Arxiu de la categoria: Western

Estació comanxe

Jefferson Cody és un home solitari que allibera dones blanques raptades pels comanxes bescanviant-les per mercaderies, amb l’esperança remota de retrobar la pròpia esposa. Després de rescatar una d’elles, ha d’aturar-se a Estació Comanxe, una parada de postes en el camí cap a Lordsburg. Allà troba tres homes empaitats pels indis, un d’ells enemistat amb Cody d’ençà que van coincidir a l’exèrcit. Tots junts hauran de travessar territori comanxe, però els tres proscrits pugnaran per cobrar la recompensa que ofereixen per la noia.

Veure més detalls de la fitxa

Camí de la forca

A Texas, poc després de la Guerra de Secessió, el nou marshal federal Len Merrick salva un lladre de bestiar de ser penjat pel clan dels Roden, els quals l’acusen d’haver assassinat amb traïdoria un dels fills del patriarca. Per escapar de l’assetjament dels Roden, Merrick, un home eixut turmentat pel seu passat, haurà d’afrontar una penosa travessia pel desert per dur l’acusat a judici. Entremig, la filla del presoner els acabarà acompanyant. Primer western protagonitzat per Kirk Douglas.

Veure més detalls de la fitxa

La reina de Montana

Sierra Nevada Jones arriba a Montana amb el seu pare per prendre possessió d’unes terres que han format part de la seva família durant generacions. Però uns indis aliats amb un grup de blancs, volen apoderar-se d’elles i durant l’enfrontament, mor el pare de Sierra Nevada. Colorado, fill del líder de la tribu rival, intenta protegir a la jove però, dins del grup dels blancs hi ha un policia infiltrat.

Veure més detalls de la fitxa

Llança trencada

En Matt Deveraux és un cerca-raons però hàbil ramader que dirigeix amb mà de ferro el seu vast imperi. Té una família a qui adora, composta per la seva dona, d’origen indi, i el seu fill en comú, en Joe, que provoca la gelosia entre els tres fills de l’anterior matrimoni d’en Matt. En Joe s’autoinculpa d’un crim comès pel seu pare, i com a conseqüència d’això ingressa a la presó, on roman durant tres anys. Quan torna a casa troba molts canvis, ja que el seu estimat pare ha mort i són els seus venjatius germans els qui ara controlen les seves terres.

Veure més detalls de la fitxa

Atolladero

Atolladero (Texas), any 2048. En Lennie, ajudant del sheriff del desèrtic lloc, fart de la monòtona i intrascedent vida que l’acompanya, planeja un viatge cap a Los Angeles, California, amb la intenció d’ingressar a l’Acadèmia de Policia d’aquesta ciutat. Però perquè el seu projecte es faci realitat, primer ha de demanar el permís corresponent al Jutge Wedley, un home poderós que té la darrera paraula en tot allò que cadascun dels ciutadans de la comarca tinguin en ment realitzar. Lennie no té sort, ja que el dia escollit per canviar de futur, coincideix amb la imminent arribada a Atolladero d’un perillós tornado que està transformant l’atmosfera de tot el poble; al mateix temps, un tràgic accident accelera els fets cap a una situació cada vegada més incontrolada.

Veure més detalls de la fitxa

Lucky Luke: Els Dalton en llibertat

Els Dalton fugen de la presó. Lucky Luke els segueix, rastrejar i capturar al Canadà, però s’escapen una altra vegada i troben refugi amb la seva mare, Ma Dalton. Finalment, els germans Dalton obtenen la llibertat condicional sota la supervisió de Lucky Luke. Els resulta difícil ser acceptats per la població espantada.

