Oggie Svenson, un antic presoner de la penitenciaria on es trobava en Ran tan plan, li llega tota la seva fortuna. Així el gos deixa la presó per anar a viure al seu hotel particular a Virginia City, sota la protecció d’en Lucky Luke. Però el testament especifica que en cas de la mort del gos, tota l’herència aniria a parar a en Joe Dalton. Quan s’assabenten de la clàusula, els Dalton es fuguen…
Lucky Luke és el responsable de portar quatre científics a través dels turons negres, per explorar les possibilitats de colonització. Però el Senador Stormwind, que es va oposar al projecte, vol posar pals a les rodes…
Degut a una proposta de llei creada per el senador Jonàs O’Joyce, els Dalton estaran en llibertat sota la supervisió d’en Luke.
Els delinqüents han de passar un mes de prova, en un poble sense delinquir ni fer la mes mínima infracció. Si no tornaran a la presó sense judici.
Lucky Luke és responsable de portar la pau entre el coronel de cavalleria O’Nollan i la Tribu Apache patrónimo. Per desgràcia, va acabar passant un traïdor a banda i banda.
Arthur i Adolph Caille, dos germans inventors han desenvolupat una màquina escurabutxaques. A petició del seu amic, el senador Pinball, Lucky Luke l’ajudarà a fer la seva introducció a tot l’oest. Visiten diverses ciutats i viuen un seguit d’aventures que els portarà a enfrontar-se a dos enemics que tenen les característiques de Louis de Funes i Patrick Prejean.
Horace Greeley és un jove periodista rarament íntegre. Va fundar un diari que va anomenar «The Daily Star». Aviat s’adonarà que la veritat no és del grat de tots. Coneix en Lucky Luke que l’ajuda a establir-se a Dead End City, on no es necessita molt de temps per fer amics i enemics.
Jesse James, és un bandit, que se les dóna de ser el nou Robin Hood: Roba als rics per donar-ho als pobres. Però ell mateix es considera pobre, i per tant s’ho queda tot amb el seu germà i el seu cosí. Lucky Luke mir de detenir-lo, però els habitants de la ciutat els temen i no volen molestar-los.
Lucky Luke rep l’encàrrec de trobar un cavall desaparegut, que es creu ha estat robat per en Tea Spoon, contra el que es cursa una ordre de recerca i s’ofereix una recompensa de 100.000 dòlars. El caçador de recompenses Elliot Belt (que s’assembla sospitosament a l’actor de westerns Lee Van Cleef) està interessat en l’oferta …
Després de la sagnant guerra civil nord-americana, en Wyatt Earp deixa el seu lloc de xèrif a Dodge city per establir-se amb la seva dona i els seus germans en Virgil i en Morgan –també casats- a Tombstone, pròspera ciutat d’Arizona gràcies a les mines de plata. Els Earp desitgen portar una vida pacífica dedicada als negocis. Però els seus plans es trastoquen quan han d’enfrontar-se al clan dels Clanton i els McClaury. Tindran l’ajuda d’en Doc Holliday, un pistoler i jugador tísic i íntim amic d’en Wyatt.
En un poble perdut de Wyoming, un vaquer completament begut marca la cara a ganivetades a una prostituta que es reia de la mida del seu se*e. Little Bill, xèrif i jutge local, resol el litigi ordenant una indemnització de sis cavalls al propietari de la taverna bordell. Les prostitutes, enfurismades, fan una col·lecta i ofereixen mil dòlars pel cap de l’agressor. La recompensa atreu Bill Munny, un antic bandoler regenerat pel matrimoni, ara viudo, i a qui una epidèmia ha matat tot el bestiar. Acompanyat per uns vells companys de malifetes, també retirats, Bill se’n va a caçar el vaquer per cobrar la recompensa.
Després que Ben Keefer mati la dona d’en Gil Reardon, en Gil busca revenja. Per accident, Gil dispara contra un dels homes de Keefer, que resulta mort. Keefer fa que sembli un assassinat i envien Gil a la presó.
Història èpica sobre els últims temps dels indis americans com a principals pobladors de Nord-amèrica.
Dos joves cowboys de Texas se’n van a Mèxic els anys quaranta buscant una vida millor. Estan plens d’energia i es troben un país bell i caòtic, tan cruel com misteriós, on la mort és una presència constant i capriciosa.
