’anècdotes i fets que mostren la tenacitat d’uns per preservar l’art propi del país i la cobdícia d’altres per apropiar-se d’un tresor. En resum, un documental que ens porta de Barcelona al Pirineu, passant per Nova York i Boston.
El 22 de novembre del 2010 es van commemorar els 10 anys de la proclamació de les esglésies de la Vall de Boí com a Patrimoni de la Humanitat, per part de la Unesco. Al mateix temps, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), acollidor de la col·lecció d’art romànic més important del món, celebrava els 75 anys d’existència, partint de la inauguració del Palau Nacional l’any 1929.
Des d’adquisicions de col·leccionistes fins a vendes a l’estranger passant per l’espoli i els tèrbols moviments que durant una època es van moure darrere d’un aparent interès per l’art. Tot això, seguint els recorreguts no sempre plàcids d’uns tresors artístics medievals fins arribar al seu descans en els museus que ara els acullen.
El dia 28 de maig de 2011, el Barça torna 19 anys després a l’Estadi de Wembley de Londres, on va guanyar el 1992 la primera Copa d’Europa de la història del club. El Barça va guanyar la quarta Lliga de Campions davant del Manchester United, repetint així la final del 2009 Lliga de Campions, amb un resultat final de 3 a 1 amb gols de Pedro, Messi i David Villa i el gol de l’honor del Manchester United de Wayne Rooney. Amb aquesta quarta Lliga de Campions, Josep Guardiola entra a la història del futbol com l’entrenador més jove en guanyar dues Champions Leagues.
“Seduïts pel Pep”, un programa centrat en la figura de l’entrenador Pep Guardiola i els seus èxits a la banqueta del Barça. Es fa un intens recorregut al voltant de la seva personalitat seductora, a través de les reflexions de diferents personatges, molt lligats al tècnic blaugrana: el seu amic David Trueba; el seu “àngel de la guarda” Manel Estiarte; la seva germana Francesca Guardiola; els seus capitans al vestidor; Carles Puyol, Xavi Hernández i Andrés Iniesta; el seu entrenador favorit, Juan Manuel Lillo, el periodista Ramon Besa i l’home que el coneix fins a l’últim detall; i el seu “alter ego” a “Crackòvia”, l’actor del “Crackòvia” Pep Plaza.
Tots ells interpreten i expliquen la particular manera de fer i de ser de l’autèntic líder de l’actual Barça. Aquest programa especial del departament d’Esports ha estat realitzat per l’equip del programa “Zona Zàping”, i pels creadors del vídeo motivador de la final de la Champions de Roma del 2009
Fa vint anys Albert Om era el subdirector del diari “El 9 Nou”, diari comarcal de Vic, i tenien la redacció a 150 metres de la caserna on va tenir lloc l’atemptat. Per tant, va ser un dels primers periodistes que van arribar al lloc dels fets. En aquell moment ho va explicar com va poder, de pressa, i la idea era, vint anys després, tornar-ho a fer però amb un punt de reflexió.
L’impacte emocional va ser tan fort que pràcticament no podies ni reflexionar-hi. Estaves per la tragèdia humana de nou persones mortes, cinc d’elles menors d’edat. Vint anys després s’ha fet un acostament, una lectura més d’interpretació de quines han estat les conseqüències polítiques que va tenir aquell fet.
Reportatge sobre gols de Lionel Messi a la Lliga, des de el seu primer gols fins al número 100.
El dia de Nadal de 2003, en Pasquale Scaturro i un equip d’exploradors inicien una gesta històrica per convertir-se en els primers en completar un descens total a través del Nil Blau, des de les fonts fins a la intersecció amb el Nil Blanc i, a partir d’allà, fins a la desembocadura al mar Mediterrani. Quatre mesos després, el 28 d’abril a les 7:01am, en Pasquale i el seu company d’expedició Gordon Brown, van arribar al Delta i a les platges d’Alexandria, convertint-se en els primers en tota la història en assolir aquest viatge de prop de 5.000 kilòmetres.
