Notice: Undefined variable: sessionId in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 118
Notice: Undefined variable: url in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 119
En el maig de 1944, durant la Segona Guerra Mundial, a un comando de cinc dones pertanyents a la Resistència Francesa se li encomana una perillosa missió: arribar en paracaigudes a la França ocupada per protegir el secret del desembarcament del Dia D, i eliminar al coronel Heindrich cap del contraespionatge alemany. Louise és una experta franctiradora vídua d’un líder de la Resistència, Jeanne és una dura prostituta que no dubtarà a matar, Gaëlle és una jove experta en explosius que desitja entrar en acció, Suzy és una espectacular excorista i antiga amant de Heindrich, i Maria és una comtessa italiana que treballa d’agent secret per a la Resistència Francesa.
El tsar Boris Godunov de Rússia ha mort i hi ha un buit de poder. Durant aquest període, a cavall entre el segle XVI i el XVII, un munt d’impostors s’aixequen amb la pretensió del tron, però només hi ha una hereva, Kseniya Godunova, filla del tsar. Per altra banda, a Varsòvia, el rei Segimon III reconeix el monjo fugitiu Grigori Otrepiev com Dmitri, fill d’Ivan el Terrible. Dmitri reuneix un exèrcit i emprèn la marxa cap a Moscou per reclamar el tron.
A la fi del segle passat, en un monestir situat a les muntanyes del Magrib, vuit monjos cistercencs viuen en perfecta harmonia amb els seus germans musulmans. Però una ona de violència i terror s’apodera lentament de la regió. Malgrat el creixent perill que els envolta i les amenaces dels terroristes, els monjos decideixen quedar-se i resistir.
Caracremada, és el sobrenom utilitzat per la guàrdia civil per referir-se a Ramon Vila Capdevila, la pel·lícula és una reflexió sobre la resistència llibertària al règim de Franco a través del que va ser el seu últim guerriller actiu. Quan l’any 1951 la CNT va decretar la retirada dels seus homes, Ramon Vila va romandre en els boscos de l’interior de Catalunya per emprendre en solitari la seva lluita.
Bonica, glamurosa i adorada pel poble. Georgiana va ser la dona més fascinant de la seva època, el segle XVIII. Però mentre que la seva bellesa i el seu carisma li va forjar un nom en la història, l’amor sempre se li va escapar. Casada molt jove amb un dels homes més rics d’Anglaterra el Duc de Devonshire, va ser confident íntima de ministres i de la Casa Reial, arribant a ser una icona de la moda, mare adorada i influent política per al partit liberal. No obstant això, en el nucli de la seva història està la recerca desesperada d’afecte i amor. Des de l’apassionat però fatídic romanç amb Earl Gray fins al complicat triangle amorós amb el seu marit i la seva millor amiga Lady Bless Foster.
Estem a principis del segle XX i un jove revolucionari socialista anomenat Benito Mussolini coneix a Ida Dalser, una dona tan apassionada com ell, que el seguirà en la lluita política i el secundarà també quan canviï de rumb i substitueixi el socialisme pel feixisme. Arriba fins i tot a donar-li tot el que té perquè pugui fundar el seu propi periòdic: Il Popolo d’Italia. Es casaran i tindran un fill, però Ida descobreix que el seu matrimoni per l’Església té molt menys valor que el que Mussolini va contreure amb Rachele Guidi. Quan el Duce arriba al poder, la seva decisió d’excloure de la seva vida tant a Ida com al nen és irrevocable.
El documental ha tingut accés a la causa de judici del “cas Papus” i, amb l’ajut d’un advocat especialitzat, August Gil, ha pogut reconstruir les nombroses irregularitats judicials (jutges denunciats per prevaricació, recursos, aplicació d’atenuants polèmics, etc.) i la deficient investigació policial, que també corrobora el periodista Xavier Vinader, autor de nombrosos articles sobre les intricades connexions dels imputats.
