Malgrat haver perdut el lloc de treball, Michel viu feliç amb Marie-Claire des de fa trenta anys. Els seus fills i els seus néts els omplen d’alegria. Tenen amics molt propers. Estan orgullosos de les seves activitats sindicals i polítiques. Les seves consciències són tan transparents com les seves mirades. Però aquest benestar se’n va a prendre vent quan dos homes armats i emmascarats els colpegen, els lliguen i s’escapoleixen amb les seves targetes de crèdit.