Robert Langdon, un especialista nord-americà en simbologia de molt de renom és a París fent una conferència. El conservador del Louvre, Jacques Saunière, l’ha citat però no es presenta a la trobada. A mitja nit, la policia va a buscar Langdon a l’hotel ja que Saunière ha aparegut assassinat i ell n’és el principal sospitós.
Nova versió llarga
Quan veu la dutxa que en Jeffrey va instal·lar a can Fourmile, la Mildred burxa en George per tal que ell faci el mateix al seu bany. Com que en George, pobret, no sap ni per on començar, no se li acut cap altra cosa que trucar el sapastre d’en Jerry, el seu amic de l’ànima. El que no sap en George és que en Jerry no té gaire més coneixements que ell.
Un noi rep una nova i estranya mascota. Les instruccions són clares respecte el que pot menjar, i quan, però inadvertidament trenca les regles i es converteix en un monstre imparable.
Noves versions
La Jenny ha sentit adoració per l’ídol del rock en Jason Masters d’ençà que té ús de raó. Per tenir l’oportunitat de veure’l, accepta una feina d’estiu a l’illa tropical de Sant Lucas. Quan per fi arriba en Jason, la Jenny es queda bocabadada i s’esmuny de polissó en un exclusiu creuer.
En Doraemon vol prendre’s un descans per Cap d’Any, així que treu un geni com a substitut perquè ajudi en Nobita. Però el geni no té gaire experiència i ha de demanar ajuda a en Doraemon per a qualsevol cosa, fins al punt que no hi ha manera que en Doraemon pugui descansar.
“Bao” explica la història d’una mare amb el «síndrome del niu buit» que trobarà una segona oportunitat amb un «Dim sum», petit mos del menjar asiàtic.
En Bob Parr visita la dissenyadora de vestuari per a superherois, l’Edna Moda, perquè l’ajudi amb el seu bebè Jack-Jack a qui l’energia li surt pels descosits, l’Edna treballa tota la nit per dissenyar un vestit que aprofiti i controli els poders aparentment infinits del bebè.
Déu existeix. Viu a Brussel·les amb la seva dona i la seva filla de 10 anys, Ea, germana menor de Jesucrist. No és un Déu caritatiu i de bon cor, ans al contrari: es tracta d’un malparit cruel que gaudeix amb les putades que fa als humans i que maltracta la pròpia família.
La relació amb l’Elisa, cantant famosa, acaba també en desgràcia per culpa de l’Eduard. Ell, un cop més, ha provocat indirectament una desgràcia. Desolat, torna a veure la doctora Everest i li demana una última oportunitat. Aquesta vegada no només demana veure la seva dona Elisa sinó sobretot els seus fills estimats, que enyora tant: la Carla i el Jan.
Charles Mayo és un dels millors agents de la DEA infiltrant-se en grups mafiosos, sense que l’hagin descobert mai. En el transcurs d’una missió, que ha acabat en massacre, està a punt de morir. Això el desequilibra, i per aquest motiu ha de seguir sessions de psicoteràpia.
La humanitat va perdent la guerra contra els Kaijus, unes enormes bèsties que sorgeixen del fons de l’oceà Pacífic i que en cada atac destrueixen ciutats i maten desenes de milers de persones.
En Billy i la Kate treballen a Nova York a l’empresa d’alta tecnologia del magnat Daniel Clamp. Ella fa de guia als visitants a qui ensenya les meravelles amb què treballa el seu cap i Billy té la feina condicionada per un executiu tafaner.
Amb la seva feina, en George gaudeix multant el barri sencer. Prenent una pinta al pub, un jove desconegut se li acosta. Pel que sembla, en George va tenir relacions amb sa mare en 1945 i nou mesos després va néixer ell. En George, per tant, té tots els números per ser el pare que mai no va conèixer. Quan s’assabenta la Mildred, no s’ho creu pas. En George, en canvi, se’n sent orgullós.
La Mónica aconsegueix feina en una prestigiosa agència de comunicació gràcies a la seva millor amiga, la Laura. El seu cap, un poderós executiu, se n’adona ràpidament del seu elevat grau de competència i la converteix en la seva “mà dreta”. La Mónica gaudeix d’aquest lloc de treball fins que el seu cap comença a assetjar-la sexualment. La seva vida comença a convertir-se en un infern.
La mare dels increïbles, la Helen, ha de liderar una campanya de superherois mentre que el pare, en Bob, s’haurà d’ocupar dels seus fills. Quina de les dues feines serà més feixuga? Una nova aventura de la família de superherois.
