Notice: Undefined variable: sessionId in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 118
Notice: Undefined variable: url in /hermes/bosnacweb06/bosnacweb06ab/b2214/d5.mecanosc/public_html/mecanoscrit3ds9/wp-content/plugins/pathomation/public/class-pma-wordpress-public.php on line 119
Abril de 1994. En Joe Connor ha arribat per fer classes a Rwanda perquè creu que pot marcar una diferència. Quan l’escola es converteix en un refugi per milers de ruandesos que escapen del genocidi, Joe promet a la seva alumna més brillant, la Marie, que els soldats de l’ONU la protegiran de la multitud de militars extremistes a la recerca de sang fora de l’escola. Però quan l’ONU abandona als refugiats, Joe i el director de l’escola, el Pare Christopher, s’enfronten a un angoixant dilema: han de marxar-se o han de quedar-se amb els ruandesos. Mentre els camions de l’ONU prenen el seu camí a través dels terroritzats refugiats, Joe mira la cara plena de llàgrimes de la Marie i es pregunta, què ha de fer?
La pel·lícula és una recreació dels fets reals que van succeir el 6 de juny del 1968, dia què van assassinar el senador dels Estats Units Robert F. Kennedy, germà del president John F. Kennedy. El crim va tenir lloc a l’hotel Ambassador i la història se centra en les 22 persones que es trobaven a l’hotel en aquell moment.
Perquè una societat entri en una situació de resistència, ho ha d’haver perdut tot. L’estat de dret, la justícia, les lleis que protegeixen l’individuu contra l’abús de poder. Aquesta absència de protecció és el que empeny els homes a triar entre sotmetre’s, o resistir.
La lluita armada és la forma més mítica de totes les resistències. Combatre els opressors amb les armes a la ma, alliberar el propi país utilitzant la violència com a resposta a la violència, és l’encarnació d’una força moral que fa néixer els herois del poble.
Què poden fer les víctimes d’un genocidi davant dels seus botxins? L’holocaust del poble jueu va ser el pitjor crim contra la humanitat de tots els temps. Van detenir jueus de tota Europa, i els van gasejar en camps d’extermini. Milions de dones i nens, davant dels nazis.
Als anys 30 el projecte dels nazis consisteix en perseguir els jueus per a expulsar-los d’Alemanya. Hitler ha fet de l’odi als jueus l’eix de la seva política nacionalsocialista, i creu que amb unes quantes onades de violència, una segregació sistemàtica i la confiscació de tots els seus bens, n’hi haurà prou per a fer fugir els jueus alemanys.
A l’illa japonesa d’Iwo Jima, escenari d’una de les batalles més sagnants de la Segona Guerra Mundial, es desenterren centenars de cartes. Les cartes posen cara i veu als homes que van lluitar en el bàndol japonès, encapçalats pel general Tadamichi Kuribayashi.
La Primera Guerra Mundial acaba d’esclatar quan un grup de joves coincideix al port de Barcelona amb la intenció d’agafar un vaixell que no salparà mai. Allí es coneixen el Karl i la Glòria, que comparteixen l’espera amb el Sebastià i la Caterina, un matrimoni de joves pagesos; el Cinto, un pillastre que no coneix límits, i la Maria, que només vol triomfar en el món de la revista. Karl és un jove arquitecte de bona família que intenta fugir d’una vida que l’atrapa; Glòria, una sindicalista plena d’ideals. Aquella llarga nit naixerà una amistat que els posarà tots a prova i que els ha d’acompanyar en aquest temps turbulents. Al Karl i a la Glòria aquesta amistat els obre la porta a un sentiment molt més profund, un amor que els sorprèn i sacseja.
Aviat, però, els dos amants s’adonen dels obstacles amb què s’enfronten. Les diferències entre els mons que habiten i l’hostilitat amb què es contemplen semblen insalvables. El pare d’ell és un membre de la recentment creada Mancomunitat de Catalunya; el d’ella, un anarquista acusat d’atemptar contra l’ordre públic sobre el qual pesa una condemna a mort… Tot sembla conspirar contra el delicat equilibri que sosté aquella societat. El món sencer canvia davant dels ulls de tots, i el futur s’amaga en un horitzó ben fosc.
En aquesta època inestable, marcada per les intrigues i la guerra a Europa, només els innocents i els enamorats gosen somiar un futur millor. Els nostres protagonistes s’atreveixen a fer-ho, però acaben descobrint que la seva felicitat ha de pagar un preu molt alt.
