Vam localitzar un edifici en obres situat al carrer de Ripoll, número 25, de Ciutat Vella, a Barcelona. No és un edifici qualsevol. És un edifici, o millor dit un espai, amb 2.000 anys d’història. Perquè molt abans que s’hi alcés una sola paret, per aquí hi passava l’aqüeducte romà que abastia d’aigua la ciutat de Barcino. I, entre aquesta construcció romana i els equipaments municipals que ocuparan la finca durant el segle XXI, hi ha una franja de 20 segles en què Ripoll, 25 ha estat un hostal, un forn, seu d’estudis universitaris, una casa amb jardí, un bloc de pisos… El repte és excavar-hi i trobar-hi el màxim nombre de restes de tots aquests segles per poder reconstruir cronològicament la història que ha tingut aquest espai del barri vell de Barcelona.
Sota terra – 1×13 – Abocador de Vacarisses: el nostre llegat
Aquest és, sens dubte, el capítol més atípic de tots. El repte és tan original com apassionant: excavar en un abocador de deixalles. Excavar tres punts diferents per aconseguir treure i analitzar brossa de la dècada de 1990, de la dècada del 2000 i de l’actualitat. La idea és analitzar i classificar els residus amb el màxim rigor i la tècnica arqueològica per poder extreure’n tota mena de conclusions: hem canviat els hàbits de consum? Ha canviat el material amb què es fabricaven els productes? Ha augmentat el reciclatge? Continuem sent absolutament dependents del petroli? Podem definir el moment socioeconòmic a partir de l’anàlisi de la brossa? Fem el que faran els arqueòlegs del futur: analitzar les nostres deixalles per definir-nos com a espècie. És exactament el que fan els arqueòlegs actuals quan excaven i estudien el passat.
Ocell del paradís
En els exòtics paisatges dels mars del Sud, un home blanc, jove i atractiu i una jove polinèsia s’enamoren. Com que la seva relació vulnera els tabús de la tribu, han de fugir a una illa deserta, on instal.len la seva llar. Allà viuen com al paradís, però la noia està preocupada pel càstig que la seva cultura assigna als que han pecat: morir dins d’un volcà.
Elizabeth: l’edat d’or
La reina Isabel I d’Anglaterra ha d’enfrontar-se a una traïció en el si de la seva pròpia família i també amb el poderós rei espanyol Felip II, que està decidit a restaurar el catolicisme a Anglaterra amb l’ajuda del seu exèrcit.
Cànon Visions – Spielberg parla d’Spielberg
A les acaballes del segle XX, la revista “Life” el nomenava la persona més influent de la seva generació. L’any passat, una altra revista, “Premiere”, el va citar com l’home més poderós i amb més influència de la indústria cinematogràfica. Durant les dècades dels setanta, vuitanta i noranta, tres de les pel·lícules d’Steven Spielberg van batre tots els rècords de l’època: “Tauró”, “E.T., L’extraterrestre” i “Jurassic Park”. Sens dubte, Steven Spielberg és el director de més èxit, més admirat i més ric de tot Hollywood.
La flor del mal
Ingrid, una dona totalment descentrada, mata el seu company. La filla d’Ingrid, Astrid, està present quan la policia deté la seva mare i a partir d’aleshores viurà en cases d’acollida. Astrid endurirà el seu caràcter i, fins que no es fa adulta, haurà de lluitar molt per alliberar-se del passat.
A la deriva
Anna torna d’Àfrica, on ha treballat dos anys com a cooperant en una ONG, i ara treballa com a guàrdia de seguretat en un exclusiu centre de salut als afores de Barcelona. En trencar amb el seu marit i anar-se’n de casa, un company de treball li deixa una autocaravana com a habitatge provisional. Passa unes setmanes en un càmping desert, i després s’instal·la en l’aparcament d’una àrea de servei de l’autopista. En una ronda nocturna del treball coneix un jove, ingressat per ordre judicial, que no camina per causa d’una paràlisi, i que es nega a revelar la seva identitat. Ella sentirà una creixent atracció, que es materialitzarà en una relació fosca i de dependència. Però Anna no pot treure’s Àfrica del cap.-
El llegat de Laporta
“El llegat de Laporta” fa un repàs i un balanç del seu mandat.
Amb el suport d’una entrevista en exclusiva i les imatges més significatives d’aquests set anys, el treball analitza la gestió del club des del 2003 fins al traspàs de poders al nou president, Sandro Rosell. Hi ha una anàlisi dels grans encerts (resurrecció del club el 2003, gestió esportiva, guerra als violents, Unicef…), i també una dels moments més polèmics (dimissió de directius, moció de censura, projecte Foster…). I al llarg del documental, Joan Laporta parla també de Catalunya, de la família i del seu futur.El documental, a més, ofereix imatges de dos rodatges inèdits. D’una banda, el del seguiment que se li va fer durant 24 hores, el 15 de maig passat, dia del seu últim partit de la Lliga a la llotja del Camp Nou com a president, i jornada en què el Barça va guanyar per 4-0 el Valladolid i es va proclamar campió. I de l’altra, el d’un viatge pel Museu del Barça, ple d’emocions i d’imatges inoblidables.
