El príncep de Molossó ha aparegut a la platja de Flake. Anava en direcció a una illa on hi ha l’espasa d’or que l’hauria convertit en rei. Ell, com tots els seus germans, no ha pogut acomplir la missió. Els vikings, tot i els perills de l’expedició, estan decidits a ajudar-lo. Episodi mai no publicat en DVD.
A la casa tronada ja només hi queda un servent. És criat, majordom, cuiner i infermer de l’amo, un invàlid que necessita assistència contínua. Sota la mirada buida de l’ull cec del vell, el jove criat repeteix meticulosament les seves tasques recorrent estances malmeses.
En Jim torna al museu per ensenyar el pont de Killahead a en Blinky, però descobreix que ja no hi és. Ara haurà de fer servir una ferradura per descobrir si a Arcadia hi ha cap altre canviant. Mentrestant, hi ha un acostament entre en Jim i la Claire…
Els Marchmain es venen la casa de Londres perquè facin un bloc d’apartaments. En Bridey encarrega a en Charles que faci un conjunt de pintures que reprodueixi l’interior. El matrimoni d’en Charles amb la Celia se’n va en orris. Quan en Charles troba la Júlia en un transatlàntic comencen una aventura.
El Gos Pudent troba un llibre sobre les aventures d’un heroi imaginari dels gossos, en Ranpanpan. Està totalment capturat per l’aventura que li llegeix el Gat Xafat. Però mentre en Ranpanpan està en una situació extremadament perillosa…
El mateix tallador de gespa, que temps enrere es va convertir en un superhome gràcies a la realitat virtual, té ara la clau del futur al xip que necessita per completar el seu imperi ciberespecial. I no està disposat a aturar-se davant de res ni davant de ningú.
L’Anna és una dona jove que pateix un trastorn obsessivocompulsiu que s’aguditza quan qualsevol element de la seva rutina o del seu ordre, per mínim que sigui, es veu alterat. La seva germana Maeve prova inútilment de persuadir-la perquè assisteixi al concert que farà a l’auditori.
La senyoreta Yamabuki els i explica un conte a l’Arale i la Gatchan, sobre un pobre viatger es va perdre al bosc del notornaràs, quan de sobte des del cel li cau davant una aprenenta de bruixa que no dominava del tot la seva escombra.
La Cathrin fa acompanyament terapèutic a en Nathan, un noi gitano que temps enrere va fer un intent de suïcidi. Conscient de la seva responsabilitat familiar, el noi accepta boxejar en un combat clandestí per recollir diners per al casament de la seva germana.
En Jim descobreix que el combat de revenja contra en Draal serà a mort, i s’ha de reconsiderar moltes coses. Mentrestant, vol avisar els trols que els canviants han arribat a Arcadia, però en Blinky l’hi desaconsella, tot i que la senyora Nomura decideix passar a l’atac.
En un convent de monges de Galway hi apareixen els cossos de nadons morts i enterrats de qualsevol manera. Es tracta d’un nou cas de l’asil de les Magdalenes, on durant anys es tancava i es maltractava dones embarassades considerades indignes.
La noia de Portbou ja té nom i cognom. Després de trenta-dos anys, el programa Crims ha pogut identificar-la i la seva família, per fi, pot deixar de buscar-la. En aquest capítol coneixerem qui era la noia de Portbou i què va fer les hores abans d’aparèixer morta penjada d’un pi aquell 4 de setembre de 1990.
Després de patir un atracament traumàtic, la Rachel, en avançat estat de gestació, es trasllada a viure amb el seu company, el Peter, a una urbanització als afores d’una ciutat molt tranquil·la. L’avorriment i la monotonia són la tònica general de la seva vida, però, amb el pas dels dies…
Mercè Vilaret i Llop (Barcelona, 1943 – Sant Cugat del Vallès, 21 d’octubre de 1993[1]) va ser una de les primeres realitzadores de televisió a Catalunya. Fou pionera de la professió juntament amb Clara Ronay a Catalunya, i amb Pilar Miró i Josefina Molina en l’àmbit estatal.
Quan en Robin Hood torna de les Croades, després d’haver-se quedat sense propietats, veu com el país viu sota la corrupció del Príncep Joan, germà de Ricard Cor de Lleó. Molt aviat reunirà una banda de camperols amb la intenció d’acabar amb Joan i guanyar-se l’amor de Lady Marian.
Un goblin mor atropellat i això provoca una invasió dels seus companys, que arriben a la ciutat per venjar-lo. En Jim i en Toby miren de trobar on s’amaguen els goblins i descobreixen uns éssers capaços de transformar-se en humans que reconstrueixen el pont de Killahead.
