Eiri Masami es presenta a si mateix com Déu, explica que ho és per causa dels seus dissenyadors, Els Cavallers, qui van crear el “grup de la inconsciència” a la xarxa. Lain veu la llista dels integrants i fa un tracte amb ells.
Lain apareix estesa i exhausta en la seva cambra, coberta per cables electricos.En complexos flashbacks, Eiri apareix per felicitar-la per haver fet la transferència de l’ordinador al cervell, li adverteix que és un programari però el cervell té bona capacitat de maquinari. Lain se li presenta a Arisu, i comenta la possibilitat d’esborrar les seves fantasies sexuals amb el professor de la xarxa, ja que els altres no usaven dispositiu algun, i que restablirà la seva bona reputació a la xarxa. L’endemà cap recorda els rumors ni l’incident, i Lain somriu en complicitat amb Arisu.
La frontera entre el món real i el virtual s’esfondra. La perfecció del setè protocol dóna origen a l’amor. Els Homes de Negre reben el pagament final per part del seu ocupador. Eiri Masami fa la seva aparició final, té una forta confrontació amb Lain en presència de Arisu qui pateix un desmai.
Lain resol les seves preguntes internes sobre la seva identitat i pren una decisió radical: Cancel · la memòria de tots els qui la recorden.
A la Xina dels anys seixanta, en plena Revolució Cultural, la Jing és una estudiant d’institut que, pel sol fet de ser filla d’un activista polític empresonat, és deportada a una província molt llunyana per poder ser ”reeducada”. Allà coneix en Sun, un jove encisador, fill d’un militar d’elit. Malgrat que una relació amorosa entre ells és impensable perquè procedeixen de cultures i de classes socials diferents, a ells no els importa.
El meu nom és Oliver Tate. Suposo que pot semblar pedant però de vegades desitjaria que una càmera seguís cada pas que dono, com si fos un documental d’un influent pensador que lluita i acaba perdent . He intentat fumar en pipa, llançar monedes, i escoltar cançons de desamor en francès però res d’això ha funcionat, fins que Jordana es va creuar en la meva vida.
Oliver Tate és un peculiar jove de 15 anys d’edat que té dos objectius: perdre la seva virginitat abans del seu proper aniversari, i impedir que la seva mare deixi al seu pare per anar-se’n amb el seu antic amor de l’institut.
Georges Duroy, un jove ben plantat i sense escrúpols, arriba a París procedent d’Algèria, on ha passat dos anys mobilitzat amb l’exèrcit. El seu atractiu físic i encant personal aviat comencen a obrir-li portes. Quan pren consciència de les seves possibilitats, les seves aspiracions creixen i el seu ascens es precipita de manera tan vertiginosa com la seva actitud moral es degrada. La maquinació i la seducció l’elevaran fins les més altes esferes de París. Bel Ami (com serà anomenat per les seves successives amants) és una obra emblemàtica d’un dels escriptors més rellevants del segle XIX: la història d’un personatge que relega a un segon pla els principis morals en favor dels modals complaents. Un relat en què la lleialtat xoca amb l’ambició.
Després de fer servir els seus letals poders se*uals per rescatar una estafadora anomenada Kenzi quan estava a punt de ser violada, la Bo es veu amenaçada per un clan d’éssers sobrenaturals coneguts com els Fae. Quan descobreix que les seves estranyes habilitats es deuen al fet que és un súcub, la Bo es troba davant la decisió d’unir-se a un dels dos clans que competeixen per la supremacia dins dels Fae, i decideix aliar-se amb la Kenzi per descobrir la veritat sobre el seu misteriós passat.
La Bo i la Kenzi s’estan instal·lant a la seva nova llar quan una fada Fae anomenada Will els ofereix algunes pistes sobre el passat de la Bo si l’ajuden a recuperar un tresor robat. Quan la Bo descobreix el lladre , la motivació d’aquest per portar a terme el robatori suposa una sorpresa per al client.
Arran de la misteriosa desaparició d’una jove estudiant universitària, la Bo s’uneix als serveis de seguretat del campus i la Kenzi s’infiltra en una germandat per mirar de resoldre el cas. La degana del centre, preocupada per la imatge de la institució, intenta treure ferro a la desaparició, i la Bo passa a ser el pròxim objectiu d’una aterridora bèstia Fae que algú de la universitat ha estat alimentant durant anys.
Després de passar la nit amb un matrimoni Fae, la Bo es veu implicada en el pla de la dona per assassinar l’amant humana del seu marit, la Jenny. Després de salvar la vida de la jove, la Bo i la Kenzi descobreixen que es tracta d’una assetjadora obsessionada amb el seu amant i que no s’aturarà fins a aconseguir el que es proposa.
Quan un Fae que forma part de la facció més fosca del clan veu com un humà amb una sort inexplicable gairebé arruïna el seu casino, ofereix a la Bo l’oportunitat de descobrir més informació sobre el seu passat a canvi de la seva ajuda. La Bo i en Dyson s’enfronten a un malvat Fae capaç de posseir el cos dels difunts, i una vident adolescent visualitza el passat de la Bo i li revela una esgarrifosa veritat sobre la seva mare biològica, una Fae desapareguda anys enrere.
La Kenzi es menja accidentalment el que resulten ser les restes d’un cadàver contaminat, i la Bo i la Lauren han de trobar una cura per al seu letal de febre hemorràgica abans que sigui massa tard.