El concert
Als temps de Bréjnev, Andreï Filipov era el millor director d’orquestra de la Unió Soviètica, al càrrec de la cèlebre orquestra del Bolchoï. Però com es va negar a acomiadar els músics jueus, al seu millor amic Sacha inclòs, va ser expulsat en ple zenit de la seva carrera artística. Trenta anys després, continua treballant en el Bolchoï… però aquesta vegada d’home de la neteja. Una tarda en què Andreï es va quedar fins molt tard netejant el despatx del director, descobreix un fax dirigit al director del Bolchoï en el que el Teatre del Châtelet invita a l’orquestra a donar un concert en Paris… De sobte, a Andreï se li ocorre una idea peregrina: per què no reunir els seus companys músics d’abans que tan mal viuen i portar-los a París com si fossin els músics de l’orquestra oficial del Bolchoï? Una oportunitat única de prendre’s la revenja…
A l’aventura, El Nepal
El compositor canadenc Luc Sicard realitza un treeking pel Nepal visitant Kathmandu així com la serralada de l’Everest, el Cho Oyu i el Makalu, a continuació un dia de ràfting per acabar visitant la serralada de L’Annapurna.
Bricolatge emocional – 1×01 – La bona sort
La bona sort no és que ens toqui la loteria; això és atzar, i l’atzar no el podem controlar. És per això que, en aquest capítol del “Bricolatge emocional”, treballarem aquest nou concepte, que, en definitiva, fa referència a la voluntat i l’esforç personal que contribueixen a assolir objectius determinats. Els especialistes ens donaran eines per aconseguir les nostres fites. I sabrem, per exemple, si l’empresari Justo Molinero ha arribat on ha arribat fruit de l’atzar o si hi ha una feina i una perseverança intensa al darrere.
Bricolatge emocional – 1×02 – La parella ideal
Existeix la parella ideal? Els experts asseguren que no, però que val la pena intentar buscar algú que s’hi aproximi. La qüestió radica a saber què és el que hem de buscar i com ho hem de fer. És millor que sigui algú que s’assembli a nosaltres, o que sigui radicalment diferent? El més important en una parella és el se*e o l’amistat? Tots aquests dubtes i d’altres els aclarirem en el programa dedicat a la parella ideal, en què s’oferiran totes les eines per trobar parella i per esbrinar si la que tenim és la que ens convé més. Un capellà que va penjar els hàbits per amor a una dona i l’experiència de l’escriptor Lluís Racionero, que s’ha casat sis vegades, ens ajudaran a entendre millor aquestes relacions personals.
Bricolatge emocional – 1×03 – Aprendre a dir
Dir “no” és difícil, però és possible. Per què ens costa tant? És possible aprendre a dir que no sense resultar ofensius? Sociòlegs i psicòlegs donaran resposta a aquestes qüestions i detallaran les pautes que cal tenir en compte per poder expressar les nostres voluntats i opinions en llibertat. Dir “no” és, en definitiva, això, i no sempre és fàcil. El testimoni de Quim Monzó il·lustrarà aquest capítol i ens explicarà quines són les eines que utilitza per dir que no.
Bricolatge emocional – 1×04 – Perdre la por de la mort
La mort és de les poques certeses de la vida, i tots hi arribarem. Això ho sap tothom, però són molt pocs els que ho tenen en compte i, en general, aquest fet inevitable ens fa més por que una altra cosa. En aquest capítol del “Bricolatge emocional” parlarem de la mort sense embuts ni eufemismes, amb gent que hi està molt en contacte des de diferents vessants. Fins i tot coneixerem el testimoni de la Núria Echeverría, que des dels 15 anys i a conseqüència d’una malaltia congènita sap que es pot morir en qualsevol moment, i sempre ho té tot a punt, per si de cas.
Bricolatge emocional – 1×05 – La crisi com a oportunitat
Què passa quan alguna cosa es trenca, quan les nostres previsions no es compleixen, o quan una sorpresa desagradable capgira la nostra vida de sobte? D’això en diuen crisi, i últimament n’hem sentit a parlar molt. Són moments dolents de passar, però són inevitables. Sempre n’hi ha, de crisis, més grans o més petites, i només depèn de nosaltres que ens ajudin a créixer. Créixer per superar-les i créixer per treure’n alguna mena de profit. Assumir el dolor i el patiment d’una crisi, això és el que aprendrem en aquest capítol de “Bricolatge emocional”.
