Lord Canterville convida a l’empresari nord-americà Hiram S. Otis i a la seva família a passar el cap de setmana al seu antic Castell prop d’Ascot, Anglaterra. Lord Canterville, propietari del Castell, adverteix els nous habitants que el fantasma de Sir Simon de Canterville, vaga per la casa.
En un temps i un país indeterminats, dues parelles, en Bret i l’Eliana i en Fabi i la Selena, viuen cadascuna empresonades en una cel·la. Permanentment són vigilats per un carceller a qui anomenen No, situat sempre a l’estret passadís entre ambdues cel·les.
23 d’abril. Sant Jordi. Una urbanització de cases aparellades al Vallès Occidental. El dia s’allarga, comença el bon temps. Els veïns surten a arreglar el jardí, a fer l’hort, a dinar a fora. Una família de classe mitjana catalana es troba al jardí de la casa del Jordi i la Carme.
La màgia de la revetlla del solstici d’estiu torna amb Nit de Sant Joan, després de 30 anys de la seva estrena. Un format de revista galàctica, amb esquetxos i cançons que transcorren durant la nit del solstici d’estiu.
La versió s’adapta als nous temps, potenciant-ne l’impacte visual i escènic, tot i que està ambientada en els anys 60 i té una estructura pròxima al gènere de revista mantenint el toc naÏf de la versió de 1981.
L’any 1789, el poble de França es mor de gana i és castigat per una noblesa autoritària i injusta. Els ciutadans francesos, molestos amb aquesta situació, es comencen a plantejar una necessitat de canvi. La nostra història se centra en la vida de dos germans bessons separats des de la seva infantesa: René i Louis.
“Mar i cel” és una història de pirates i cristians tancats dins d’un vaixell perdut enmig del mar. La perfecta metàfora del món on els seus habitants segueixen entestats a fer la guerra, odiar-se i destruir-se. L’amor impossible entre Saïd i Blanca per la pertinença de cada un d’ells a uns mons històricament irreconciliables, enfrontats pel passat, per la religió i per la impossibilitat de bastir un futur conjunt.
Cop de rock és un missatge d’amor, d’admiració, i d’agraïment a les bandes mítiques que van fer possible el miracle del rock català a principis de la dècada dels 90 del segle XX i fins als nostres dies. També és un missatge d’estímul i record a un públic enfervorit que va omplir a vessar els recintes on tocaven, i que, amb el seu suport i amb l’expressió dels seus desigs i sentiments, van modelar i donar sentit a aquest moviment musical que va moure tota una generació.
Els tres representants de Dagoll Dagom es reuneixen per decidir quins fragments de les seves obres han de ser coneguts per la posteritat. Amb aquest objectiu, elaboren un documental i el tanquen en una «Càpsula del temps». Però els catalans del futur no semblen gaire interessats a conèixer la història d’aquesta companyia teatral que ha complert 40 anys. Un documental fora del comú amb la ironia característica de Dagoll Dagom
Els fragments dels musicals de la companyia que es podran veure al documental són de: «Yo era un tonto» (1974), «Nocturn per a acordió» (1975), «No hablaré en classe» (1977), «Antaviana» (1978), «Nit de Sant Joan» (1981), «Glups» (1983), «El Mikado» (1986), «Quartetto da Cinque» (1987), «Mar i Cel» (1988), «Flor de nit» (1992), «Historietes» (1993), «T’odio, amor meu» (1995), «Pigmalió» (1997), «Els Pirates» (1997), «Cacao» (2000), «Poe» (2002), «La Perritxola» (2003), «Boscos endins»(2007), «Aloma» (2008), «Cop de rock» (2011), «La família irreal» (2012), «Super3: el musical»(2013).
Pel que fa a les sèries, el documental inclou fragments d’«Oh Europa» (1993), «Oh Espanya» (1996), «La memòria dels Cargols» (1999), «Psicoexpress» (2001) i «La Sagrada Família» (2011).
Els personatges de la família reial del programa d’humor «Polònia» se’n van al teatre per representar una comèdia esbojarrada on la sàtira i la ironia es combinen amb números musicals i en la qual podrem veure com se’n surt la nostra monarquia com una família real. La Casa Reial ha estat desposseïda de tot privilegi i implantada sense concessions a la societat actual, esdevenint una família real que suporta, com totes, el pes de la crisi, l’atur ferotge, el venciment de la hipoteca i els abusos dels que manen.
Les peripècies d’una família molt peculiar. Entre les seves vicissituds com a comuns mortals, s’han intercalat els problemes que han afectat la Casa Reial durant els últims temps: l’accident de Froilán, la cacera del rei o el «cas Urdangarín» són alguns dels episodis que han traslladat a l’escenari els creadors de l’obra.
L’acció de l’obra arrenca amb una cimera convocada pel president Artur Mas (Bruno Oro) en un hotel, per tal de decidir el futur de Catalunya. Els líders sobiranistes es reuneixen, vigilats de prop per Duran i Rajoy. El desenllaç resulta inesperat per a tothom.