Avui ningú ha estat condemnat per haver posat la bomba a “El Papus”; només s’han condemnat els imputats per tinença d’explosius.
És el relat de les últimes hores de Salvador Puig Antich i de l’home conegut com a Heinz Chez, narrat per les persones que els van acompanyar fins al final: les seves germanes, els advocats i companys de lluita, la seva promesa, els funcionaris de presons que van presenciar l’execució…
El 28 d’octubre del 73 va canviar la història de l’Assemblea. La policia no va calcular les conseqüències d’aquesta detenció massiva. De seguida hi va haver una gran mobilització ciutadana de suport als detinguts, i es va engegar una campanya de solidaritat que va tenir ressò internacional.
Els organitzadors que es van arriscar, els artistes que hi van actuar i moltes persones del públic, l’autèntic protagonista del festival. I, amb ells, un dels guàrdies civils que vigilaven; els cineastes que van filmar tota la nit; la gent del poble que observava, entre esverada i encuriosida, la gentada que els havia envaït el poble.
Després de 39 anys de dictadura, la llarga agonia del “Caudillo” va tenir en suspens tot el país. L’oposició, amagada o a l’exili, veia el seu somni a punt de complir, però amb la frustració de no haver estat capaç d’enderrocar el dictador. La generació que havia viscut la guerra civil temia que es pogués reproduir l’enfrontament.
Es reviuen els intensos quatre dies que van de la mort a l’enterrament de Franco al Valle de los Caídos. S’han aconseguit força testimonis i documents inèdits. Com ara el relat del periodista Josep M. Ureta, que va ser protagonista des de la Diputació de Barcelona de l'”operació d’impacte” que va preparar Joan Antoni Samaranch.
El 22 de febrer de 1976 va acabar la que havia estat la vaga més llarga de Catalunya des de la guerra civil. Tres mesos i mig abans, els 157 obrers de l’empresa LAFORSA, una siderúrgica de Cornellà de Llobregat -el denominat “cinturón rojo” de Barcelona- van anar a la vaga en solidaritat amb un treballador acomiadat.
Aquest capítol recull el testimoni de nombrosos manifestants, llavors nois i noies que s'”estrenaven” en la protesta de carrer i que van rebre, aquell dia, els seus primers cops de porra. Recull també el testimoni dels dos únics detinguts, posteriorment torturats i empresonats.
5 d’abril del 1976, Segòvia. Vint-i-nou presos polítics, la majoria etarres, s’escapen del penal de la ciutat per un túnel excavat des dels lavabos. És la fuga més massiva que es recorda a l’estat espanyol: “La grande evasión”, la va titular “Le Monde” en primera pàgina. Entre els fugitius hi havia cinc catalans.
El maig del 76, arran d’una trobada massiva de dones al paranimf de la Universitat de Barcelona, hi va haver una presa de consciència col·lectiva que va suposar l’arrencada de la lluita a favor dels drets de la dona.
El periodista Josep M. Huertas publica un article al diari “TeleXprés” sense saber que li havia de canviar la vida. El reportatge feia un repàs de la vida se*ual dels barcelonins, des dels anys 20 fins als 70. Sense cap pretensió d’escandalitzar. Però Huertas va escriure que alguns “meublés” els regentaven viudes de militars i això va provocar un terratrèmol dins la institució armada.
El 2 de setembre de 1976, la revista “Interviu” desafia la censura i s’atreveix a treure, per primer cop en portada, una dona completament despullada. L’atreviment és doble, perquè aquesta dona és Marisol, que havia estat la nena mimada del règim i la nòvia de tota una generació.
El 15 de juny de 1977 va ser la data triada per celebrar les primeres eleccions democràtiques i per posar fi al règim franquista. Però aquestes eleccions es van celebrar en un context no democràtic, encara. Els “grisos” encara eren “grisos”, el govern -hereu del franquisme- rebia les pressions del sector més dur de l’antic règim, i el “soroll de sabres” condicionava moltes decisions.