Veure més detalls de la fitxa

Lucky Luke – La balada dels Dalton

Els Dalton, uns bandits abominables, s’han convertit en els hereus universals del seu oncle, que ha mort penjat per la justícia. Abans de tocar l’herència, els Dalton han d’eliminar tots els membres del jurat i el jutge que el va condemnar. L’oncle ha nomenat un encarregat de comprovar la bona marxa de les operacions: Lucky Luke. Els Dalton s’escapen de la presó, capturen Lucky Luke i li proposen un tracte: que serveixi de testimoni dels seus crims i, en recompensa, li donaran una part de l’herència. Lucky Luke fa veure que accepta la proposta i així comença la sanguinària balada en què quedarà ben evident l’enginy de Lucky Luke.

Veure més detalls de la fitxa

Lucky Luke, l’intrèpid

Per les planes del vell Oest cavalca un cavaller solitari, Lucky Luke, muntat sobre el seu reflexiu cavall, Jolly Jumper. Arriba a Daisy Town, una petita ciutat sense llei que Lucky Luke salvarà de la gent de mal viure. Però la tranquil·litat dura ben poc quan apareixen els quatre malvats germans Dalton. Sol davant del perill, Lucky Luke s’enfronta amb els Dalton en un duel que ha passat a la història del llegendari Oest. Els Dalton, humiliats, són expulsats del poble, però pensen venjar-se. Capturats pels indis, aconsegueixen aixecar-los contra els ciutadans de Daisy Town. Però allà hi ha Lucky Luke per solucionar aquest nou conflicte.

Veure més detalls de la fitxa

El dia dels tramposos

Any 1883. Un grup de condemnats ingressa a la presó federal d’Arizona. Un d’ells és en Paris Pitman, un facinerós d’enginy endiablat que ha enterrat un botí de mig milió de dòlars en el desert i viu amb l’obsessió de fugar-se’n per recuperar-lo. Amb aquest objectiu intenta convèncer diversos presos perquè el secundin i, al mateix temps, intenta guanyar-se la confiança del nou alcaid.

Veure més detalls de la fitxa

Un tipus dur

Després de l’atracament a un banc fronterer, en Johnny Río és traït per en Dad Longworth, el seu millor amic i company d’escapades. Capturat per la policia mexicana, passa cinc amargs anys a la presó de Sonora, durant els quals viu obsessionat amb la idea de venjar-se del traïdor. Un cop posat en llibertat, en Johnny va a la recerca d’en Dad, que s’ha convertit en un home respectable i ara és el xèrif de Monterrey. Quan aquest li presenta la seva fillastra Louisa, en Johnny queda corprès per la seva bellesa i la sedueix.

Veure més detalls de la fitxa

Chisum

Nou Mèxic, 1878. En John Chisum és un home dur i emprenedor que, partint del no res, arriba a ser propietari d’un vastíssim ranxo ramader a Lincoln. L’anomenen el «Rey del Pecos» perquè les aigües d’aquest riu passen per les seves terres, tot i que ell permet que les utilitzin tots els grangers del comtat. Com un dels fundadors de la ciutat de Lincoln, en Chisum es preocupa cada vegada més al veure com el també terratinent Lawrence Murphy es fa l’amo de les botigues, o del banc local utilitzant mètodes qüestionables. En Chisum i el seu amic, l’honest ranxer Henry Tunstall intentaran apel·lar a la llei, però en Murphy també ha corromput el xèrif local. L’enfrontament es converteix en inevitable i en Billy Bonney, un dels empleats d’en Tunstall, serà el primer en veure’s involucrat.

Veure més detalls de la fitxa

Un rei per a quatre reines

Dan Kehoe, un aventurer sense escrúpols, s’assabenta que la banda dels germans McDade ha estat eliminada i decideix posar en pràctica un pla per quedar-se l’or que els bandits tenien amagat al seu ranxo. Al ranxo, a més de la senyora McDade, hi viuen les quatre viudes, que queden fascinades per un home tan atractiu com en Dan. Dan aconsegueix que la senyora McDade li confessi on és l’or, i després fuig del ranxo acompanyat de Sabina, una de les quatre viudes.

