Trenta-cinc anys després de la històrica manifestació a Barcelona per reclamar l’estatut d’autonomia, l’Onze de Setembre un milió i mig de catalans van tornar a sortir als carrers de la capital catalana amb un lema inequívoc:”Catalunya, nou estat d’Europa”
La convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana va rebre la resposta multitudinària de catalans arribats de tots els racons del territori, que van envair els carrers de Barcelona amb crits d”’Independència”. La resposta ciutadana va desbordar les previsions de participació dels organitzadors i més encara les previsions de les formacions polítiques.
La Gran Via, el passeig de Gràcia, gran part de l’Eixample barceloní, la Via Laietana… fins a arribar al parc de la Ciutadella, on té la seu el Parlament de Catalunya, es van convertir en un mar de catalans, famílies senceres arribades en milers d’autobusos, amb les senyeres i estelades al vent per reivindicar els seus drets nacionals.
La marxa de Barcelona, massiva i cívica, marcara sens dubte un abans i un després en la relació entre Catalunya i espanya. el poble va parlar. Va protagonitzar la manifestació més gran viscuda mai a Catalunya, la manifestació que pot canviar la seva història.