Aquest increïble viatge és la base d’El misteri del Nil, la primera pel·lícula catalana en gran format.
Amb la globalització i la democratització s’ha produït l’emergència de les nacions sense estat que aspiren a decidir el seu propi futur constitucional perquè:
a) No volen sotmetre les seves decisions a unes estructures estatals que no acullen el dret de la diferència (cultural, lingüística, econòmica, històrica).
b) Els estats centrals representen un topall a les pròpies capacitats de desenvolupament i no són interlocutors vàlids davant els organismes internacionals.
c) La independència és un dret democràtic. És la mirada d’un entomòleg que estudia la viabilitat d’uns processos que Occident, malgrat les resistències, sembla que viurà en els pròxims anys.“Adéu, Espanya?” és un treball que compara la realitat de Grenlàndia, Escòcia i el Quebec amb Catalunya. Per fer-ho, el documental es pregunta: la independència/secessió és democràtica? El segon interrogant que formula “Adéu, Espanya?” és: els processos d’independència són jurídics – emparats en clàusules legals- o polítics –fruit d’una negociació?
“El llegat de Laporta” fa un repàs i un balanç del seu mandat.
Amb el suport d’una entrevista en exclusiva i les imatges més significatives d’aquests set anys, el treball analitza la gestió del club des del 2003 fins al traspàs de poders al nou president, Sandro Rosell. Hi ha una anàlisi dels grans encerts (resurrecció del club el 2003, gestió esportiva, guerra als violents, Unicef…), i també una dels moments més polèmics (dimissió de directius, moció de censura, projecte Foster…). I al llarg del documental, Joan Laporta parla també de Catalunya, de la família i del seu futur.El documental, a més, ofereix imatges de dos rodatges inèdits. D’una banda, el del seguiment que se li va fer durant 24 hores, el 15 de maig passat, dia del seu últim partit de la Lliga a la llotja del Camp Nou com a president, i jornada en què el Barça va guanyar per 4-0 el Valladolid i es va proclamar campió. I de l’altra, el d’un viatge pel Museu del Barça, ple d’emocions i d’imatges inoblidables.
La bona sort no és que ens toqui la loteria; això és atzar, i l’atzar no el podem controlar. És per això que, en aquest capítol del “Bricolatge emocional”, treballarem aquest nou concepte, que, en definitiva, fa referència a la voluntat i l’esforç personal que contribueixen a assolir objectius determinats. Els especialistes ens donaran eines per aconseguir les nostres fites. I sabrem, per exemple, si l’empresari Justo Molinero ha arribat on ha arribat fruit de l’atzar o si hi ha una feina i una perseverança intensa al darrere.
Existeix la parella ideal? Els experts asseguren que no, però que val la pena intentar buscar algú que s’hi aproximi. La qüestió radica a saber què és el que hem de buscar i com ho hem de fer. És millor que sigui algú que s’assembli a nosaltres, o que sigui radicalment diferent? El més important en una parella és el se*e o l’amistat? Tots aquests dubtes i d’altres els aclarirem en el programa dedicat a la parella ideal, en què s’oferiran totes les eines per trobar parella i per esbrinar si la que tenim és la que ens convé més. Un capellà que va penjar els hàbits per amor a una dona i l’experiència de l’escriptor Lluís Racionero, que s’ha casat sis vegades, ens ajudaran a entendre millor aquestes relacions personals.
Dir “no” és difícil, però és possible. Per què ens costa tant? És possible aprendre a dir que no sense resultar ofensius? Sociòlegs i psicòlegs donaran resposta a aquestes qüestions i detallaran les pautes que cal tenir en compte per poder expressar les nostres voluntats i opinions en llibertat. Dir “no” és, en definitiva, això, i no sempre és fàcil. El testimoni de Quim Monzó il·lustrarà aquest capítol i ens explicarà quines són les eines que utilitza per dir que no.