Bill se sent d’un altre planeta cada vegada que es troba amb la família de la seva dona. La seva esposa Jessica és encantadora, però no pot dir el mateix del pare i del germà, propietaris del banc en el que treballa Bill.
Lluís Llach, el 1993, celebrava els 25 anys de carrera, i en aquell concert va interpretar, en la primera part, alguns dels seus temes més coneguts, com “El bandoler” o “Amor particular”, i va deixar els nous temes, creats conjuntament amb el poeta Miquel Martí i Pol. TV3 va ser testimoni d’aquesta fita musical històrica.
Fa16 anys, troben la Pauline morta en un cobert abandonat on quedava en secret amb el Raphaël. El noi, que llavors tenia 22 anys, fill de bona família, és acusat, jutjat i condemnat per l’assassinat. Quinze anys més tard, surt de la presó i demana la revisió del judici per provar la seva innocència.
En una nova realitat, l’Eduard accedeix a una faceta de la seva dona Elisa desconeguda per ell: ara ella és una gran cantant, molt reconeguda. A les portes del Palau de la Música, l’Eduard i l’Elisa es retroben i refan la seva història d’amor apassionat.
El Consell Intergalàctic d’Éssers Superiors ha descobert la Terra i decideix que cal avaluar si aquest planeta mereix continuar existint. Seguint el procediment habitual, escullen a l’atzar un habitant i li transfereixen el poder de fer absolutament tot el que li plagui durant deu dies. Depenent de quines decisions prengui el subjecte en aquest període salvaran o destruiran la Terra.
Els Roper estan de sort. Després d’uns quants intents infructuosos, la Mildred convida a sopar els Fourmile i aconsegueix que vinguin. Increïblement, en George té una entrevista de feina per fer de guàrdia urbà i l’accepten.
La Janine veu com la seva vida feliç s’enfonsa després de patir un assalt al metro i presenciar una violació. Mirant de trobar la pau i fugir del dolor, descobrirà el seu costat més fosc.
A Tanna, una remota illa del Pacífic envoltada de boscos, viu la tribu dels Yakel. La Wawa, neta del xaman, i en Dain, net del cap de la tribu, estan enamorats i somien en construir un futur plegats. Després de l’imprevist i violent atac dels Imedin, una ètnia rival, les dues tribus negocien un acord de pau.
El Gran Flamarion és un tirador excepcional que protagonitza un dels números més brillants d’un espectacle itinerant de varietats. Participen com a ajudants en la seva actuació el matrimoni format per l’Al i la Connie Wallace. Dona de temperament voluble i intrigant, la Connie aviat s’atipa del marit, que busca refugi en la beguda.
Jack Carter és un sicari que viu a Las Vegas intimidant la gent per poder cobrar-ne els deutes. El funeral del seu germà, mort en un accident, el fa tornar a Seattle. Allà, Carter retroba la família i vells coneguts. Aviat esbrinarà que, en realitat, van assassinar el germà.
Carl Casper és un xef entusiasta que treballa en un restaurant francès de Los Angeles. Les seves ganes d’innovar a la cuina xoquen frontalment amb les reticències al canvi del propietari del restaurant, que es nega a modificar el menú el dia de la visita d’un important crític gastronòmic.
L’equip dels germans Kratt és a la selva pluvial de l’Amèrica Central per estudiar les característiques de l’escarabat hèrcules, l’escarabat més gros i més fort que hi ha. A causa d’un accident amb el miniaturitzador, un escarabat d’aquests es fa més gros i es transforma en un escarabat gegant que amenaça de destruir la selva i una ciutat que hi ha a prop.
John “Jack” Sommersby abandona la seva plantació a Tennessee per lluitar al bàndol sudista de la Guerra de Secessió. Un cop passats sis anys sense tenir-ne cap més notícia, gairebé tots el consideren mort. La Laurel, la seva presumpta vídua, no el troba pas a faltar perquè era un individu desagradable i egoista.
Arriba l’hivern i la majoria d’ocells volen cap al sud, però alguns, com la mallerenga, no migren. L’Aviva promet als germans Kratt que si són capaços de trobar uns quants poders d’aquest ocell, els en farà un vestit de poder.
L’Eduard té una llarga entrevista amb la doctora Everest, desvalguda i espantada perquè pensava que no tornaria a veure mai més l’Eduard i que el seu experiment havia fracassat fatalment. Ell demana de prestar-s’hi una última vegada.