Després de divorciar-se, la Mandy i la seva filla Riley se’n van a viure a un altre lloc per començar de zero. A la seva nova casa, les coses no els seran fàcils. Al principi, les mares de l’escola on va la Riley les acullen al seu cercle, però quan la noia fa ombra a la filla de l’Olivia, la situació es complica.
Portada: Francesc. Ot el bruixot, Allò que passa, Jan i Trencapins, El raspall de dents: per Josep Ferrer i costa, Sergi Grapes, En Camús, La gran bufera, Jep i Fidel.
El compte enrere de la quarta prova està a punt d’acabar-se i la Lucie haurà de reaccionar aviat per poder passar a la cinquena. Mentrestant, l’arribada d’en Patrick al lloc on la Valérie té retinguda la família d’en Raph tindrà conseqüències inesperades. La Dju, per la seva banda, està a punt de trobar-se amb la persona que menys s’espera.
Un petit i idíl·lic poble italià a la regió de les Dolomites queda commocionat per la mort d’una adolescent. El comissari Sanzio, de la capital de la província, s’encarrega del cas, en què la víctima sembla tan misteriosa com el mateix crim, succeït en un paratge ple de boira i amb un paisatge muntanyós la bellesa del qual no pot amagar els foscos secrets del lloc.
En Charles torna a Londres durant la vaga general de 1926 i es retroba amb els seus companys Boy Mulcaster i Anthony Blanche. Lady Marchmain s’està morint i la Julia li demana que busqui en Sebastian. El trobarà vivint amb un noi alemany al Marroc francès.
Novembre del 1919. Dos supervivents de la Gran Guerra, un magnífic il·lustrador i un modest comptable, organitzen una estafa amb els monuments als morts del conflicte bèl·lic. A la França dels anys vint, el projecte esdevé tant perillós com espectacular.
L’Snorre ha somiat que, del pròxim viatge, no tornarà cap viking a Flake. No n’hi haurà cap que ho pugui explicar. De sobte, s’acosta una tempesta terrible i tot fa pensar que l’auguri de l’Snorre podria fer-se realitat. Aquesta vegada, sembla que no hi ha escapatòria…
En Henry és un tímid empleat de banca que, durant l’enterrament de sa mare, coneix l’Augusta Bertram, una dona excèntrica que diu que és la seva tieta. Després de la cerimònia, l’Augusta rep un paquet que conté un dit amputat i una nota de rescat amb les condicions per alliberar el seu examant.
El Gos Pudent ha estat escollit pel president de la República, que el vol adoptar i convertir-lo en el gos presidencial, que viu còmodament al Palau de l’Elisi. Però ràpidament aquesta perspectiva activa la gelosia i la cobdícia de tots els altres gossos de la ciutat. El Gos Pudent comprendrà que, per a ell, la vida veritable de palau és justament al seu carreró i no pas a l’Elisi.
El 4 de setembre del 1990, a primera hora del matí, una veïna descobreix una noia jove morta penjada d’una corda en un pi al costat del cementiri de Portbou. A primera vista tot indica que és un suïcidi. Però la noia no porta cap document a sobre per poder-la identificar. És una “no name”, una persona sense nom.
La Lauren està enfadada amb el seu home, en James, perquè es pensa que ha tingut un embolic amb una col·lega de la feina i treballa massa. I l’ha fet anar a viure a la casa de convidats. La parella té una nena molt petita i un noi més gran, i ella va de bòlit entre la casa i els nens, i fent de dissenyadora freelance.
En Jim encara la seva primera missió, que consistirà a atrapar un gnom entremaliat que es dedica a pispar tot el que troba. Per poder-lo perseguir per un forat molt estret, s’haurà d’encongir, una solució que li comportarà certs problemes, i no pas petits, precisament.
En Superman rep un cop al cap, amb la llauna que juguen un grup de nens. Enfadat vol castigar-los a tots, perquè considerà que a un superheroi no se’l pot tractar així. I vol ensenyar a tots els nens de la Vila del Pingüí la grandesa de la justícia.
Durant la Segona Guerra Mundial, un vell vaixell de vapor irlandès salpa dels EUA, transporta’n explosius a Londres. Entre la rivalitat i la camaraderia, tots els mariners han d’aprendre a viure plegats i ajudar-se mútuament en aquest arriscat viatge. El mariner Olsen només té una idea al cap: tornar al seu país natal, Suècia, per retrobar-se amb la mare.