Ha arribat el Nadal i els nois comencen a adornar la casa mentre esperen l’arribada de la Carbonell i l’Oriol del viatge de lluna de mel. Han decidit passar aquestes festes junts però les coses han canviat a casa, els nois s’han d’adaptar a les noves relacions familiars. El Lopes s’ha convertit en el fillastre de la Carbonell i ella el tracta de la mateixa forma que el David, cosa que aquest no accepta ja que sempre havia estat el fill mimat. Les coses es van complicant i quan arriba el cagatió, apareixen tots els draps bruts. Per altra banda, el Ramon està muntant el pessebre de casa seva allà on el deixen perquè estan fent obres a casa seva, la Mercedes intenta evitar qualsevol cosa relacionada amb el Nadal perquè el detesta, el Pol es passa tot el dia menjant els polvorons que li ha enviat la seva mare, i l’Emma descobreix el Nadal ja que ella va tenir una educació molt atea.
Episodi especial on es parodia el rodatge d’un episodi de la pròpia sèrie i es veuen les relacions reals entre els actors. El Lopes interromp el rodatge perquè està fart del seu personatge, es rebel·la contra el guionista i el despatxa. El mal humor del Lopes prové que després d’un any fent la sèrie, no s’ha fet famós ni guapo. Mentre el Lopes i el David discuteixen què fer amb la sèrie, es descobreixen tots els mals rotllos que hi ha entre els actors. Per exemple, l’Emma, que representa que està casada amb el Ramon, sent molta atracció se*ual pel Pol, que en realitat és un noi molt seductor que lliga amb totes les dones del rodatge. El David s’està repensant tornar a la sèrie Periodistas, el Ramon és un intel·lectual que es penedeix d’haver deixat la literatura i les classes de la Universitat Ramon Llull, la Carbonell està farta dels dos protagonistes són uns xitxarel·los i perquè per culpa d’ells es quedarà sense feina, i la Mercedes, que és hippy, no se n’adona de les males relacions amb la resta de companys.
El Xavi és un jove dissenyador, modern i cosmopolita, que viu amb la seva nòvia de tota la vida, la Sònia. Ell creu ser feliç fins que un dia¿ se n’adona que se li cova l’arròs. Ja té 30 anys, i té la sensació que la vida li passa per davant sense fer-hi res.
El Xavi està deprimit per la ruptura amb la Sònia, però vol seguir vivint experiències noves i no es pot treure del cap una jove dissenyadora, la Luz. Els seus companys de l’estudi decideixen muntar-li una festa a casa, que se’ls hi escaparà de les mans.
El Xavi troba a faltar la Sònia, però la Luz li proposa una cita. El Xavi redescobrirà el món de les cites i intentarà seduir a la Luz, però mai es podrà treure del damunt el record de la Sònia. El Xavi haurà de lluitar entre ser un modernillo enrotllat o un pagafantes més.
Les coses es compliquen a l’estudi, el Lluís i el Ricard sospiten del Xavi i ell els enganya prometent una feina per a IKEA. Mentres tant, el Xavi s’haurà de decidir si vol a la Luz, a la Sònia o a les dues alhora.
El Xavi es disculpa amb els companys de l’estudi per haver mentit i troba noves perspectives de feina per a ells. La Sònia torna a casa, però per a emportar-se les seves coses i la nevera, regal dels ex-sogres del Xavi. Don Teodoro i el seu ex-jendre tindràn una agradable conversa.
El Xavi decideix oblidar a les dones per un temps i tornar a les arrels de la seva joventut per a ser feliç¿ però la Luz li demana ajuda en un treball i descobreix que la joventut d’avui és diferent a la que ell creia. La Tieta Paquita es retrobarà amb un antic amant seu.
La situació econòmica de l’estudi és lamentable i el Lluís i el Ricard decideixen cobrar els retards a la seva manera. El Xavi ha de buscar una solució per a poder pagar als seus empleats i acabarà fent feines que mai hauria imaginat.
El Xavi aconsegueix que el Serafí, l’amant de la tieta Paquita l’avali per a un préstec. Al banc es trobarà amb l’Agus, una mare soltera de 50 anys que li oferirà un crèdit i alguna cosa més.
Per fi les coses s’han normalitzat a l’estudi el Talpgràfic. La feina sembla que torna a sorgir i els hi arriba una oferta des de Madrid. Els tres van a la capital per a fer un prova. I com tothom ja sap, el món és molt petit, i allà el Xavi, el Lluís i el Ricard es trobaran amb antics amors¿ o amb algú encara més inesperat.