Confuci es centra en els últims anys de la vida de l’influent filòsof xinès, període que abasta des de la seva presa de càrrec polític als 51, fins a la seva mort a l’edat de 73 anys, època en el qual té lloc l’apoteòsica història d’enfrontaments entre els estats xinesos. Nascut l’any 551 A. de C. va morir sent un home molt important per a la cultura xinesa. Era una època on es lliuraven innombrables guerres entre els regnes xinesos. El rei de Lu rep l’ajuda de Confuci qui utilitza la seva intel·ligència i carisma per apaivagar els seus conflictes interns i guerres interminables. Però les grans potències de l’estat se sentiran amenaçades pel filòsof, i per tant Confuci va decidir marxar voluntàriament a l’exili.
Colom i la Casa Reial Catalana intenta desmuntar la fal·làcia d’un Colom plebeu, analfabet i estranger que té els alts càrrecs polítics i militars que només tenien els membres de la casa reial i certs nobles. És possible que un estranger analfabet arribés als cim més alt de l’estructura de l’estat? És possible que ho aconseguís enganyant el rei Ferran i tota la cancelleria, sense que ningú no ho denunciés? O potser el que realment va passar és que el diputat, militar, almirall i ambaixador Colom es va emparentar amb una dona de la reialesa de Portugal i de Catalunya -una descendent del comte Jaume d’Urgell-, i per aquesta raó va poder accedir als càrrecs a què va accedir i viure a les corts on va viure, amb la més absoluta de les normalitats i sense cap denúncia institucional.
El documental, basant-se en els estudis d’en Jordi Bilbeny, mira d’explicar els fets i de donar sentit a la mentalitat reial del Descobridor i a la dinastia que els Colom van crear a l’altre costat de l’Atlàntic.
Quan el general Haig anuncia la seva nova estratègia per moure el seu moble bar sis polzades més a prop de Berlín, l’Escurço Negre es presenta voluntari per ser artista oficial de la guerra.
L’any 1941 els Estats Units declaren la guerra al Japó. Les forces nord-americanes es concentren a les batalles del Pacífic, prenent les illes una per una, en direcció a les costes japoneses. Durant aquesta campanya brutal, l’exèrcit japonès interceptava constantment les comunicacions militars codificades, per frenar l’avanç de les tropes nord-americanes.
Segona Guerra Mundial, 1941. Els jueus d’Europa Oriental estan sent massacrats a milers. En la Bielorússia ocupada, tres germans aconsegueixen escapar d’una mort segura i es refugien en els frondosos i familiars boscos al voltant de casa seva. Els germans Bielski lluitaran no només per la seva pròpia supervivència enfront dels nazis, sinó que, intentar venjar la mort dels seus éssers estimats, salvaran a milers de persones. A mesura que s’estenen els rumors sobre el seu coratge, altres persones de tota classe i condició s’uneixen a ells i es mostren disposats a arriscar-ho tot per un instant de llibertat.
Mongol s’endinsa en els dramàtics i angoixosos primers anys del governant nascut amb el nom de Temudgin el 1162. A mida que acompanya Temudgin des de la seva perillosa infància fins a la batalla que va segellar el seu destí, la pel·lícula dibuixa un perfil multi-dimensional del futur conqueridor i ens el mostra, no com a la bèstia dolenta d’aparença vetusta, sinó com a un líder influent, intrèpid i visionari. Mongol ens mostra la forja d’un home extraordinari i els fonaments sobre els quals descansava gran part de la seva grandesa: la relació amb la seva dona Borte, l’amor de la seva vida i la més lleial consellera.
En Sydney és un periodista del “The New York Times” enviat a Cambodja el 1972 com a corresponsal de guerra. Allà coneix a Dith Pran, un nadiu que li serveix de guia i intèrpret durant la guerra. Al 1975 quan va caure el govern cambodjà, els EUA es retiren del país, i tota la família de Pran emigra a Amèrica del Nord excepte ell, que decideix quedar-se amb el periodista per seguir ajudant-lo. Tots dos viuen refugiats a l’ambaixada francesa, però quan decideixen abandonar Cambodja, l’exèrcit revolucionari prohibeix sortir del país a Pran, que és reclòs en un camp de concentració, on passarà múltiples vicissituds.
Illa d’Elba, 1814. Martino és un jove professor idealista, amant de la bonica baronessa Emilia. Aquell mateix any, Napoleó abdica i és desterrat a Elba. Un cop allí, ofereix a Martino el lloc de bibliotecari. Per al jove és l’oportunitat que esperava per poder matar l’emperador, a qui odia, i venjar així la mort de milers de soldats.
Catalunya, 1808. El 6 de juny de 1808 l’exèrcit napoleònic s’enfronta a la seva primera derrota provocada per un sol home: un jove que, amb el ressò del repicar del seu timbal a les muntanyes de Montserrat va sembrar el pànic entre les tropes franceses. Quan Napoleó Bonaparte rep la notícia, encarrega una missió al capità dels hússars de la Guàrdia Imperial, Alain Maraval: capturar el responsable i tallar-li el cap en senyal de càstig. El capità reuneix els seus millors homes i comença la recerca del jove conegut com Bruc.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
