La bona sort no és que ens toqui la loteria; això és atzar, i l’atzar no el podem controlar. És per això que, en aquest capítol del “Bricolatge emocional”, treballarem aquest nou concepte, que, en definitiva, fa referència a la voluntat i l’esforç personal que contribueixen a assolir objectius determinats. Els especialistes ens donaran eines per aconseguir les nostres fites. I sabrem, per exemple, si l’empresari Justo Molinero ha arribat on ha arribat fruit de l’atzar o si hi ha una feina i una perseverança intensa al darrere.
Existeix la parella ideal? Els experts asseguren que no, però que val la pena intentar buscar algú que s’hi aproximi. La qüestió radica a saber què és el que hem de buscar i com ho hem de fer. És millor que sigui algú que s’assembli a nosaltres, o que sigui radicalment diferent? El més important en una parella és el se*e o l’amistat? Tots aquests dubtes i d’altres els aclarirem en el programa dedicat a la parella ideal, en què s’oferiran totes les eines per trobar parella i per esbrinar si la que tenim és la que ens convé més. Un capellà que va penjar els hàbits per amor a una dona i l’experiència de l’escriptor Lluís Racionero, que s’ha casat sis vegades, ens ajudaran a entendre millor aquestes relacions personals.
Dir “no” és difícil, però és possible. Per què ens costa tant? És possible aprendre a dir que no sense resultar ofensius? Sociòlegs i psicòlegs donaran resposta a aquestes qüestions i detallaran les pautes que cal tenir en compte per poder expressar les nostres voluntats i opinions en llibertat. Dir “no” és, en definitiva, això, i no sempre és fàcil. El testimoni de Quim Monzó il·lustrarà aquest capítol i ens explicarà quines són les eines que utilitza per dir que no.
La mort és de les poques certeses de la vida, i tots hi arribarem. Això ho sap tothom, però són molt pocs els que ho tenen en compte i, en general, aquest fet inevitable ens fa més por que una altra cosa. En aquest capítol del “Bricolatge emocional” parlarem de la mort sense embuts ni eufemismes, amb gent que hi està molt en contacte des de diferents vessants. Fins i tot coneixerem el testimoni de la Núria Echeverría, que des dels 15 anys i a conseqüència d’una malaltia congènita sap que es pot morir en qualsevol moment, i sempre ho té tot a punt, per si de cas.
Què passa quan alguna cosa es trenca, quan les nostres previsions no es compleixen, o quan una sorpresa desagradable capgira la nostra vida de sobte? D’això en diuen crisi, i últimament n’hem sentit a parlar molt. Són moments dolents de passar, però són inevitables. Sempre n’hi ha, de crisis, més grans o més petites, i només depèn de nosaltres que ens ajudin a créixer. Créixer per superar-les i créixer per treure’n alguna mena de profit. Assumir el dolor i el patiment d’una crisi, això és el que aprendrem en aquest capítol de “Bricolatge emocional”.
Tots tenim por. Por de coses concretes o pors més aviat existencials: por del futur, por dels canvis, por del ridícul… Totes aquestes pors es poden superar i no és gaire complicat aconseguir-ho. Ho aprendrem amb l’ajuda d’especialistes que ens explicaran com ens hem d’enfrontar amb allò que temem, ja que aquesta és la solució: mirar la por de cara. Dos testimonis que han superat pors molt concretes i a la vegada molt habituals -la por de volar i la por de parlar en públic- ens descobriran els seus secrets.
La timidesa forma part del procés de creixement de qualsevol persona. És la prudència cap als altres que ens ajuda a crear la nostra personalitat quan som infants. Però quan no som capaços de superar aquesta timidesa, fins al punt que ens altera la nostra vida diària, és el moment de posar fil a l’agulla. Cultivar l’empatia i l’autoestima són algunes de les pautes per fer-ho que trobarem en aquest capítol. Posar-ho en pràctica no sempre és fàcil, però tampoc impossible.