Chris ha deixat enrere un passat delictiu i s’ha convertit en una persona respectable. Viu amb la seva esposa, Arilia, en un poble on l’han nomenat xèrif, i s’ha d’enfrontar amb la banda de Donovan, un personatge que amenaça el poblet mexicà de Magdalena. Chris no pot impedir que la banda assalti un banc, el fereixin a ell mateix i matin la seva dona. Decideix venjar-se’n i forma un grup ben estrany: ajunta cinc delinqüents que treu de la presó, un periodista i una colla de viudes dirigides per una dona anomenada Laurie.
Chico és un dels Set Magnífics que es va quedar a viure al poble mexicà que van alliberar. Ara, el segresten uns bandits que constantment amenacen el poble. La seva esposa fa anar a buscar els altres companys, però només queden vius Chris i Vin. Aquests dos en recluten quatre més per completar el grup i tornen per alliberar Chico. Els ajuden a fer-ho el pare Mendoza i Francisco, però aquest últim té una actitud sospitosa.
Boss, Charley, Mose i Button es dediquen a pasturar lliurement els seus ramats per les vastes praderies de l’Oest. Porten una vida primitiva i han forjat una amistat d’anys basada en un codi d’honor tradicional. En un dels seus desplaçaments topen amb un xèrif corrupte i un ranxer destacat que dominen el seu territori a través de la por i la tirania. El conflicte es fa inevitable, perquè els quatre amics no estan disposats a sotmetre’s al domini d’aquests dos personatges. A més, Charley coneix la dona de la seva vida.
Link Jones agafa el tren per anar a Fort Worth, Texas. Durant el viatge, quatre lladres ataquen el comboi i deixen a terra Link i dos companys ocasionals de viatge: Billie Ellis, una cantant de “saloon”, i Sam Beasley, un jugador professional. Link els condueix fins a una granja per poder passar la nit. Malauradament allà s’amagava la banda de Dock Tobin, un vell sàdic de qui Link resulta ser el nebot.
Dos caçadors de pells que viuen de forma rude i independent s’enfronten amb una tribu d’indis a partir del moment que acullen l’esposa fugitiva del cap de la tribu. La dona s’enamora d’un dels caçadors i ha de fugir de la violenta persecució del seu home.
Al 1882 dos amics, el xèrif Virgil Cole i el seu soci Everett Hitch, són els encarregats de protegir una ciutat sense llei que pateix a les mans d’un despietat i poderós ranxer, en Randall Bragg. L’arribada d’una atractiva vídua, l’Allison French, posarà en perill la llarga amistat entre els dos homes de la llei.
La vida dels pagesos al Mèxic de finals de segle XIX era tan dura que les rebel·lions eren contínues.
L’empresonament d’un dirigent pagès fa que un jove seguidor seu, Maximiliano, busqui el suport de Chris, un pistoler americà caracteritzat per la seva ajuda als pobres. Com que Chris no pot alliberar el dirigent tot sol, recluta sis homes més perquè hi col·laborin. Un d’ells és Slater, un hàbil tirador del sud a qui falta un braç, que es baralla amb Cassie, un gegant negre. Els set homes es traslladen a Mèxic i els horrors de la guerra fan que el que inicialment consideraven una simple feina se’ls converteixi en tota una causa.
L’acció transcorre en un tren que transporta tropes de la cavalleria cap a Fort Humbolt, que està assetjat. Un dels passatgers és John Deakin, un agent secret que investiga una trama per robar l’or i la plata que s’emmagatzemen al fort. Però, mentre el tren travessa les muntanyes, comencen a passar fets inexplicables. Primer mor el fogoner. Després troben mort el doctor Molyneux al seu compartiment. La tercera víctima és el reverend Peabody. I, finalment, els tres vagons on viatgen els soldats es desenganxen i cauen muntanya avall. Deakin acaba descobrint que el tren transporta d’amagat rifles i municions, i, quan lliga caps, totes les sospites apunten cap al governador.
La pel·lícula, produïda el 1915, és una de les grans fites de la història del cinema mut i explica la relació de dues famílies nord-americanes. Els germans Stoneman, Phil i Ted, visiten els seus amics Cameron a Piedmont, a Carolina del Sud. Aquesta amistat queda afectada quan, en començar la Guerra Civil, els Stoneman s’allisten en un bàndol i els Cameron en l’altre. Les conseqüències de la guerra a les seves vides personals es mostren a la pel·lícula en connexió amb els fets històrics, des del desenvolupament de la Guerra Civil mateixa, passant per l’assassinat de Lincoln fins el naixement del Ku Klux Klan.
