Koyaanisqatsi ens mostra d’una manera dramàtica el contrast entre el mitjà natural i el construït per l’home, i com aquest últim ha portat a que la Terra perdi el seu equilibri. Mostra el paisatge urbà en diferents realitats, comercial, domèstica, vial, industrial, d’entreteniment, totes com una repetició infinita en competència amb el medi ambient. Res més que dir, només gaudir d’aquesta excel·lent obra cinematogràfica que a més compta amb la composició d’un mestre de la música incidental com és Philip Glass.


Koyaanisqatsi és un vell vocable dels indis Hopi per expressar la idea de ”vida fora de l’equilibri”. S’inspira en les profecies Hopi que ”excavar les riqueses de la terra és cridar el desastre”, que ”en apropar-se el dia de la purificació es teixiran teles d’aranya d’un extrem a l’altre del planeta”, i finalment que ”podria ser que algun dia sigui llançat del cel un receptacle de cendres que cremi la terra i evapori els oceans”. Amb aquestes tres idees la pel·lícula crea un escenari narratiu que es recolza en una tècnica cinematogràfica singular: la d’accelerar les imatges fins a crear un veritable efecte de vertigen a l’espectador.

Veure més detalls de la fitxa