El se*e es troba en l’ordre del dia; el trobem pertot arreu: al carrer, al diari, a la televisió… Però la imatge que es dóna d’allò que és la se*ualitat no sempre es correspon amb la realitat. És per això que dediquem un capítol al se*e intel·ligent, aquell en què la passió i els instints manen, però en què hi ha un component racional que ens ajudarà a gestionar-lo millor. Aprendrem a fer-ho i reviurem l’experiència d’una dona que ha recuperat la se*ualitat després d’un problema greu.
L’estrès és necessari o és un problema? La resposta no pot ser general, sinó que depèn de cada cas, i el millor de tot és que en la majoria dels casos podem escollir quina ens agrada més. A través del “Bricolatge emocional” aprendrem a distingir entre l’estrès positiu i el negatiu, i descobrirem que controlar l’estrès és una qüestió de voluntat i que la gran arma és la bona gestió del temps. Una infermera d’Urgències del Clínic i un agent de borsa ens ensenyaran els seus trucs per controlar i superar la pressió i demostraran que és possible viure sense estrès.
Tots tenim amics, coneguts o, si més no, gent amb qui d’una manera o una altra convivim. Però què passa quan alguna circumstància ens porta a quedar-nos sols? Una separació, un canvi de feina, un trasllat de domicili? L’home és un animal social i necessitem tenir amics. Com ho podem fer? La resposta a aquesta pregunta és el que oferirem en aquest capítol del “Bricolatge emocional”. Aprendrem a cultivar l’empatia i a utilitzar-la per acostar-nos a la gent, i entendrem fins a quin punt les relacions interpersonals condicionen la nostra existència.
Com podríem aconseguir més diners? Aquesta és la gran pregunta que es fa molta gent. Però l’error no és que no hi hagi resposta; l’error és en la pregunta mateixa. Es poden aconseguir més diners sempre que aquest no sigui l’objectiu. Aconseguirem més diners el dia que siguem capaços de fer allò que realment volem, de fer-ho amb il·lusió i ganes, i el dia que aconseguim donar valor a la nostra feina i al nostre esforç. Després, diuen els especialistes, els diners vindran sols. I demostrarem que això és possible amb l’exemple de dues persones que, a través de la creativitat i l’esforç, han aconseguit fer allò que volien i han guanyat diners.
Enfadar-nos és un fet natural, però són pocs els que assumeixen que senten ira. Un sentiment desagradable per als altres, però igual de desagradable per a un mateix. Els episodis d’ira no ens deixen ser feliços i no sempre som capaços de controlar-los. Els experts del “Bricolatge emocional” ofereixen com a possible solució el tradicional “comptar fins a 10 abans de parlar” quan ens enfadem, però van una mica més enllà. Coneixerem les claus que hauríem de tenir presents per estalviar-nos mals moments per culpa de la ira.
“Què és la felicitat?” és una pregunta que té tantes respostes com persones hi ha al món. A “Bricolatge emocional” en plantejarem algunes, però, al marge de definicions, en el que tothom coincideix és que hi ha una sèrie d’elements que segur que ens impediran ser feliços. No podrem ser feliços si tenim por, si anem estressats, si no sabem controlar la nostra ira, si no tenim amics, si la nostra autoestima és molt baixa, si no sabem dir que no quan és que no… El divulgador científic Eduard Punset i la metge i religiosa benedictina Teresa Forcades són dues persones que ens explicaran com s’ho fan per ser feliços des de la raó i l’espiritualitat.
Estiu de 1954. Els agents judicials Teddy Daniels (Leonardo DiCaprio) i Chuck Aule (Mark Ruffalo) són destinats a una remota illa del port de Boston per investigar la desaparició d’una perillosa assassina (Emily Mortimer) reclosa a l’hospital psiquiàtric Ashecliffe, un centre penitenciari per a criminals pertorbats dirigit pel sinistre doctor John Cawley (Ben Kingsley). Aviat descobriran que el centre guarda molts secrets, i que l’illa amaga quelcom més perillós que els pacients… Thriller psicològic basat en la novel·la homònima de Dennis Lehane (autor de “Mystic River” i “Gone Baby Gone”).
