Construït el 1954, el majestuós transatlàntic Antonia Graza era l’orgull de la naviliera italiana. El vaixell, una imatge de moderna i elegant sofisticació, era una autèntica obra d’art. El centre de l’Antonia Graza era el seu luxós i esplèndid saló de ball, en el que les parelles ballaven durant tota la nit als romàntics compassos d’una orquestra en directe. Era realment el viatge d’una vida. Però quan l’Antonia Graza va salpar per a Amèrica del Nord a la primavera de 1962, els seus passatgers no eren conscients de la terrible desgràcia que aviat els succeiria, segellant els seus destins i assegurant que aquest viatge fora l’últim que fessin