Sara Sandoval és una bella aristòcrata mexicana educada a Europa que gaudeix dels privilegis d’una existència fàcil i sense privacions de cap tipus. A l’altra banda de l’escala social es troba María Álvarez, una dona també molt bonica, filla d’un humil pagès. En circumstàncies normals, probablement les vides d’ambdues dones no s’haguessin creuat mai, però una banda de pistolers roben les terres de les dues famílies i maten els éssers estimats de les noies. Sara i María s’uniran per aconseguir la venjança.
El 1883, Geronimo i els seus apatxes es rendeixen i firmen un tractat que els promet terra i aliments. Però aviat Geronimo s’adona que els han condemnat a viure en la pobresa. La gota que fa vessar el vas és la decisió del representant del govern de vendre les seves terres a una
gran empresa i obligar-los a traslladar-se novament. Atrapats a la frontera mexicana, els homes de Geronimo passen a l’altre costat per armar-se i declarar la guerra als Estats Units. La seva lluita es converteix en una mena de suïcidi perquè s’han d’enfrontar també amb les tropes mexicanes. Els rebels estan cada cop més acorralats fins que una patrulla descobreix el seu amagatall i demana un canó per fer-los rendir o eliminar-los.
En un poble de l’oest americà, una colla de vaquers s’emborratxen i fan un escàndol. Quan se’n van, un home vell ha mort. Al cap d’uns mesos, Jered Maddox cavalca cap al poble de Sabbath traginant el cadàver d’un dels busca-raons mentre intenta trobar la resta dels responsables de l’assassinat. El xèrif local no vol enfrontar-se amb el cap d’aquesta colla perquè es tracta d’un ranxer poderós de qui també depèn ell. La gent del poble tampoc vol problemes però no saben fins on pot arribar el rígid sentit de la justícia que té Maddox, que es disposa, sol a l’habitació de l’hotel, a lluitar amb qui calgui. L’aparició imprevista d’un antic amor de Maddox altera els seus plans.
Chato és un apatxe enèrgic que intenta desesperadament adaptar-se a les noves condicions de vida imposades per l’home blanc a l’agitada frontera del sud-oest. A causa de la provocació d’un xèrif, Chato el mata i ha de fugir. Es forma un escamot per perseguir-lo però la duresa del desert fa que els seus perseguidors comencin a defallir i es barallin entre ells. Seguint el rastre de l’apatxe, els perseguidors troben la dona de Chato i la violen. A partir d’aquest moment és Chato qui persegueix a mort l’escamot d’homes blancs.
Un xèrif de Texas, Guthrie McCabe, i un tinent de l’exèrcit fora de servei, Jim Gary, porten una caravana de colons a través del territori comanxe per rescatar uns blancs que han estat segrestats pels indis. McCabe intenta aturar el projecte fixant un preu molt alt. Però els colons estan disposats a pagar-lo. Durant el viatge, McCabe intenta convèncer Marty Purcell que els segrestats deuen haver canviat molt, i el seu germà, que ara ja és un adolescent, també, després de conviure tants anys amb els comanxes. Gary, enamorat de Marty, l’intenta consolar. McCabe i Gary són capturats pels indis, però els convencen que només vénen a comerciar. Els donen dues escopetes i a canvi aconsegueixen Running Wolf, un noi blanc criat com un indi, i Elena, una blanca que fa anys que està segrestada. Però Running Wolf odia els blancs i no hi vol tornar.
Quan la Guerra Civil nord-americana està a punt d’esclatar, un home esdevé propietari d’un hotel de Denver després de guanyar una partida de cartes.
Calvera, líder d’una banda de criminals, controla un petit poble de Mèxic i n’explota els vilatans. La desesperació s’apodera dels pagesos del poble i, quan arriben a la situació límit, decideixen de cridar set professionals de les armes nord-americanes perquè els alliberin de la banda de Calvera. Els set pistolers ensenyaran els vilatans de defensar-se i prepararan una trampa contra Clavera. La trampa no funcionarà i Calvera captura els pistolers. El control del poble torna a ser del bandit. La situació esdevindrà un motiu d’honor i els set pistolers preparant la revenja definitiva contra Calvera amb l’ajuda dels vilatans.
Disset homes i quatre dones, entre els que es troben soldats, desertors, comerciants, cavallers, predicadors, jugadors, facinerosos i aventurers, cerquen en territori indi una llegendària veta d’or que, segons conta la tradició, està custodiada per l’esperit de la tribu Apatxe. Un bandit, de nom Vermell, obliga a MacKenna, un xèrif que coneix el camí, a guiar al grup fins al tresor. La cobdícia i rivalitat dels integrants de l’expedició provoca sagnants enfrontaments que se salden amb la mort de diversos homes.