Veure més detalls de la fitxa

L’honor del comandant Lex

Durant la guerra civil nord-americana, el capità Lex Kearny comanda un escamot ianqui que transporta uns cavalls molt necessaris per al seu exèrcit. Cauen en una emboscada parada pels sudistes i, davant del perill de pèrdues humanes, Kearny prefereix retirar-se i abandonar els cavalls. En arribar a la caserna l’acusen de covardia i el fet que hagi nascut al sud predisposa el tribunal militar que el jutja a expulsar-lo de l’exèrcit. Kearny torna a casa dolgut pel deshonor i amb la sospita que algun dels seus companys el va trair avisant els sudistes que els van atacar. Una venda de cavalls que un superior seu va fer al ranxer McCool mou Lex a relacionar-se amb la colla d’esbirros que aquest dirigeix per descobrir la veritat del que va passar.

Veure més detalls de la fitxa

El bandoler Josey Wales

Cap al 1860, quan la Guerra de Secessió americana està a punt d’acabar, una banda de soldats ianquis, a les ordres de Terrill, mata l’esposa i el fill d’un ranxer, Josey Wales, i a ell el deixen per mort. Josey es recupera i s’uneix a un escamot de rebels que lluita contra els ianquis. Els rebels són aniquilats i Josey fuig a les muntanyes cap a les reserves índies. Allí troba un vell cherokee, Lone Watie, i una noia cheyenne, Little Moonlight. Tots tres junts se’n van cap a Texas. Pel camí salven una noia, Laura Lee, i la seva àvia, amenaçades per una banda de «comancheros» que han mort tots els homes del seu poblat. Josey i els indis acompanyen les dues dones a un ranxo prop d’una ciutat on només queden mitja dotzena d’habitants. Els homes de Terril arriben fins aquell indret amb la intenció de capturar Joey.

Veure més detalls de la fitxa

Centaures del desert

Ethan Edwards i el seu germà deixen el ranxo familiar per ajudar a trobar uns indis de qui se sospita que han robat bestiar. S’adonen massa tard que han estat víctimes d’un engany per allunyar-los del ranxo i, quan hi tornen, descobreixen que els comanxes han mort els seus familiars, tret de la Lucy i la Debbie. A partir d’aquí començarà un viatge de recerca per trobar-les que portarà als protagonistes a les arrels dels Estats Units com a nació, qüestionant temes com la família, el racisme i la violència com a forma de resoldre conflictes.

Veure més detalls de la fitxa

Fletxa trencada

Transcorre l’any 1870, el territori d’Arizona és escenari de lluites cruentes entre blancs i indis apatxes capitanejats per en Cochise, que defenen el seu territori pam a pam. A la vista d’aquesta situació, el jove Tom Jeffords decideix entrevistar-se amb en Cochise per proposar-li un tractat de pau. El cap indi se sent impressionat per la iniciativa del jove, de manera que
decideix rebre’l al seu campament.

Veure més detalls de la fitxa

Silverado

Als anys de la dècada del 1880, dos rodamons, Paden i Emmett, es dirigeixen a Silverado. Pel camí treuen de la presó el germà d’Emmett, Jake, i s’ajunten amb Mel, un cowboy que lluita per salvar la hisenda familiar. Quan ja són a Silverado, Paden s’embolica amb un antic company, Cobb, que s’ha convertit en un xèrif corrupte que és l’amo de la taverna del poble, que porta Stella. Els herois, sense ganes de ser-ho, han de cavalcar de valent i afinar la punteria per derrotar Cobb i els que el manen, el grup del depravat McKendrick.

Veure més detalls de la fitxa

La balada de Cable Hogue

Un western modern que narra la història de Cable Hogue, que els seus socis, Taggart i Bowen, abandonen al desert després de robar-li la mula, el fusell i les provisions. Durant quatre dies, Cable Hogue camina pel desert fins que troba aigua i decideix establir-se en aquell lloc, mentre espera venjar-se algun dia dels que el van trair. Mentrestant, ven aigua i aliments als viatgers de la diligència, fa amics, com el pseudopredicador Joshua, i s’enamora de la prostituta Hildy.