Bricolatge emocional – 1×06 – Vèncer la por
Tots tenim por. Por de coses concretes o pors més aviat existencials: por del futur, por dels canvis, por del ridícul… Totes aquestes pors es poden superar i no és gaire complicat aconseguir-ho. Ho aprendrem amb l’ajuda d’especialistes que ens explicaran com ens hem d’enfrontar amb allò que temem, ja que aquesta és la solució: mirar la por de cara. Dos testimonis que han superat pors molt concretes i a la vegada molt habituals -la por de volar i la por de parlar en públic- ens descobriran els seus secrets.
Bricolatge emocional – 1×07 – Vèncer la timidesa
La timidesa forma part del procés de creixement de qualsevol persona. És la prudència cap als altres que ens ajuda a crear la nostra personalitat quan som infants. Però quan no som capaços de superar aquesta timidesa, fins al punt que ens altera la nostra vida diària, és el moment de posar fil a l’agulla. Cultivar l’empatia i l’autoestima són algunes de les pautes per fer-ho que trobarem en aquest capítol. Posar-ho en pràctica no sempre és fàcil, però tampoc impossible.
Bricolatge emocional – 1×08 – La sexualitat intel·ligent
El se*e es troba en l’ordre del dia; el trobem pertot arreu: al carrer, al diari, a la televisió… Però la imatge que es dóna d’allò que és la se*ualitat no sempre es correspon amb la realitat. És per això que dediquem un capítol al se*e intel·ligent, aquell en què la passió i els instints manen, però en què hi ha un component racional que ens ajudarà a gestionar-lo millor. Aprendrem a fer-ho i reviurem l’experiència d’una dona que ha recuperat la se*ualitat després d’un problema greu.
Bricolatge emocional – 1×09 – Posar fi a l’estrès
L’estrès és necessari o és un problema? La resposta no pot ser general, sinó que depèn de cada cas, i el millor de tot és que en la majoria dels casos podem escollir quina ens agrada més. A través del “Bricolatge emocional” aprendrem a distingir entre l’estrès positiu i el negatiu, i descobrirem que controlar l’estrès és una qüestió de voluntat i que la gran arma és la bona gestió del temps. Una infermera d’Urgències del Clínic i un agent de borsa ens ensenyaran els seus trucs per controlar i superar la pressió i demostraran que és possible viure sense estrès.
Bricolatge emocional – 1×10 – Fer amics
Tots tenim amics, coneguts o, si més no, gent amb qui d’una manera o una altra convivim. Però què passa quan alguna circumstància ens porta a quedar-nos sols? Una separació, un canvi de feina, un trasllat de domicili? L’home és un animal social i necessitem tenir amics. Com ho podem fer? La resposta a aquesta pregunta és el que oferirem en aquest capítol del “Bricolatge emocional”. Aprendrem a cultivar l’empatia i a utilitzar-la per acostar-nos a la gent, i entendrem fins a quin punt les relacions interpersonals condicionen la nostra existència.
Bricolatge emocional – 1×11 – Guanyar més diners
Com podríem aconseguir més diners? Aquesta és la gran pregunta que es fa molta gent. Però l’error no és que no hi hagi resposta; l’error és en la pregunta mateixa. Es poden aconseguir més diners sempre que aquest no sigui l’objectiu. Aconseguirem més diners el dia que siguem capaços de fer allò que realment volem, de fer-ho amb il·lusió i ganes, i el dia que aconseguim donar valor a la nostra feina i al nostre esforç. Després, diuen els especialistes, els diners vindran sols. I demostrarem que això és possible amb l’exemple de dues persones que, a través de la creativitat i l’esforç, han aconseguit fer allò que volien i han guanyat diners.
Bricolatge emocional – 1×12 – Saber-nos enfadar
Enfadar-nos és un fet natural, però són pocs els que assumeixen que senten ira. Un sentiment desagradable per als altres, però igual de desagradable per a un mateix. Els episodis d’ira no ens deixen ser feliços i no sempre som capaços de controlar-los. Els experts del “Bricolatge emocional” ofereixen com a possible solució el tradicional “comptar fins a 10 abans de parlar” quan ens enfadem, però van una mica més enllà. Coneixerem les claus que hauríem de tenir presents per estalviar-nos mals moments per culpa de la ira.