Un jove àrab (Tahar Rahim) de només 19 anys ingressa a la presó per complir una pena de 6 anys. Dins la vida és dura, però el jove desplega a poc a poc un potent carisma capaç de fer front als membres de la màfia corsa de dins de la presó. Seleccionada per França com candidata a l’Oscar 2010 en la categoria de pel·lícula de parla no anglesa.
PREMIS:
2009: Nominada a l’Oscar: Millor pel·lícula de parla no anglesa
2009: Nominada al Globus d’Or: Millor pel·lícula de parla no anglesa
2009: Festival de Cannes: Gran Premi del Jurat
2009: Premis del cinema europeu: Millor actor, Premi a l’excel·lència (so). 6 nominacions
2009: 9 Premis Cessar, incloent millor pel·lícula, director i actor (Tahar Rahim)
Corre l’any 1961 i l’atractiva i brillant estudiant de 16 anys Jenny (Carei Mulligan), que viu en els tranquils suburbis londinencs, només pensa a estudiar per poder anar a Oxford. Però també és conscient que està en plena era d’efervescència de la cultura dels 60, així que el seu món es trontolla quan un dia coneix a Brit (Peter Sarsgaard), un tipus seductor de 35 anys. Brit començarà a cortejar-la amb sopars elegants, clubs i viatges al costat dels seus divertits amics Danny (Dominic Cooper) i He-l’en (Rosamund Pike), posant a Jenny en un dilema sobre si en el futur haurà de seguir amb Brit i la seva enfeinada vida, o bé anar a la Universitat.
Tom Mullen és el propietari d’una línia aèria i està acostumat als negocis d’alt risc. Quan segresten el seu fill Sean i li’n demanen un rescat molt elevat, Tom fa una aparició pública a la televisió dirigint-se als segrestadors d’una manera força agressiva. Aquesta intervenció atípica donarà un tomb radical al segrest i a les negociacions.
Brigitte i la seva germana Ginger són dos adolescents molt unides… i avorrides de la seva rutinària vida. Però certa nit en què decideixen gastar una broma a un noi, Ginger acaba sent atacada per una estranya criatura. Encara que es recupera miraculosament de les ferides, Ginger no està bé: comencen a créixer-li pèl en les cicatrius, una cua guaita per la base de la seva espina dorsal i sent un desig irrefrenable de sang humana… s’està convertint en una dona-llop. Brigitte ha d’ajudar a la seva germana i recorre a Sam, un jove enigmàtic, amb fama de noi dolent i molt aficionat a la botànica… I mentre Brigitte lluita per protegir a Ginger, es converteix en còmplice dels seus crims violents i incontrolables…
La Laura és una dona que retorna amb la seva família a l’orfenat on va créixer amb la intenció de remodelar-lo i obrir una residència per a nens amb Síndrome de Down. Una vegada al lloc, el petit Simón, fill adoptiu de la Laura i que a més és portador de VIH, comença a deixar-se dur per uns estranys jocs que generen a la seva mare una gran inquietud, ja que aviat deixaran de ser una diversió per a convertir-se en una amenaça.
Basada en les memòries del productor Art Linson -guionista del film-. De Niro interpreta a un productor de Hollywood que intenta mantenir la seva dignitat professional embolicat en la maquinària dels grans estudis. Durant dues frenètiques setmanes, el productor entrarà en una muntanya russa en que haurà de fer jocs malabars per solucionar els més improbables problemes tant en el seu treball diari com en la seva vida personal.
En un regne encantat, la princesa fada Lily governa creant bellesa i fent el bé allà on va. El seu millor amic és Pupsi, un porquet que vola i amb el qual va per tot el seu regne deixant un rastre màgic. Però Lily aviat descobreix que no tots els habitants són feliços perquè pateixen les malifetes d’algunes fades.
Els fruits de les expedicions anteriors a la lluna ha proporcionat als científics una informació que sorprèn i idees que en els propers anys han d’ajudar en els avenços tecnològics en camps tan diversos com la biologia, la geologia, l’astrofísica i la química, però hi ha molt coses per aprendre i en el 2018, els astronautes tornaran a trepitjar la superfície de la lluna.
