Quan el mes de febrer va sorgir la idea de fer una estelada humana, a cap de nosaltres no ens movia cap altre motiu que el de la reafirmació de pertinença al país. Volíem fer visible el nostre desig de compartir aquest anhel de llibertat que omple carrers, places i viles de punta a punta del nostre país. I fer-ho des d’Igualada i amb la gent d’Igualada, la nostra comarca i tots aquells altres amics que ens volguessin acompanyar.
Malgrat això, Catalunya, i els catalans, hem estat (i som) sistemàticament «estigmatitzats» pel sol fet de ser-ho. Hem patit (i patim) un espoli sense precedents al món, que ens empobreix dia a dia, i que ens afecta directament a tots i cadascun de nosaltres, i que fa que el fruit del nostre esforç i treball se l’emportin els de sempre emparat amb els arguments de sempre o els que siguin: avui li diuen la Constitució, ahir li deien dret de conquesta.
Hem sigut (i som) víctimes (en paraules del periodista Jaume Clotet, que va compartir amb nosaltres l’Estelada Humana), d’un implacable genocidi invisible: cultural, lingüístic, social, econòmic…
L’important, però, és que estem posant fi a tot això. Hem dit prou! I hem perdut la por. Com va insistir Salvador Cardús des del balcó d’aquest ajuntament: NO TENIM POR!
Joan Sales, a Incerta Glòria, deia: «Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, es tracta de deixar de ser imbècils».
Guanyarem!!
Visca Catalunya lliure