Al Lluís i al Ricard els hi arriba una oferta de feina d’un important estudi de disseny, que intentaran amagar-li al Xavi. Mentrestant aquest, confiant amb el seu equip, seguirà buscant feina per la seva empresa; aquesta vegada haurà de dissenyar el poster per un festival de cine gay.
El Xavi ha d’abandonar el seu pis. Li demanen un lloguer massa elevat i ha d’anar a casa d’algú altre. A part, ha de buscar acompanyant per la festa d’entrega dels premis LAÜS, on es retrobarà amb persones que feia temps que no veia.
Després de la festa dels premis LAÜS, el Xavi i la tieta Paquita discuteixen. Ell s’enfada molt i la tieta li agafa un cobriment de cor, fent sentir al Xavi molt culpable. A l’hospital…
Remake del film de 1939 de George Cukor. La vida de Mary Haines és aparentment perfecta: una casa preciosa, una filla de 12 anys, un marit que té èxit a Wall Street i una feina de dissenyadora de moda. I unes bones amigues: Sylvia Fowler, una soltera molt ‘chic’, Edie Cohen, una mare ben especial, i Alex Fisher, una dona plena de glamour. Tot es complica quan un dia Sylvia s’assabenta que el marit de Mary li és infidel amb una atractiva venedora de perfums.
Illa d’Elba, 1814. Martino és un jove professor idealista, amant de la bonica baronessa Emilia. Aquell mateix any, Napoleó abdica i és desterrat a Elba. Un cop allí, ofereix a Martino el lloc de bibliotecari. Per al jove és l’oportunitat que esperava per poder matar l’emperador, a qui odia, i venjar així la mort de milers de soldats.
Carol Lipton, una avorrida mestressa de casa de Manhattan comença a sospitar que el seu veí Paul House, un home d’avançada edat, ha assassinat a la seva dona, encara que aparentment hagi mort a causa d’un infart. El seu marit, la tatxa de paranoica i tracta de treure-li la desgavellada idea del cap, però Carol s’obstina a investigar al seu veí i comença a seguir-lo amb l’ajuda de la seu amic Ted, que sempre s’ha sentit atret per ella. En Larry, esperonat per la gelosia i per una seductora escriptora també interessada en el cas, s’uneix de mala gana a la investigació.
El capità Colter Stevens, un soldat que forma part d’un programa experimental del govern per investigar un atemptat terrorista, desperta en la pell d’un viatger del temps la missió del qual és viure una vegada i una altra l’atemptat a un tren fins que aconsegueixi esbrinar qui és el culpable. Guiat per una oficial de comunicacions, la Colleen, que controla en Colter en el seu viatge a través del temps. Al tren el jove coneixerà a una viatgera, la Christina, amb la que s’implicarà emocionalment.
Un assassí en sèrie comença a cometre brutals crims deixant una empremta difícilment oblidable. Els cossos de les seves víctimes són transformats en reflexos de grotesques obres d’art. El criminal basa l’aspecte dels seus crims en el concepte artístic de la anamorfosi, una tècnica pictòrica que manipula les lleis de la perspectiva per crear dos punts de vista diferents d’una mateixa composició. En una d’elles el creat pren una forma proporcionada i clara.
Una jove casada de poc, és deixada sola pel seu marit, de força més anys, a la seva casa de la platja. Els negocis l’obliguen a absentar-se habitualment. Un grup de nois desocupats li faciliten companyia.
La mare d’en David Chesterman torna a la seva mansió, i troba el seu fill abraçat a la criada francesa. Immediatament l’acomiada, però el jove marxa amb ella per a casar-se. Ara hauran de viure sense la fortuna familiar.
Una jove parella sense fills està mudant-se perquè el marit ha canviat de feina per ocupar un càrrec executiu. En un principi estan molt contents amb la nova vivenda, però aviat coneixen el seu perillós veí.
L’Oscar Blenny, que s’allotja en un casino del desert, està enamorat de l’Eva, seductora hostessa que juga a dues bandes amb dos companys de feina. Així mateix fa estafes al casino, amb el sinistre Bill. Finalment el seu cap la descobreix, es barallen, i acaba matant-lo. Ella crida, alertant l’Oscar, que declararà que la noia va actuar en defensa pròpia.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