Tarradellas no és l’únic ni l’últim exiliat republicà que torna a Catalunya després de la mort de Franco. Es calcula que 500.000 persones, catalans i espanyols, van travessar la frontera els últims dies de la Guerra Civil. La majoria no han tornat: van viure la Segona Guerra Mundial a l’exili, i hi van construir una nova vida que no és tan fàcil abandonar.
El 23 d’abril del 1976 va ser el primer Sant Jordi sense Franco i Catalunya ho va celebrar amb l’aparició de l'”Avui”. Era el primer diari en català després de la guerra civil, però va simbolitzar també una de les primeres conquestes de la transició.
23 de febrer de 1981. Aquella tarda, al Congrés dels Diputats, es votava la investidura de Calvo Sotelo com a nou president del govern espanyol. De sobte, a les 6 i 23 minuts de la tarda, 200 guàrdies civils -a les ordres del tinent coronel Tejero- van interrompre violentament la sessió parlamentària.
En el seu últim capítol, “Dies de transició” es pregunta què feia la gent durant tots aquells anys. Què fèiem, com eren les nostres cases i les nostres vides; com ens vestíem, com ens divertíem, com estudiàvem i com treballàvem…
Crisi dels míssils de Cuba. A l’octubre de 1962 fotografies aèries de Cuba, obtingudes per l’exèrcit nord-americà, revelen que els soviètics estan instal·lant a l’illa armes nuclears que podrien arribar a gran part dels Estats Units. Per obligar a la Unió Soviètica a desmantellar els míssils, el president John F. Kennedy i els seus col·laboradors decideixen el bloqueig de Cuba
Fa vint anys Albert Om era el subdirector del diari “El 9 Nou”, diari comarcal de Vic, i tenien la redacció a 150 metres de la caserna on va tenir lloc l’atemptat. Per tant, va ser un dels primers periodistes que van arribar al lloc dels fets. En aquell moment ho va explicar com va poder, de pressa, i la idea era, vint anys després, tornar-ho a fer però amb un punt de reflexió.
L’impacte emocional va ser tan fort que pràcticament no podies ni reflexionar-hi. Estaves per la tragèdia humana de nou persones mortes, cinc d’elles menors d’edat. Vint anys després s’ha fet un acostament, una lectura més d’interpretació de quines han estat les conseqüències polítiques que va tenir aquell fet.
Una nit de tardor de l’any 2003, Mark Zuckerberg, alumne d’Harvard i geni de la programació, s’asseu al seu ordinador i amb obstinació i entusiasme comença a desenvolupar una nova idea. El que va començar a l’habitació del seu col·legi major aviat es va convertir en una xarxa social global i una revolució en la comunicació. Sis anys i 500 milions d’amics després, Mark Zuckerberg és el milionari més jove de la història. Però per aquest emprenedor l’èxit ha suposat complicacions personals i legals…
És la història dels joves fundadors de la popular xarxa social Facebook, especialment del seu creador més conegut, Mark Zuckerberg. La seva llegenda diu: “No es fan 500 milions d’amics sense fer uns quants enemics”
Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona, va ser una dona que va governar durant seixanta anys i ho va fer per sobre del seu fill i al marge del seu nét. Va manar en un món d’homes, un fer remarcable al segle XI.
Ermessenda va ser lluitadora, intransigent, amant del poder i, pel que fa als temes personals, una perdedora. En el testament de Berenguer Ramon va ser ignorada pel seu fill, que mai no li va perdonar que no el deixés governar en solitari.
La pel·lícula està basada en la desastrosa incursió militar nord-americana a Somàlia el 1993 i es centra en l¿episodi protagonitzat per un grup de ràngers que dos helicòpters Black Hawk van llançar a la ciutat de Muqdiisho. La seva missió era capturar dos lloctinents d¿un senyor de la guerra, però els seus adversaris els van acorralar i els ràngers van tenir moltes dificultats per sortir-ne vius.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
