Arxiu de la categoria: Teatre
La Competència en color – 1×09 – (01-06-2012)
La Competència en color – 1×10 – (29-06-2012)
La Competència en color – 1×11 – (20-07-2012)
La Competència en color – 1×12 – (28-09-2012)
La Competència en color – 1×13 – (26-10-2012)
La Competència en color – 1×14 – (30-11-2012)
La Competència en color – 1×15 – (04-01-2013)
La Competència en color – 1×16 – (25-01-2013)
La Competència en color – 1×01 – (30-09-2011)
La Competència en color – 1×17 – (22-02-2013)
La Competència en color – 1×02 – (28-10-2011)
La Competència en color – 1×18 – (22-03-2013)
Terra baixa
En Manelic, un home senzill i primitiu, és cridat per casar-se amb la Marta, una noia de la terra baixa que fins aleshores havia estat obligada a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, en Sebastià, el qual pretén continuar-les més enllà del que per a ell és un matrimoni de conveniència. La Marta, envilida per la relació forçada amb en Sebastià, troba en l’amor d’en Manelic la força per esdevenir lliure i trencar la dependència que la subjectava a en Sebastià. Aquest enfrontament de la dona amb l’autoritat de l’amo, en un món que encara es regeix per les relacions de poder, desencadena un drama que acaba amb la mort d’en Sebastià a mans d’en Manelic. En el rerefons de l’obra es percep l’ambient de la societat rural a la Catalunya de l’època, on els camperols havien de suportar una feixuga dependència dels amos de les terres. Contra aquesta situació, Guimerà crea el mite de la Terra Alta, un món incontaminat, on no existeix el mal i d’on surt l’heroi que s’oposa a la corrupció de la terra baixa i venç el mal.
Sit
SIT o els increïbles homes-cadira és una ficció sobre la història de la cadira, dels seus usos i de les situacions quotidianes en què està present, des del seu invent fins als nostres dies, contada per uns personatges inventats anomenats els Chairwood, que alhora pertanyen a la saga dels primers homínids que van utilitzar la cadira no sols per asseure’s i descansar sinó també per a les seves primeres relacions socials com per exemple el teatre.
Terrrific
Sentint-ho molt no podem avançar-li cap dels esdeveniments en què pròximament es veurà involucrat. Vostè ha elegit lliurement presenciar aquest espectacle així que, sens dubte, ja sap a que atenir-se i, si no ho sap, no té mes que consultar una qualsevol de les moltes estadístiques que s’han publicat sobre l’efecte del nostre espectacle en l’espectador mig, per deduir que el tant per cent d’atac d’histèria o l’elevat índex de taquicàrdies durant una de les nostres representacions no són dades casuals. No bromegem, és la seva ultima oportunitat per abandonar aquesta obra. Si decideix continuar sàpiga que només podrà elegir entre dues opcions: morir de por o de rialla.
Exit
Exit es basa en els còmics que mes ens han impressionat: Chaplin, Keaton, Lloyd, Tati, Marx i molts mas clowns que van pel carrer sense tenir consciència de ser-ho. És el nostre primer espectacle mono-temàtic. El tema Exit va venir donat per una intensa setmana de pont aeri. L’acció es desenvolupa en l’hall d’un aeroport i a l’interior d’un avió; dos únics ambients pels quals es mouen incessantment mes de trenta personatges (pilots, turistes, hostesses, executius, pensionistes…), interpretats per només tres actors.
Slastic
Slastic, és el nom d’una imaginària marca d’articles esportius que posa titulo a l’espectacle, que pren forma de publi-reportatge d’hora i mitja, i que ens serveix de “excusa” per presentar el tema esportiu sense caure en li reiteració de la competitivitat i la violència, i tractar-ho amb l’especial humor del Tricicle. Situacions que de vegades són una paròdia de la realitat i altres que s’allunyen absurdament, amb l’únic propòsit de fer riure.