«Ens apropem a la Vall de l’Ombra de la Mort, on vetllareu per l’home que estigui al vostre costat, igual que ell vetllarà per vosaltres, i no us importarà de quin color sigui la seva pell ni com cridi al seu Déu. L’enemic contra el que anem a lluitar és molt dur i decidit. No us puc prometre retornar-vos a tots vius a casa. Però una cosa us juro: quan entrem en combat jo seré el primer a entrar en batalla i l’últim a retirar-me. I no abandonaré a ningú, ni viu ni mort. Ens anirem a casa tots junts». Així va parlar davant els soldats i les seves famílies el tinent coronel Hal Moore la vespra de la seva entrada en combat. Davant els seus ulls veia homes joves, que no coneixien la guerra, i homes majors amb cicatrius i honors de combat. I entre ells, escoltant al seu marit, es trobava la dona de Moore, la Julie, que l’havia vist aixecat a altes hores, estudiant llibres d’història sobre massacres diverses, planejant una estratègia més segura per als seus homes, el Primer Batalló del Setè de Cavalleria, el mateix regiment que comandà el general Custer. El diumenge 14 de novembre del 1965, a les 10:48 del matí, el tinent coronel Hal Moore i els seus joves soldats van baixar a la Zona d’Aterratge X-Ray, a la vall la Drang, una regió de Vietnam coneguda com la Vall de la Mort. Quan el tinent coronel Moore va trepitjar el camp de batalla es va veure a ell mateix i a uns 400 homes seus envoltats d’uns 2.000 vitenamites. La batalla que va tenir lloc a continuació va ser una de les més ferotges de la història dels Estats Units, i el primer xoc important entre els soldats de Vietnam del Nord i les forces nord-americanes.

Veure més detalls de la fitxa