Bricolatge emocional – 1×13 – La felicitat
“Què és la felicitat?” és una pregunta que té tantes respostes com persones hi ha al món. A “Bricolatge emocional” en plantejarem algunes, però, al marge de definicions, en el que tothom coincideix és que hi ha una sèrie d’elements que segur que ens impediran ser feliços. No podrem ser feliços si tenim por, si anem estressats, si no sabem controlar la nostra ira, si no tenim amics, si la nostra autoestima és molt baixa, si no sabem dir que no quan és que no… El divulgador científic Eduard Punset i la metge i religiosa benedictina Teresa Forcades són dues persones que ens explicaran com s’ho fan per ser feliços des de la raó i l’espiritualitat.
Shutter Island
Estiu de 1954. Els agents judicials Teddy Daniels (Leonardo DiCaprio) i Chuck Aule (Mark Ruffalo) són destinats a una remota illa del port de Boston per investigar la desaparició d’una perillosa assassina (Emily Mortimer) reclosa a l’hospital psiquiàtric Ashecliffe, un centre penitenciari per a criminals pertorbats dirigit pel sinistre doctor John Cawley (Ben Kingsley). Aviat descobriran que el centre guarda molts secrets, i que l’illa amaga quelcom més perillós que els pacients… Thriller psicològic basat en la novel·la homònima de Dennis Lehane (autor de “Mystic River” i “Gone Baby Gone”).
Un profeta
Un jove àrab (Tahar Rahim) de només 19 anys ingressa a la presó per complir una pena de 6 anys. Dins la vida és dura, però el jove desplega a poc a poc un potent carisma capaç de fer front als membres de la màfia corsa de dins de la presó. Seleccionada per França com candidata a l’Oscar 2010 en la categoria de pel·lícula de parla no anglesa.
PREMIS:
2009: Nominada a l’Oscar: Millor pel·lícula de parla no anglesa
2009: Nominada al Globus d’Or: Millor pel·lícula de parla no anglesa
2009: Festival de Cannes: Gran Premi del Jurat
2009: Premis del cinema europeu: Millor actor, Premi a l’excel·lència (so). 6 nominacions
2009: 9 Premis Cessar, incloent millor pel·lícula, director i actor (Tahar Rahim)
Una educació
Corre l’any 1961 i l’atractiva i brillant estudiant de 16 anys Jenny (Carei Mulligan), que viu en els tranquils suburbis londinencs, només pensa a estudiar per poder anar a Oxford. Però també és conscient que està en plena era d’efervescència de la cultura dels 60, així que el seu món es trontolla quan un dia coneix a Brit (Peter Sarsgaard), un tipus seductor de 35 anys. Brit començarà a cortejar-la amb sopars elegants, clubs i viatges al costat dels seus divertits amics Danny (Dominic Cooper) i He-l’en (Rosamund Pike), posant a Jenny en un dilema sobre si en el futur haurà de seguir amb Brit i la seva enfeinada vida, o bé anar a la Universitat.
Rescat
Tom Mullen és el propietari d’una línia aèria i està acostumat als negocis d’alt risc. Quan segresten el seu fill Sean i li’n demanen un rescat molt elevat, Tom fa una aparició pública a la televisió dirigint-se als segrestadors d’una manera força agressiva. Aquesta intervenció atípica donarà un tomb radical al segrest i a les negociacions.
Ginger Snaps
Brigitte i la seva germana Ginger són dos adolescents molt unides… i avorrides de la seva rutinària vida. Però certa nit en què decideixen gastar una broma a un noi, Ginger acaba sent atacada per una estranya criatura. Encara que es recupera miraculosament de les ferides, Ginger no està bé: comencen a créixer-li pèl en les cicatrius, una cua guaita per la base de la seva espina dorsal i sent un desig irrefrenable de sang humana… s’està convertint en una dona-llop. Brigitte ha d’ajudar a la seva germana i recorre a Sam, un jove enigmàtic, amb fama de noi dolent i molt aficionat a la botànica… I mentre Brigitte lluita per protegir a Ginger, es converteix en còmplice dels seus crims violents i incontrolables…
L’orfenat
La Laura és una dona que retorna amb la seva família a l’orfenat on va créixer amb la intenció de remodelar-lo i obrir una residència per a nens amb Síndrome de Down. Una vegada al lloc, el petit Simón, fill adoptiu de la Laura i que a més és portador de VIH, comença a deixar-se dur per uns estranys jocs que generen a la seva mare una gran inquietud, ja que aviat deixaran de ser una diversió per a convertir-se en una amenaça.
Què ha passat?
Basada en les memòries del productor Art Linson -guionista del film-. De Niro interpreta a un productor de Hollywood que intenta mantenir la seva dignitat professional embolicat en la maquinària dels grans estudis. Durant dues frenètiques setmanes, el productor entrarà en una muntanya russa en que haurà de fer jocs malabars per solucionar els més improbables problemes tant en el seu treball diari com en la seva vida personal.