Veure més detalls de la fitxa

Grans horitzons

James McKay, un mariner de Baltimore, arriba a San Rafael, a l’Oest, per casar-se amb Pat Terrill, la filla malcriada del comandant Henry Terrill. Tant el comandant Terrill com el seu gran enemic, Rufus Hannassey, volen una finca, Big Muddy, per l’aigua que té. Julie Maragon, la millor amiga de Pat, és la propietària de Big Muddy i no la vol vendre a cap dels rivals. McKay sembla un dandi i Steve Leech, el capatàs del ranxo del comandant, el menysprea. A més a més, Steve està enamorat de Pat. El caràcter pacífic de McKay provoca el menyspreu de tothom, fins i tot de Pat. McKay s’interessa per Julie i ella accepta vendre-li la finca. A causa d’això, Pat i McKay es discuteixen per última vegada. Leech aprèn a respectar la força de caràcter de McKay. Rufus Hannassey segresta Julie i para una trampa al comandant.

Veure més detalls de la fitxa

El gran combat

A Oklahoma, el 1878, els indis xeienes esperen la visita dels membres del Congrés, confiant que els faran justícia. Els han fet fora de les seves terres de Wyoming per instal·lar-los en una reserva desèrtica i dura, on moren de misèria. Com que la gent del govern no ve, els indis fugen de la reserva, decidits a recórrer els 2.500 quilòmetres que els separen del seu antic territori. L’exèrcit els persegueix i lluiten fins que arriba l’hivern. Llavors els xeienes es divideixen: un grup segueix el seu camí i l’altre es rendeix.

Veure més detalls de la fitxa

Spirit: el cavall indomable

Les aventures d’un mustang salvatge i ingovernable que recorre la indòmita frontera nord-americana. Quan troba a un home per primera vegada, un jove de la tribu dels Lakota anomenat Little Creek, l’Spirit es nega a deixar-se domar per ell, però es fa amic seu. El valent cavall també troba l’amor amb una bella egua anomenada Rain. L’Spirit es convertirà en un dels grans herois anònims del Vell Oest.

Veure més detalls de la fitxa

Cavalca amb el diable

1861, Guerra de Secessió (1861-1865). Al mateix temps que els exèrcits s’enfronten en el camp de batalla, a la rereguarda, els partidaris de la causa sudista practiquen la guerra de guerrilles. En un lloc de la frontera entre Kansas i Missouri, Jake Roedel i Jack Bull Chiles, dos amics de la infància, s’uneixen a un grup guerriller. Els actes de crueltat per part de tots dos bàndols produiran en ells una profunda transformació.

Veure més detalls de la fitxa

Els que no perdonen

Història d’una família de ramaders, els Zachary: Mathilda, la mare, Rachel, la filla, i tres fills, dels quals Ben és l’hereu. Kelsey, un vell boig, passa de tant en tant prop de la casa i els amenaça cantant i brandant un sabre. Es descobreix que Rachel no és filla de Zachary, sinó que és mestissa. Els colons la discriminen i en Kelsey vol assassinar-la, i per això Ben el mata. Els indis kiowa volen recuperar la noia, però la família està disposada a tot per defensar-la.

Veure més detalls de la fitxa

Les aventures de Lucky Luke – 06 L’herència de Ran Tan Plan – L’Héritage de Rantanplan

Oggie Svenson, un antic presoner de la penitenciaria on es trobava en Ran tan plan, li llega tota la seva fortuna. Així el gos deixa la presó per anar a viure al seu hotel particular a Virginia City, sota la protecció d’en Lucky Luke. Però el testament especifica que en cas de la mort del gos, tota l’herència aniria a parar a en Joe Dalton. Quan s’assabenten de la clàusula, els Dalton es fuguen…

Veure més detalls de la fitxa