El seu objectiu, desenvolupar tecnologies que els portarà a Mart i més enllà. Sobreviure en la Lluna es una de les tasques més difícils que els científics han experimentat mai. Aquest documental explora les tecnologies s’estan posant en marxa per fer habitable la Lluna.
La infància de Lawrence Talbot es va acabar bruscament la nit que va morir la seva mare. Va marxar del seu poble, Blackmoor, i va tardar dècades a recuperar-se i intentar oblidar. Quan Gwen Conliffe, la promesa del seu germà, el troba i li prega que l’ajudi a cercar al seu amor, que es troba desaparegut, Lawrence Talbot torna a casa. Llavors s’assabenta que quelcom brutal, salvatge, amb una set insaciable de sang ha matat a molts camperols. Comença a encaixar les peces del sagnant trencaclosques i descobreix que hi ha una antiga maledicció que converteix les víctimes en homes llop les nits de lluna plena. Per acabar amb la carnisseria i protegir a la dona de què s’ha enamorat, Lawrence Talbot ha de destruir a la temible criatura que s’amaga en els boscos pròxims a Blackmoor. Aquest home senzill amb un passat dolorós surt a la recerca de la bèstia i descobreix que ell també té un costat primitiu que ni tan sols podia imaginar… Remake del clàssic de 1941 de Curt Siodmak.
Sentint-ho molt no podem avançar-li cap dels esdeveniments en què pròximament es veurà involucrat. Vostè ha elegit lliurement presenciar aquest espectacle així que, sens dubte, ja sap a que atenir-se i, si no ho sap, no té mes que consultar una qualsevol de les moltes estadístiques que s’han publicat sobre l’efecte del nostre espectacle en l’espectador mig, per deduir que el tant per cent d’atac d’histèria o l’elevat índex de taquicàrdies durant una de les nostres representacions no són dades casuals. No bromegem, és la seva ultima oportunitat per abandonar aquesta obra. Si decideix continuar sàpiga que només podrà elegir entre dues opcions: morir de por o de rialla.
Exit es basa en els còmics que mes ens han impressionat: Chaplin, Keaton, Lloyd, Tati, Marx i molts mas clowns que van pel carrer sense tenir consciència de ser-ho. És el nostre primer espectacle mono-temàtic. El tema Exit va venir donat per una intensa setmana de pont aeri. L’acció es desenvolupa en l’hall d’un aeroport i a l’interior d’un avió; dos únics ambients pels quals es mouen incessantment mes de trenta personatges (pilots, turistes, hostesses, executius, pensionistes…), interpretats per només tres actors.
Slastic, és el nom d’una imaginària marca d’articles esportius que posa titulo a l’espectacle, que pren forma de publi-reportatge d’hora i mitja, i que ens serveix de “excusa” per presentar el tema esportiu sense caure en li reiteració de la competitivitat i la violència, i tractar-ho amb l’especial humor del Tricicle. Situacions que de vegades són una paròdia de la realitat i altres que s’allunyen absurdament, amb l’únic propòsit de fer riure.
La història comença en un temple xinès (si ,xinès) en el que veneren una estranya esfera amb una estrella dins. Llavors uns estranys éssers ataquen la ciutat saquejant-la i matant a tots els seus habitants. Quan tot això acaba apareix l’emperador Horn que s’apodera de la bola amb fins desconeguts. Però una noia ha aconseguit escapar i decideix anar a demanar ajuda.
L’ex-jugador de beisbol Ed Hamler, coix des de que va patir una ferida i que es va veure obligat a retirar-se abans d’hora, rep un cromo de beisbol de l’any 1909 amb un jugador que és clavat a ell. El cromo te propietats màgiques i el Hamler es veu vivint la vida d’aquell jugador del passat.
Un jove descobreix un bagul que concedeix tots els desigs. El fa servir per augmentar la seva popularitat, però en una festa descobreix qui són de veritat els seus amics.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
