Fa segles, per protegir-se de la maldat dels homes, els dracs es van refugiar en Dragon Hill: el turó del drac, un món de fantasia on conviuen en harmonia amb éssers d’altres èpoques i llocs, més enllà dels confins del nostre món. L’entrada a aquesta turó està protegida per quatre portes: el foc, l’aigua, la terra i l’aire. Ethelbert, el vell drac és el seu guardià, i és l’únic que posseeix la clau i el secret per poder entrar o sortir al món exterior. Tot va bé fins que Septimus, el malvat fetiller, troba el secret per sortir del turó.
Quan Eragon (Edward Speleers) troba una pedra blava brillant en el bosc, pensa que és l’afortunada troballa d’un pobra noi de granja; potser podrà comprar amb ella menjar per a tot l’hivern. Però quan la pedra resulta ser l’ou d’un dragó en eclosió, Eragon aviat es dóna compte que ha ensopegat amb un llegat gairebé tan antic com el propi imperi en què viu. De la nit al dia la seva simple vida es veu feta miques, i es veu empès a un perillós nou món de destins, màgia i poders. Eragon i el dragó hauran de navegar en perillosos terrenys, entre els foscos enemics d’un Imperi governat per un rei la maldat del qual no coneix límits. Podrà Eragon aixecar el vel dels llegendaris genets de dragons? El destí de l’imperi potser estarà a les seves mans.
La jove Fern rescata al porquet Wilbur quan està a punt de ser sacrificat per ser el esquifit de la ventrada, i així aquest s’uneix als altres animals de la granja. Wilbur es comporta de forma ingènua, o, almenys, això pensen els altres animals, però per a Carlota, l’aranya que viu entre les bigues de l’estable, hi ha la possibilitat que es converteixi en un amic. La seva amistat aviat demostra ser autèntica quan els altres animals deixen caure que els dies de Wilbur estan comptats. Sembla que només un miracle podrà salvar-li la vida, però Carlota, disposada a tot per ajudar-lo, teixeix paraules a les seves teranyines per convèncer al granger que Wilbur mereix ser salvat.
El 1995, van ser emeses a tot el món unes misterioses escenes qualificades d’alt secret pertanyents a un vídeo en blanc i negre, suposadament filmat durant l’incident Roswell del 1947. Aquestes imatges mostraven l’autòpsia feta a un alien. Ray (Deien Donnelly) i Gary (Ant McPartlin), van ser els dos amics responsables del descobriment. Aquest vídeo els va conduir directes al centre dels sensacionalistes mitjans de comunicació i els va catapultar a la fama. No obstant això, aquests dos homes tenien un secret encara major i què els passaria a ells si la veritat sortís a la llum? Basada en fets reals, Autòpsia a un Alienígena, és la història dels dos nois londinencs que es van convertir en les icones de la Ufologia.-
Aquesta vegada complementem la publicació de aquest film amb l’enregistrament original de la famosa autòpsia. Us recomano el seu visionat abans de veure la pel-lícula.-
En un món cohabitat en guerra per homes i vampirs Blade és un vampir que, al contrari que la resta, no s’alimenta d’humans, i que pretén acabar amb la raça de “éssers superiors” que van mossegar la seva mare quan estava embarassada.
Una expedició científica britànica viatja a un remot altiplà de la selva brasilera. Allí troben homes prehistòrics i tota mena de dinosaures en aquesta adaptació de la famosa novel·la de Sir Arthur Conan Doyle. Els efectes especials van anar a càrrec de Willis H. O?Brien, un pioner de l’animació al cinema que va desenvolupar la tècnica de simular l’animació (Stop-motion) per mitjà de figures de goma amb estructures metàl·liques que es movien uns mil·límetres per a cada fotograma.
Dotze joves passen uns dies en una enorme casa al costat del llac. Com sol passar en aquests casos, tot sembla anar bé fins que succeeix l’imprevisible: l’amfitrió de la festa cau per un penya-segat. Alguns nois creuen que es tracta d’una broma, altres li donen per mort, altres no li donen importància. De manera que la festa segueix fins que un altre succés terrible acaba amb qualsevol possibilitat de divertir-se: algú comença a assassinar als convidats…
Any 3000. Gepetto és un genial inventor de la ciutat de Scamboville, que crea Pinotxo: un petit robot amb la personalitat d’un nen de carn i os. Pinotxo està disposat a qualsevol cosa per aconseguir el seu somni: convertir-se en un nen de debò. Geppetto no comprèn per què el malvat alcalde està tan gelós d’ell, quan té una filla meravellosa. Però el noble Gepetto no comparteix aquest sentiment d’odi, més aviat compadeix de l’alcalde, la qual cosa fa enfurir més encara a Scamboli.
Cade investiga un centre de recerca parapsicològica en una població marítima de Maine, després de la misteriosa mort d’una de les persones involucrades.
Els alienígenes estan experimentant amb les capacitats de lluita dels humans, i emparellen en Foster amb un antic company dels seus temps de presidiari, en una competició de boxa.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