L’espectacle, esquitxat de versions humorístiques de grans èxits musicals, combinarà la sàtira política del Polònia amb ingredients més teatrals i vodevilescos.
Mar i Cel arriba a les seves 1.111 funcions i en el marc del seu 40 aniversari Dagoll Dagom ho celebrar amb una gran festa teatral i musical. El dilluns 13 d’abril, al Teatre Victòria de Barcelona, es va enregistrar aquest espectacle on l’actual companyia de Mar i Cel va oferir un espectacle amb números originals especialment preparats per l’ocasió, tot repassant temes operístics i de grans musicals. L’espectacle va comptar també amb la participació especial de tots els actors i actrius que han format part de les tres produccions de Mar i Cel.
L’espectacle tracta de dos amics que enceten una conversa i arriben a dir-se allò que no es diu normalment per convenció social i per la por de fer el ridícul. Només per l’efecte del llenguatge es va creant una situació insòlita, amb posicions irreconciliables entre tots dos.
La Núria i l’Elena són dues dones amb comptes pendents; dues amigues separades per l’amor d’un home i el destí d’una pàtria. Dues dones atretes sense remei per l’encís d’una ciutat prodigiosa; una ciutat rosa de foc, blava i vermella. El seu retrobament, la darrera batalla entre totes dues, tindrà lloc en una Barcelona que respira, malgrat tot, les cendres d’una època daurada. Totes dues hauran de posar en solfa allò que les apropa i allò que les separa, amb el ressò d’una guerra estúpida i sagnant com a teló de fons.
El nom de «Garrick» –un títol en principi estrany– té dues virtuts: la tercera és que segueix el costum que els seus espectacles acabin amb «ic», i la quarta és que fa referència a David Garrick, un cèlebre comediant anglès del segle XVIII a qui, segons diuen, els metges enviaven els seus pacients més deprimits perquè recuperessin les ganes de viure.
«Garrick» és un espectacle-conferència sobre la mecànica de l’humor, que permet al Tricicle desenvolupar diferents tècniques dramàtiques –algunes de les quals inèdites a la companyia– amb l’únic objectiu d’aconseguir que el públic experimenti en la seva pròpia carn els beneficis de riure.
Amb motiu del seu trentè aniversari, Dagoll Dagom presenta una readaptació de “Mar i Cel”, estrenada el 1988 i basada en l’obra d’Àngel Guimerà. Un relat sobre l’amor tràgic de Blanca, una noia cristiana, i Saïd, un corsari morisc, en un vaixell perdut enmig de la
Mediterrània. És un espectacle de lluita entre dos mons, dues cultures irreconciliables, i és també una bella història d’amor que la intransigència torna tràgica; és una història d’incomprensió situada en el segle XVII que per desgràcia té innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim.
Relat sobre l’amor tràgic de Blanca, una noia cristiana, i Saïd, un corsari morisc, en un vaixell perdut enmig de la Mediterrània. És un espectacle de lluita entre dos mons, dues cultures irreconciliables, i és també una bella història d’amor que la intransigència torna tràgica; és una història d’incomprensió situada en el segle XVII que per desgràcia té innombrables paral·lelismes amb el món en què vivim.
”Canigó” és una producció de Màrmara Comunicació feta expressament per a televisió que parteix de l’obra de Jacint Verdaguer i que va portar a escena ara fa un any l’actor Lluís Soler, amb música d’Eduard Iniesta. Rodada a una masia del Montseny, Lluís Soler re-interpreta diversos cants de ”Canigó” i podem apreciar matisos de veu i gestuals diferents a la posada en escena teatral.
”Canigó” és un text arrelat a una cultura, a una geografia molt concreta. Darrere d’unes històries de crueltat, honors i amors, amaga uns valors, una entitat de “tribu”, un orgull de cultura.
L’història es desenvolupa en un teatre on es projecta una pel·lícula protagonitzada per la nena prodigi Estrellita Verdiales, una òrfena de 17 anys que coneix Jean François, un noi francès estudiant de medicina, en un viatge d’estudis a Barcelona.
La parella s’enamora i Jean François la convida a visitar París, on l’obsequia amb un pastís d’aniversari que té una gàbia amb dos coloms. El fet provoca una tragèdia, ja que l’Estrellita es queda cega en caure-li en un ull els excrements d’un dels coloms. Mentrestant, el jove li declara el seu amor i promet fer tot el possible per curar-la.
La pel·lícula no agrada als espectadors, que manifesten de manera sorollosa el descontentament, fins al punt que hi ha dos espectacles paral·lels: el dels actors i el dels espectadors de la pel·lícula.
Manicòmic es el primer espectacle creat pel TRICICLE i va marcar una línia d’humor senzill, absurd, sorprenent i desinhibit que ha caracteritzat a la companyia durant els més de 20 anys d’existència.
Els sketchs són: ECS!, suïcidi, gags, l’illa i Jango.
El Tricicle es fa completament responsable si no els agrada l’espectacle (crítics a part). No està permès llançar objectes contra el seu reproductor de DVDs.