Arran de la picadura d’una poderosa aranya Fae, la Kenzi comença a delirar i la seva paranoia la posa en contra de la Bo. Per la seva part, la Lauren contacta amb un exterminador perquè posi fi als assassinats de l’aranya, i en Dyson ha d’actuar ràpid per evitar que els seus amics també siguin eliminats.
Buscant més informació sobre el seu passat, la Bo arriba a una dona que ha estat sentenciada a la pena de mort per haver assassinat els seus fills. Tot i que les dues faccions dels Fae intenten impedir-li que hi intervingui, la Bo vol aturar l’execució per esbrinar més coses sobre la seva mare.
Quan el crit d’una Banshee prediu la imminent mort d’en Sean Kavanaugh, la Bo i la Kenzi decideixen ajudar-lo a reconciliar-se amb el seu germà. Per la seva part, en Dyson pressiona en Trick perquè reveli els secrets sobre l’ascendència Fae de la Bo.
La investigació sobre el misteriós suïcidi d’una jove porta la Bo fins a una veterana súcub anomenada Saskia. D’altra banda, en Trick recluta la Kenzi perquè l’ajudi a recuperar un valuós artefacte Fae que ha perdut.
En Dyson és acusat d’haver assassinat un Fae, però ni tan sols es recorda d’haver-lo atacat. La investigació de la Bo i la Kenzi les duu fins a la seva nemesi, un vampir anomenat Vex propietari d’un club nocturn que és la clau per esclarir el brutal assassinat.
Durant una investigació sobre la misteriosa desaparició dels empleats d’un club esportiu, el retorn d’una seductora súcub revela la veritat sobre el passat de la Bo.
La veritat sobre el seu passat fa que la Bo s’enfronti amb la seva mare Aife. Per la seva part, la Kenzi, en Dyson i en Trick treballen en equip per aturar el pla de la poderosa súcub, que pretén exterminar les dues faccions dels Fae.
El Yann, cuiner, i la Nadia, cambrera i mare d’un nen de 9 anys, decideixen arriscar-ho tot i comprar un restaurant. Tenen talent, energia, amor i somnis de sobres, només els falten els diners. Aviat s’adonen que no poden fer front als préstecs. La Nadia es veu obligada a anar-se’n a treballar al Canadà per treure’ls a tots de la necessitat, i el Yann es queda, en un intent desesperat per salvar el restaurant. El fill de la Nadia i el Yann s’enfronta a una allau de creditors, a un sistema cec, sense pietat, i a una feina esgotadora.
Set persones aficionades a l’estudi dels somnis es reuneixen en una casa de camp per intercanviar experiències. En despertar-se de la primera nit, el Jonàs, un forense nouvingut al grup, troba una estranya dins el seu llit: la bellíssima noia a qui va practicar l’autòpsia el dia anterior.
En Dylan i en Jez són dos joves orfes als que els sobra preparació i els falta treball. Decidits a aconseguir un milió de lliures per a cada un, coneixen a la Georgie, una jove en la seva mateixa situació, però amb pretensions més altruistes. Format el triangle amorós, el proper matrimoni de la jove desencadena noves situacions.
La família Cargol, fugint dels sarraïns, s’instal·la a les terres del baró. A causa de la seva extrema pobresa decideixen casar la seva filla Eva amb… el veí viudo, el Pere Pau, i tenir així una boca menys per alimentar. Al mateix temps, entre Bernat Cargol i la filla d’en Pere Pau, Estranya, neix una forta atracció. Però les coses no surten com estava previst i entre els dos veïns neix una antipatia que perdurarà al llarg dels segles.
Després de quinze anys de sequera i de misèria, arriba la temible glànola o pesta negra a les valls de Santa Gueraula. La família Cargol, a canvi d’un es quantes monedes, dóna allotjament a la seva cabana a un jueu fugitiu. Els veïns, comandats pel rector, l’acusen de ser el portador de la pesta. Els Cargol l’intenten defensar.
Arriben a les valls de Santa Gueraula un pintor i el seu aprenent, contractats per pintar un retaule per a l’església del poble. Entre l’aprenent i l’ Eva Cargol neix un amor irresistible, i és per això que el pintor la pren com a model per a la Mare de Déu. El rector i la gent del poble ho interpreten com un miracle del cel.
Els pagesos s’alcen en armes per posar fi als abusos -o mals usos- dels senyors. A la casa dels Cargol, hi arriba una partida de revoltats que demanen per amagar-se. Al mateix temps, l’hereuet Cargol i l’Eva, que serveixen de criats al baró, són acusats de robatori i jutjats davant de tothom. Els remences els ajuden.
En Bernat Cargol ha fugit de casa i s’ha convertit en el mític bandoler “Matallops”. Una nit arriba al mas en companyia del seu inseparable Perico i d e la seva companya, la Rodanxona. La família l’acull, però el baró i els pagesos el volen fer presoner.
Per ordre del comte-duc d’Olivares, els pagesos es veuen obligats a donar allotjament als terribles terços. Al mas Cargol hi arriba un capità alemany, Kapitän Pffaff, amb ordres del baró de crear les condicions necessàries per crear una revolta popular i justificar així la intervenció de l’exèrcit.
Una cosina desconeguda que prové de les terres del Rosselló, ara en mans franceses, arriba al mas Cargol demanant acolliment. La seva bellesa i el seu poder de seducció causen estralls entre els homes de la casa, al temps que desperta l’odi de les dones, que l’acusen de bruixa.